ARTS ESCÈNIQUES

El circ de Baró d’Evel inaugura el Grec més estrany i emotiu

La companyia emociona un públic integrat per sanitaris amb ‘A tocar!’, un trencadís poètic i incisiu

Un home i una dona entren a escena. Avancen a batzegades, balbucegen. Van encarcarats. Es troben al mig de l’escenari. Es donen la mà. Aleshores els seus vestits es comencen a esquinçar i es desfan en una muntanya de bocins que dringuen. Sobre aquest trencadís sonor -les runes d’un somni- es desenvolupa A tocar!, l’espectacle que la companyia Baró d’Evel ha ideat per a la inauguració del Grec.

El festival d’estiu de Barcelona va engegar ahir al vespre gairebé per miracle després de l’onada epidèmica que ha paralitzat el món. En comptes de buscar l’evasió fantasiosa, la companyia franco-catalana dirigida per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias ha ideat un xou compromès i poètic, nostàlgic i punyent, fet de retalls repescats i troballes i cuit en línia des de casa, però amb la germanor artística a flor de pell. “Ens estàvem actuant a sobre”, va confessar el pallasso Tortell Poltrona, un dels convidats d’aquesta nit tan especial.

En una catarsi col·lectiva, els artistes van expressar els seus dimonis, cadascun amb el seu llenguatge. Tortell Poltrona ho va fer amb paraules, i va dir: “Ens hem acostumat a una normalitat destructiva i ara la volem fer nova, quan l’antiga no hauria d’haver sigut mai normal”. L’actriu Imma Colomer es passejava en camisa de dormir per l’escenari, i en un rampell de lucidesa va dir: “Si la cultura és alguna cosa és precisament això, inventar cases per a les vides que no tindrem. Inventar vides per a les cases que perdrem. Traçar un línia a la sorra contra les pors que conjurem”, un text de la filòsofa Marina Garcés. D’altres s’expressaven amb ballant, com Maria Muñoz, o amb música, gestos i acrobàcies, com Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, que van protagonitzar un gag de l’estil Quan en Harry va trobar la Sally, força aplaudit. Davant de les veritats com cases que etzibava Poltrona, la cantant portuguesa Lina i el músic Raül Refree brodaven en contrapunt un fado somiador. Rita Mateu, filla del Blaï i la Camille, reflectia la vivència dels nens durant el confinament i plantejava una pregunta oberta: quin futur espera als nostres infants?

Mascaretes -o “morrions”, que deia Poltrona- obligatòries per entrar al recinte i torns per accedir a les grades, com a l’avió: el protocol va marcar una nit inaugural estranya -un dels adjectius que més suraven en l’ambient- i alhora emotiva. A banda de les autoritats -l’alcaldessa Ada Colau, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i el tinent d’alcaldia Joan Subirats, entre d’altres-, el públic estava format en gran part per personal dels serveis essencials, –sanitaris, cossos de seguretat– al qual el Grec ret un homenatge.

Companyia en la reivindicació

“No deixen de mostrar-nos reconeixement i suport i és molt agradable”, comentava Ernestina Junyent, sanitària de l’Hospital del Mar de Barcelona. “Que ens convidin al Grec està molt bé, però a l’hora de les reivindicacions també necessitem que la gent ens segueixi”, afegia Rosa Bartrons, de l’Hospital de l’Esperança. Fent cua per accedir al bar -es van disposar unes rengleres com a l’aeroport-, Ruth Amorós i Iván Pérez, administratius a la Vall d’Hebron i en un CAP, trepitjaven per primer cop el Grec i estaven encantats: “Durant el confinament hem treballant 100%, a banda que hem patit l’angoixa de possibles contagis”, deia Pérez. “Després de la quarantena teníem moltes ganes de sortir i anar a veure un espectacle a l’aire lliure: és simbòlic”, explicava Maria Vasconcelos.

A l’hora d’entrar al teatre -amb un terç de l’aforament-, uns ulls projectats a la gran paret de pedra obra de Frederic Amat, que va pintar en directe quadres mòbils, espiaven els espectadors, que havien de seure pacientment. Durant l’espectacle, a més d’un li devia saltar la llagrimeta quan els artistes van lloar la feina coratjosa d’aquest col·lectiu tot evocant un gresol de sentiments -por, indignació, soledat, alegria, tristesa, comicitat- que venia a simbolitzar aquesta pila de guix esmicolat, bocins del cor esberlat del Grec 2020. Poltrona ha tancat la nit amb el bis "No somos nada", taral·lejat tímidament pel públic, mentre Blaï Mateu s'ha acomiadat amb un "recordeu de tornar a... ja sabeu" fent referència a les mesures de seguretat.