'Beautiful boy': Carell i Chalamet contra el fantasma de l’addicció

Crítica de la pel·lícula del director belga Felix van Groeningen

Direcció: Felix van Groeningen. Guió: Luke Davies i Felix van Groeningen a partir de llibres de David Sheff i Nic Sheff. 120 min. EUA (2019). Amb Steve Carell i Timothée Chalamet.

Guiada per un anhel testimonial i una funció de servei públic, Beautiful boy situa la guerra contra les drogues en un escenari inesperat: una família acomodada que veu com el fill pròdig cau en les urpes alienants de l’addicció més extrema. Una situació que ja va abordar de manera col·lateral Traffic, de Steven Soderbergh, i que el belga Felix van Groeningen encara des d’una perspectiva honesta i intimista destapant els efectes corrosius d’un veritable forat negre existencial. Basada en els llibres de memòries de David i Nic Sheff -el pare i el fill a qui interpreten Steve Carell i Timothée Chalamet- i plantejada com una inacabable muntanya russa de repunts i recaigudes, Beautiful boy renuncia a tota singularitat estilística (més enllà d’alguns episodis d’altisonància musical) per retratar la lluita d’un home noble per rescatar del desastre un jove sensible i autodestructiu.

Malgrat la sensació de monotonia que genera la comprensible acumulació de girs melodramàtics, Beautiful boy mereix ser patida pel plaer de gaudir de la meticulositat de Carell: és possible imaginar la feina titànica de reflexió i modulació que amaga cada gest de l’actor, sempre adequadament interioritzat. Un perfecte prolegomen per a la extraordinària lectura que fa Chalamet, durant els títols de crèdit finals, del poema Let it enfold you de Charles Bukowski. Manu Yáñez