Cultura 04/06/2015

El Born treu de l’armari les novel·les censurades

La Setmana del Llibre Prohibit mostra com el poder ha perseguit sempre la ficció

Sílvia Marimon
4 min
ELS ATACS DE LA CENSURA  El Born demostra com els llibres més qüestionats han acabat convertint-se en clàssics universals.

BarcelonaL’ombra de la censura franquista és molt allargada. A les prestatgeries de les biblioteques i llibreries encara hi ha molts llibres, tant d’autors catalans com traduccions, que tenen els talls que els censors franquistes van fer entre el 1939 i el 1977. I el lector, quan agafa un llibre, no té manera de saber-ho. L’única manera de detectar si és o no una versió escapçada és anar a l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalá de Henares, on s’acumulen més de 460.000 fitxes de censura literària, i comparar edicions. Avui dia, en ple 2015, no es pot llegir la versió íntegra, per exemple, de Nosaltres, els valencians de Joan Fuster. Tampoc es pot trobar Ramona, adéu tal com originalment la va escriure Montserrat Roig. L’escriptora va escriure “feixista” i el censor ho va canviar per “nacional”.

Des d’ahir fins a l’11 de juny, en la Setmana del Llibre Prohibit, al Born Centre Cultural es poden conèixer molts altres exemples de censura i autocensura. A través de tallers, exposicions, debats, concerts i obres de teatre es mostra com sempre s’ha perseguit la ficció. “La recerca de llibres prohibits és immensa i inacabable”, assenyala Montse Vila, bibliotecària i comissària de l’exposició Vermell de censura. “Es continua prohibint, i no tenim clar que això deixi de passar ni a curt ni a llarg termini. Per això espero que se celebrin moltes més fires de llibres prohibits”, destaca Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Als Estats Units, cada any, l’American Library Association (ALA) publica una llista amb totes les obres censurades. Són sovint els mateixos ciutadans qui s’adrecen a aquest organisme nord-americà per denunciar que algú ha prohibit o retirat un llibre de llibreries, biblioteques o escoles. En ocasions, el censor aconsegueix l’efecte contrari: “Sortir a la llista de l’ALA és garantia d’èxit, que un llibre estigui prohibit vol dir que les vendes es dupliquen”, detalla Vila. A Espanya hi ha una gran falta d’informació: no existeix cap organisme ni cap llista d’obres prohibides o retallades. “El més similar aquí és el PEN Català, que defensa la llibertat d’expressió”, diu Vila.

El poder pot tenir por de la ficció, però afortunadament molts autors hi han plantat cara i han persistit. Durant el franquisme, moltes bibliotecàries van salvar llibres prohibits perquè eren escrits en català o es consideraven subversius. L’exposició Vermell de censura mostra fins al 5 de juliol els llibres vetats per no avenir-se amb el poder. El seu pecat pot ser ser polític, sexual o religiós.

“Muy sucia y macabra”

La persistència de Joan Sales, autor d’‘Incerta glòria’

A l’Espanya franquista, el principal motiu per prohibir una obra era polític. Joan Sales (Barcelona, 1912-1983), persistent, va arribar a acumular sis informes de censura abans de veure publicada per primera vegada Incerta glòria el 1956.La versió íntegra no veuria la llum fins més de deu anys després. Els censors van denegar-ne l’autorització per problemes de caràcter moral, religiós i polític. Un dels censors considerava que no era publicable: “ En toda la obra campea irreverencia, heterodoxia y referencias a la obrita ‘Los cuernos de Roldán’ [...]. El tercer informe és encara més dur: “ Una novela de tipo existencialista a la francesa, muy sucia y macabra, sobre todo en cuestión de ideología ”. Jaume Fuster va ser una altra víctima de la censura política. De mica en mica s’omple la pica va patir retallades perquè entre capítol i capítol l’autor intercalava textos “marxistes”: “ Deja entender que el comunismo es la solución frente a los males que se denuncian en la novela ”, diu el censor.

“La heroína, débil mental”

Mercè Rodoreda, atacada per ser “vulgar” i “escabrosa”

El sexe, l’erotisme i els personatges femenins que opten per ser amants en comptes de mullers abnegades han sigut un altre objectiu. El carrer de les Camèlies de Mercè Rodoreda va suscitar tot tipus de comentaris entre els censors: “Tan vulgar como el tema es el estilo de la narración, que presenta a la heroína como una débil mental, despreocupada de toda norma ética, salvo el escrúpulo de admitir nunca más de un amante a la vez”. Una altra heroïna literària atacada per renunciar a la vida domèstica és Emma Bovary. La justícia francesa va portar l’autor de Madame Bovary, Gustave Flaubert, al banc dels acusats. El van culpar de propagar la poesia de l’adulteri i descriure amb massa realisme la mediocritat de la vida domèstica. Les relacions entre un home i una dona de diferent classe social també han sigut castigades. L’amant de Lady Chatterley de D.H. Lawrence va ser prohibit a la Gran Bretanya i als Estats Units. Quan Penguin Books va decidir publicar-ne la versió original va haver de passar per un judici amb més de seixanta testimonis.

Una Caputxeta sense sexe

Contes més dolços, més correctes i sense masturbacions

Els contes han estat reescrits, censurats i manipulats al llarg de la història. La versió original de La Caputxeta Vermella que va escriure Charles Perrault era molt més salvatge i subversiva que la dels populars germans Grimm: “El llop mata l’àvia, la talla a trossets i en guarda la sang. Quan arriba la Caputxeta, que és bonica i atractiva, n’hi dóna per menjar i beure, alhora que la convida a despullar-se, a cremar la roba i a ficar-se al llit amb ella”, es descriu a l’exposició del Born. Durant la Guerra Civil, la Caputxeta, fins i tot, va canviar de color. Per al bàndol franquista, les heroïnes dels contes no podien ser roges i per això la de Charles Perrault es va convertir en Caputxeta Blava després que una fada la toqués amb una vareta: “ No olvides que el azul significa obediencia, disciplina, sacrificio... amor en fin ”, deia el conte feixista.

Sorprenentment, Harry Potter és una saga controvertida a les escoles i instituts dels Estats Units. Alguns sectors religiosos consideren que conté elements d’ocultisme i satanisme. A alguns pares d’Anglaterra, Àustria i els Estats Units els fa por que els contes acabin influint en l’orientació sexual dels seus fills. Rei i rei de Linda de Haan i Stern Nijland va ser retirat de les biblioteques fa 15 anys perquè algunes famílies van denunciar que “feia propaganda per induir els infants a l’homosexualitat”. Els avantatges de ser un marginat de Stephen Chbosky també va ser retirat de les biblioteques nord-americanes perquè parlava d’homosexualitat. Fins i tot fer volar la imaginació pot ser perillós. A l’Argentina, El Petit Príncep va arribar a ser prohibit perquè incitava a una “fantasia il·limitada”.

stats