Els lleons de l'antiga Babilònia rugeixen a les Glòries: el Museu del Disseny presenta 'D'obra'

BarcelonaEls lleons de l'antiga Babilònia rugeixen a la plaça de les Glòries: el Museu del Disseny presenta aquest dimarts l'exposició 'D'obra. Ceràmica aplicada a l'arquitectura', un dels plats forts de la qual és un relleu amb un lleó de la via processional de Babilònia. La mostra, comissariada per l'arquitecte i professor d'estètica Pedro Azara, inclou prop de 300 peces, una seixantena de les quals provenen de les col·leccions del museu. "És una exposició que ve de molt lluny. Un any i mig abans d'obrir el museu ja hi treballàvem", afirma la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez. "La ceràmica té un paper clau en la vida humana, és indissociable d'aquesta condició, i l'exposició parla, alhora, de tradició i d'innovació", subratlla Vélez. "El fet que una seixantena de les peces de la mostra siguin del museu destaca la importància de les nostres col·leccions", diu també la directora. "Es va decidir centrar la recerca de peces en el món mediterrani, però no s'ha acotat temporalment i arrenca a les acaballes del paleolític i arriba al 2016. La majoria de les peces van ser usades en edificis que han desaparegut i són capaces d'evocar els edificis i les comunitats que s'hi reunien a l'interior", explica Pedro Azara.

'D'obra', com indica el seu títol, recorre la història de la ceràmica aplicada a l'arquitectura. S'inaugura coincidint amb el 47è Congrés de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica, que se celebra a Barcelona fins al dia 16 i que està dedicat a la ceràmica arquitectònica i en l'espai públic. De fet, el Museu del Disseny és coorganitzador d'aquesta cita. "Hem fet l'esforç de portar les grans peces dels grans museus", explica Vélez, sobre la procedència de les peces.

Les peces estan distribuïdes en quatre àmbits:

"La introducció està dedicada a la ceràmica abans de l'arquitectura, quan l'argila es feia servir com a suport per a l'escriptura i el dibuix", diu Azara. Aquest pròleg enllaça amb el primer àmbit:

'La casa projectada': S'hi pot veure com a l'antiga Mesopotàmia els plànols, les memòries i les maquetes de grans edificis es feien amb fang. I com les urnes funeràries de l'antiga roma també estaven fetes amb aquest material. Però no només es feia servir el fang per fer maquetes a l'antiguitat. La mostra inclou 'Maqueta d'arc' de Joan Miró i 'La ciutat. València 1973-1974', una de les característiques instal·lacions de l'escultor Miquel Navarro. "La terra és un material viu que la natura ofereix a l'ésser humà", explica Azara.

'La casa construïda': Es podien fer amb terracota tots els elements d'una casa, des dels fonaments fins a la teulada. Per explicar-ho, la mostra inclou maons de Palestina datats cap al 12000 aC, que encara estan modelats a mà, canalitzacions d'aigua de l'antiga Grècia, socarrats de Paterna del segle XV i maons de l'arquitecte Miguel Fisac datats l'any 1952. "És material funcional però que no deixa de tenir una càrrega simbòlica", diu Azara. "Fer els maons amb motlle va suposar una revolució de la percepció del temps i de l'espai", ja que va permetre el creixement dels edificis sense problemes. "A partir d'aleshores, la construcció pot seguir la vida humana. Podien construir per al present sabent que l'edifici serviria per al futur", afegeix Azara.

'La casa protegida': Els amulets amb què s'allunyaven els mals esperits estaven fets amb ceràmica, com és el cas dels fetitxes babilònics, les antefixa romanes. "S'hi incorporaven tota mena d'elements decoratius com estatuetes i figuretes, com les Gorgones, per foragitar tots aquells que es volien apoderar de l'edifici".

'La casa viscuda': "Explica com els edificis van poder sintonitzar amb l'ésser humà", diu Azara. La vitrificació és un dels avenços que es poden veure en aquesta part, així com la ceràmica vidriada. Al món islàmic, per exemple, es feien servir per representar escenes ideals amb les quals l'espai domèstic també es convertia en "un paradís", conclou Azara.

A l'última sala hi ha una sèrie d'audiovisuals sobre el ressorgiment de la ceràmica aplicada a l'arquitectura després de la Segona Guerra Mundial i a finals del anys 90, quan una nova generació d'arquitectes va redescobrir les possibilitats plàstiques de la ceràmica.

Els treballs dels artistes inclosos a la mostra, explica Azara, són una crítica, positiva o negativa, de com s'ha aplicat la ceràmica en l'arquitectura. Una sèrie de fotografies de Julia Schulz denuncia el "culte el maó" dels últims anys.