El Ballet Nacional imagina una ‘Electra’ del segle XX

BarcelonaElectra era una heroïna de la mitologia grega, però també pot ser una dona de l’Espanya profunda del segle passat. Així se la imagina el Ballet Nacional d’Espanya en un muntatge que fusiona la història grega amb l’imaginari popular, el flamenc i la dansa espanyola. Electra, dirigida i coreografiada per Antonio Ruz, fa parada avui i demà al Teatre-Auditori de Sant Cugat emmarcada dins la Quinzena Metropolitana de Dansa. A més, oferirà aquesta tarda un assaig obert perquè el públic pugui conèixer les parts més íntimes de l’espectacle. “És una de les obres més controvertides que s’han fet sota la meva direcció”, afirma el director del Ballet Nacional d’Espanya, Antonio Najarro. El muntatge recrea el mite de la figura grega “des d’una perspectiva moderna” i barreja “melodies contemporànies amb altres de flamenques” que a Sant Cugat interpretarà l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Estrenada el 2017 al Teatre de la Zarzuela de Madrid i guardonada amb un premi Cerino del Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, Electra compta amb una quarantena de ballarins a l’escenari i està protagonitzada per Inma Salomón i Eduardo Martínez.

Una de les particularitats d’aquesta Electra és que tots els elements han anat prenent forma en paral·lel. “La música, la coreografia, el vestuari i les llums s’han creat alhora -explica Najarro-. La música és sempre fidel al que està passant a escena”. Tot plegat conflueix en un viatge escènic que posa el focus en els sentiments de la protagonista i en com van evolucionant en funció dels esdeveniments. “És un espectacle ple de passatges emocionals que ens porten a parlar de l’amor, el desamor, la ira, la fúria i la venjança”, subratlla Najarro, que també destaca que la mitologia grega “està poc explotada en la dansa espanyola”.