ARQUEOLOGIA

El Born, a punt per mostrar la seva esplendor

El jaciment urbà més gran d'Europa es presenta en societat. L'equipament, que s'inaugurarà l'1 de setembre, acollirà rutes guiades, dues exposicions, activitat cultural diària, un bar i una llibreria

El nou Centre Cultural Born, el jaciment urbà més gran d'Europa, amb 8.000 metres quadrats de restes de la ciutat del 1700 que fins ara estaven amagats en el subsòl de l'antic mercat central de la ciutat, està a punt per a la inauguració el proper 9 de setembre –cosa que suposarà l'inici també de les celebracions del Tricentenari–. Durant la seva presentació avui a Barcelona, el director del Born, Quim Torra, ha definit el nou centre com "una porta a un món d'emoció, èpica, investigació i coneixement".

Quan obri –l'11 de setembre hi haurà portes obertes i l'1 d'octubre començarà l'activitat cultural–, el Born comptarà amb dues exposicions: 'Barcelona 1700. De les pedres a les persones' i 'Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714'. La primera exposició mostra la vida quotidiana, com vivia la població; i la segona intenta que el visitant conegui el lloc des d'un punt de vista històric i militar. En aquesta segona exposició, la restaurada bandera de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, serà una de les peces estrella.

A la Sala Moragas del nou centre cultural Born es desenvoluparà una programació cultural pròpia, per a la qual s'ha restituït la històrica Acadèmia dels Desconfiats, que aglutinarà les activitats d'història, literatura i humor, i que servirà per recuperar a personatges històrics catalans de l'època. Al voltant de la també recuperada filantròpica Societat del Born s'articularà la programació més artística que oferirà el nou centre; i les activitats infantils i familiars (marionetes i jocs) s'organitzaran a partir del Bornet.

Un mercat tancat 42 anys

El jaciment arqueològic, que va quedar enterrat pel modern mercat del Born, una estructura de ferro forjat que va tancar les seves portes el 1971, permet al visitant caminar pels mateixos carrers en les quals el general Villarroel, al capdavant de les tropes barcelonines, va protagonitzar l'últim contraatac l'11 de setembre de 1714 abans de caure ferit. Segons Quim Torra, tant el jaciment com l'exposició 'Barcelona 1700. De les pedres a les persones' permeten desmentir la idea que Barcelona era una ciutat decadent en els segles XVI i XVII

"Era un barri i una ciutat plena de llum, de vida, de jocs, de comerç, dinàmica i oberta, on els cònsols d'Holanda tenien la seva casa, molt a prop d'on un encordador acabava les violes que exportava a tot Europa". L'exposició explica que aquell món, pràcticament un 20 % de la ciutat, va ser destruït per la repressió borbònica que va succeir a la caiguda de Barcelona.

Per il·lustrar aquella riquesa, l'exposició permanent evoca l'altíssima qualitat de la societat barcelonina del 1700, amb els seus interiors domèstics, la indumentària, l'artesania, el joc, la dansa i la música, la llengua. A més, s'exhibeixen 100 de les 300 bombes llançades per les tropes borbòniques que es van trobar en el jaciment.