Joan Brossa tindrà el seu 'museu' a La Seca

La fundació arrenca una nova etapa liderada per Vicenç Altaió, Glòria Bordons i Daniel Giralt-Miracle

Joan Brossa l’any 1994 amb la seva obra El convidat. L’adequació dels nous espais de La Seca ja està enllestida. / ANDREU DALMAU / EFE ADRIÀ GOULA

Joan Brossa era conegut per la seva gran modèstia. Es recorden nombroses anècdotes que en donen fe, com quan en un sopar demanava un plat de seques i una truita en lloc d’àpats més sofisticats. Una vegada va descobrir una placa commemorativa ventant el confeti amb què l’havia cobert. De ben segur que ahir el poeta hauria sortit aclaparat de l’auditori del Macba, després d’assistir a la presentació de l’allau d’activitats que li dedicarà el Teatre Nacional, dins el cicle titulat Variacions i varietats, i de la renovació de la seva fundació, ara presidida per Vicenç Altaió. Hermann Bonnín, el director de La Seca, recordava que Brossa hauria preferit que el petit teatre que li va dedicar al carrer Allada Vermell l’any 1997 no portés el seu nom i ara, a més d’un teatre, tindrà un espai monogràfic on la fundació farà exposicions i activitats literàries: el museu de Joan Brossa estarà ubicat a la part del darrere de La Seca, que dona al carrer homònim. Està previst que les obres que connectaran les sales de teatre amb aquest nou espai comencin a l’agost o al setembre per no interferir amb la temporada teatral, i que l’activitat expositiva comenci a finals d’any o al gener.

“Aquesta unió representa el retorn al significat que La Seca va tenir durant segles. En la memòria dels nostres besavis era un dels grans equipaments de la ciutat, com les Drassanes o la Diputació -diu Hermann Bonnín, el director de l’equipament-. La gent sabrà que a Barcelona hi ha tres grans castells que tenen una connexió extraordinària: la Fundació Joan Miró, la Fundació Antoni Tàpies i l’Espai Joan Brossa”. Aquest altre espai de La Seca, que va acollir el taller de l’escultor Álvarez, ja està adequat museísticament, perquè estava previst que acollís l’arxiu del Museu de Cultures del Món. El va restaurar la mateixa arquitecta que La Seca Espai Brossa, Meritxell Inaraja, que també ha fet el projecte de connexió dels dos espais. L’obertura del Centre d’Estudis Joan Brossa es beneficiarà de 300.000 euros provinents de l’aportació extraordinària de 2,4 milions que l’Ajuntament de Barcelona va fer al novembre a nombrosos equipaments culturals i signarà un conveni amb el consistori per al funcionament.

Brossa al Liceu el 2019

La inauguració d’aquest Centre d’Estudis no implicarà el trasllat dels més de 50.000 documents i obres d’art que la Fundació va dipositar al Macba l’any 2014. Malgrat que els dos espais tindran personalitats jurídiques diferents, el conjunt passarà a dir-se senzillament Espai Joan Brossa.

Encara hi ha més motius pels quals Joan Brossa hauria quedat aclaparat: el 2019 se celebrarà el centenari del seu naixement i un dels objectius de la Fundació és que es representi al Liceu l’òpera en tres actes Cap de mirar, amb llibret seu, música de Josep Maria Mestres Quadreny i escenografia d’Antoni Tàpies. El TNC també està treballant en l’Any Brossa, però enguany ja li dedica el seu epicentre patrimonial anual (vegeu les activitats a l’article de la dreta). L’objectiu del director Xavier Albertí de cara al 2019 és portar al Nacional el Brossa “més canònic, si és que això es pot dir en el seu cas”. “ Sembla mentida que algú que segueix l’estela de les avantguardes sigui tan popular, no en la cultura de masses, sinó en la de minories”, apunta Altaió. Amb tot, Bonnín reclama que se li presti més atenció: “El país ha tingut poca memòria i hem de constatar que el Brossa teatral no ha estat present en la nostra cultura escènica. La seva absència dins la nostra tradició ha sigut ominosa”.

L’acte d’ahir també va servir per presentar l’experta brossiana Glòria Bordons com a vicepresidenta d’estudis de la Fundació i Daniel Giralt-Miracle com el de relacions institucionals. L’antic gerent del Macba i actual gestor de la Casa Vicens, Joan Abellà, n’és el tresorer. Entre els reptes que la institució s’ha fixat fins al 2019 hi ha la publicació de dos poemaris inèdits, Gual permanent i Mapa de lluites, i reeditar la poesia escènica completa, la poesia completa i el teatre complet, i també es vol confeccionar el catàleg raonat de l’obra objectual i visual. A més de l’Ajuntament, els agradaria que la Generalitat s’involucrés en el projecte. “De seguida que es va renovar el patronat ens vam adreçar a la Generalitat i els vam fer veure la importància del projecte. Durant la fase de recessió, la Generalitat ha sigut poc partidària de ser present en fundacions culturals, però vam veure una sensibilitat compartida i tenim confiança que s’hi pugui incorporar”, diu Altaió, que a més vol que hi col·laborin altres fundacions com la Miró, la Tàpies i l’Associació Joan Ponç. “L’altre gran repte que tenim -conclou Altaió- és aconseguir la internacionalització que Brossa no va tenir. Som conscients que hi ha coses que s’han fet malament per part nostra, perquè és cabdal en el món del teatre i en el món de les arts visuals”.

 

Més continguts de