CÒMIC MÚSICA

Comença l’aventura del Museu del Còmic de Sant Cugat

Tres col·leccionistes impulsen sense ajuts públics el primer gran centre dedicat a la historieta de l’Estat

França te el Musée de la Bande Dessinée d’Angulema; Bèlgica el Centre de la Bande Dessinée de Brussel·les; i ara, Catalunya té el Museu del Còmic i la Il·lustració de Sant Cugat, el primer gran centre expositiu i de memòria dedicat íntegrament a la historieta de tot l’Estat. Situat a l’edifici de tres plantes de la plaça Pep Ventura que abans acollia l’Ateneu Santcugatenc, el museu s’inaugura oficialment aquest vespre, tot i que el públic no el podrà visitar fins dissabte. Es tracta, això sí, d’un projecte gestat al marge de les institucions públiques, fruit de la iniciativa privada de tres estudiosos de la historieta: Paco Baena, José Luis Villanueva i Josep Maria Delhom. Ells aporten l’immoble (propietat de Villanueva, que es va haver de vendre un pis per sufragar les reformes de l’edifici) i cedeixen els fons al museu, que sumen prop de 2.000 dibuixos originals i més de 15.000 publicacions.

Sense subvencions i ajuts públics, per tant, els tres promotors han aixecat del no-res un museu que, tot i les seves dimensions modestes (500 m2 molt ben aprofitats), abasta tota la història del còmic espanyol -produït sobretot a Catalunya-, a través d’un recorregut cronològic des dels antecedents de la historieta del segle XIX fins a autors més recents com Paco Roca o Miguel Gallardo. La col·lecció permanent consta de 1.000 peces, de les quals 300 són originals i la resta són publicacions; la planta baixa, que cobreix els inicis del còmic fins a la Guerra Civil, ja inclou joies com la revista del 1865 En caricatura -“està considerat el primer tebeo de la història perquè més de la meitat de pàgines són d’historieta”, diu Baena-, originals dels pioners Apel·les Mestres, Mecachis i Opisso i els primers “tebeos moderns” de la dècada del 1910 com Dominguín, Charlot i TBO. També curiositats: l’original d’una historieta poc coneguda del pintor Antoni Clavé, una portada de la revista El perro, el ratón y el gato dibuixada per Miguel Mihura i una adaptació en forma d’historieta del Cara al sol. “Des d’un punt de vista sociològic, els tebeos són un reflex de la nostra història com a societat, però el que volem donar a conèixer amb el museu és sobretot la història del còmic com a mitjà: com neix, com evoluciona i quins són els seus moments més importants”, subratlla Baena.

El projecte expositiu del museu planteja un diàleg constant entre l’obra original i la publicada, situant sempre que ha sigut possible els originals (emmarcats a la paret) a prop de les publicacions corresponents (exposades en vitrines). Així, el visitant pot comparar la portada original de Jesús Blasco amb la primera aparició del seu personatge mític, Cuto, amb la versió impresa. També destaquen els originals primerencs de Francisco Ibáñez abans de l’etapa Bruguera, la versió apòcrifa de Batman de Julio Ribera (Robín y Murciélago ) i el Chispita d’Ambrós, el creador de Capitán Trueno.

Un futur sense garantir

Els promotors no es plantegen el museu només com un centre expositiu, sinó com un espai “de memòria, recuperació i catalogació del patrimoni”. També es pretén que sigui “un centre actiu”, que treballi per donar valor a la historieta a través d’exposicions temporals, xerrades d’autors, tallers de dibuix i altres activitats. La primera, ja tancada, serà una exposició temporal dedicada a Ibáñez que s’inaugurarà al setembre. “Per fer tota aquesta tasca de conservació i difusió calen com a mínim tres o quatre persones treballant-hi-apunta Baena-. Nosaltres hi posem el continent i el contingut, però per anar més enllà necessitem finançament”. El museu ja té compromesa una aportació de l’Ajuntament de Sant Cugat, que segons Baena està “encantat” amb el projecte, però la Generalitat i el ministeri de Cultura no han concretat encara la seva voluntat de donar suport la iniciativa. “Nosaltres ja estem jubilats, no volem guanyar diners, només garantir el funcionament del museu”, assegura Villanueva.

Si Baena, Villanueva i Delhom no haguessin tirat pel dret, el seu museu probablement estaria tan paralitzat com el Museu del Còmic de Badalona, l’ambiciós projecte anunciat el 2010 en què el consistori badaloní ja ha invertit 3,4 milions però que encara espera els 8 milions compromesos per la Generalitat. Mentrestant, el còmic ha consolidat el seu prestigi entrant per la porta gran a museus com el Louvre o el British i protagonitzant exposicions històriques al Prado, el Reina Sofia i especialment l’IVAM. El Museu del Còmic de Sant Cugat representa una nova fita que pot quedar en res si les administracions no s’impliquen en el projecte.

La conservació del còmic a la Biblioteca de Catalunya

Mentre el Museu del Còmic de Badalona continua en via morta, la Biblioteca de Catalunya està assumint des de l’administració pública la conservació dels arxius d’autors catalans d’historieta o il·lustració. “Amb les nostres limitacions, mirem d’incorporar obres representatives de totes les èpoques”, explica Eugènia Serra, directora de la institució. L’última donació rebuda van ser els 117 originals del dibuixant d’El Víbora Antoni Calonge, a qui la Biblioteca de Catalunya dedicarà una exposició del 18 de novembre al 17 de desembre. El fons més important de la Biblioteca de Catalunya és el de les revistes satíriques de principis del segle XX, però pel que fa al còmic de postguerra destaquen els 9.000 originals de Cesc -tots digitalitzats i consultables online -, 643 d’Alfons López, 491 de JL Martín i 2.300 de la il·lustradora Roser Capdevila. També hi ha obres de Coll i Josep Maria Madurell, però no el llegat sencer dels autors. “El nostre pressupost d’adquisicions és petit, comprem molt poques coses -explica Serra-. Més del 95% dels materials que incorporem són donacions”.

Més continguts de