París exhibeix els cossos joves pintats per Balthus
La mostra es podrà veure a la galeria Gagosian fins al 28 de febrer. Balthus ha acabat sent considerat com "l'antimodernista que va fascinar els moderns"
ParísL’obra pictòrica de Balthasar Klossowski, Balthus (1908–2001) es mostra a la galeria Gagosian de París fins al proper 28 de febrer. Balthus ha estat un dels exponents la figuració durant el segle XX: els seus quadres són plens de noies joves –en molts casos, encara nenes– que exhibeixen els cossos sense vergonya i, sovint, amb actituds desafiadores. “Les nenes són àngels, i en aquest sentit mostren la impudícia pròpia de la infantesa –deia–. En els meus quadres no hi ha morbositat”. A l’exposició s’hi pot veure l’última pintura inacabada de Balthus, 'Jove amb mandolina'.
Anna Wahli va començar a fer de model per a Balthus amb vuit anys. Habitual de la consulta del seu pare, metge en el petit poble suís que va acollir la retirada de l'artista, aquest es va enamorar de la nena quan una tarda, en el camí que portava a l'escola comunal, la va sentir taral·lejar Mozart.
Després del consentiment paternal, l'última musa del pintor va fer de model en el seu estudi cada dimecres fins a fer 16 anys. Llavors Balthus, un ancià de vista precària que amb prou feines distingia els seus esbossos, capturava al seu model amb una polaroid.
Mostrar un altre perfil del creador
A més de l'última tela de l'artista, la inacabada 'Jove amb mandolina', la galeria parisenca exposa la sèrie d'instantànies que Balthus va prendre de la joveníssima Wahli, una mirada preciosista que també brilla en inèdits dibuixos de joventut, un avançament de la seva estètica futura. Són composicions a la tinta signades en els anys trenta i que fins ara mai havien estat exposades, "autèntiques joies", en opinió del director de la galeria Gagosian, Jean-Olivier Desprès.
"Hem tractat d'elaborar una panoràmica de la seva obra, que no va ser molt àmplia, repassant temes menys coneguts per descobrir un altre perfil del creador", explica el galerista, que va comptar amb la complicitat de la família de l'artista.
La polaroid va resultar una inesperada eina creativa per a un artista poc inclinat als experiments, molt púdic i al qual la història va acabar consagrant com l'antimodernista que va fascinar als moderns.
"L'emprava com un carnet de notes i el resultat és extraordinari, ens permet introduir-nos en la mirada del pintor", s'entusiasma Desprès. Igual que la seva obra, les polaroids de Balthus abunden en "lolites" d'espatlles nues i cames llarguíssimes, sovint franquejades per un gat, l'animal fetitxe d'un pintor que es presentava a si mateix com "el rei dels felins".
