El Canijo de Jerez, nova vida després de Los Delinqüentes

BarcelonaMarcos del Ojal, més conegut com 'El Canijo de Jerez', debuta en solitari amb l'àlbum 'El nuevo despertar de la farándula cósmica' (El Volcán), en què col·labora Albert Pla. Després de la dissolució de Los Delinqüentes, El Canijo ha muntat una nova banda, Los Fumadores Galácticos, amb la qual presenta el disc en directe. El divendres 7 de desembre actua a La Mirona de Salt, i el dissabte 8, a la sala Stroika de Manresa.

Què hi ha de Los Delinqüentes en aquest disc?

El més important, el més semblant a Los Delinqüentes, és la lírica, la lletra de les cançons, perquè jo era l'encarregat de compondre gairebé totes les cançons de Los Delinqüentes. Les meves cançons parlen de la poesia del carrer, de l'amor, dels animals, de les plantes. I continuo inventant personatges imaginaris.

I quina és la diferència?

Jo li tinc molt d'afecte a Los Delinqüentes, però és inevitable que soni diferent. Ho he fet amb una altra banda. Abans era La Banda del Ratón i ara és Los Fumadores Galácticos: Juanito Makandé, Fran Cortés, Pedro Pimentel i Fernando Lamadrid. Volia allunyar-me de guitarres elèctriques, però mantenint l'essència 'garrapatera'.

A qui li cantes en aquest disc?

El que més predomina és fugir, escapar, trobar un nou camí. A Los Delinqüentes hi havia una llum i una energia que s'havia acabat, i l'he tornat a retrobar en aquest disc. He gravat amb gent nova, en un altre estudi. Li canto a això, a escapar de les rutines. També li canto a l'amor, una cosa que amb l'edat estic valorant més.

També hi ha una mica més de nostàlgia, a cançons com 'Sentimiento de caoba'.

Sí, és el primer senzill. 'Sentimiento de caoba' i 'Alma errante' són les dues més nostàlgiques. Són dues cançons d'acords menors i tenen una càrrega d'inspiració molt forta de Triana. He volgut que fos el primer senzill perquè em semblava diferent del que feia amb Los Delinqüentes. Bé, tampoc tampoc tan diferent, però no és la típica rumba de Los Delinqüentes, tot i que en el disc sí que n'hi ha, de rumbes.

Si haguessis escollit la cançó 'Me voy al fútbol' com a senzill hagués sigut diferent.

És clar, hauria estat molt 'delinqüente'. Però he volgut sortir amb alguna cosa una mica més seriosa.

Parlant de fútbol, ¿ets del Xerez?

Sí, és clar, del Xerez fins a la mort. Però no sóc 'anticadista'. Respecto el Cadis. L'altre dia vaig tenir un embolic a Twitter. Em va contestar un del Cadis, i jo li vaig dir: "Visca el Cadis, germà!". I uns seguidors del Xerez es van enfadar i em van dir que ja no em seguirien més. Són coses del fútbol...

En el disc també hi ha cançons amb un toc folk-rock, com ara 'Cin Esford'.

M'encanten Neil Young, Bob Dylan, els Allman Brothers. 'Cin Esford' és un personatge que ve de la instintiva mania del pare d'un amic de canviar-li els noms als actors de Hollywood. 'Cin Esford' és Clint Eastwood.

Per què fas servir la imatge del carro de comediants?

És un símbol amb el qual sempre m'he sentit molt identificat. Això del carro ve perquè Kiko Veneno, abans de treure el disc de Veneno del 1977, que és la pedra filosofal de Los Delinqüentes, feia teatre. I jo també vaig començar fent teatre. Kiko anava amb el carro dels comediants. Es vestien i actuaven pels pobles. M'encanten els artistes que fan teatre al carrer, el circ, el cinema, tot el que està relacionat amb la faràndula.

I també hi fas pujar a Albert Pla perquè canti 'El insoportable mosquito picón'.

I tant! En aquest disc no volia tenir cap col·laboració, perquè amb Los Delinqüentes ja havíem comptat amb Bebe, Julieta Venegas, Leiva de Pereza, Kiko Veneno, Raimundo Amador i La Excepción. Aquest el volia fer tot sol, però em va venir al cap una cançó, 'El insoportable mosquito picón', que té una gran influència d'Albert Pla. I com que ell és amic meu, l'hi vaig dir. I ho va fer encantat. De fet, la vaig compondre pensant en ell.

Com va la gira?

Toco el disc sencer i quatre o cinc cançons de Los Delinqüentes. Estic notant una acollida i una recepció que no m'esperava. Hi ha gent que encara no s'ha assabentat que Los Delinqüentes ens hem separat, i que no sap que El Canijo de Jerez ha tret un disc. Però al final m'he vist molt estimat i em fan costat, i n'estic molt orgullós.