Cruïlla, un festival davant una cruïlla

BarcelonaEls números han avalat una vegada més el Festival Cruïlla: 77.000 assistents a les quatre jornades al Parc del Fòrum. Tanmateix, l’edició que es va tancar la nit de dissabte a diumenge obre un seguit d’interrogants, alguns dels quals ja s’havia plantejat la mateixa direcció del festival. Un és evident: quins grups internacionals es poden programar sense que calgui revisar a l’alça el preu de les entrades? De moment el Cruïlla ha sobreviscut en un sector ultracompetitiu, però cada vegada serà més difícil oferir reclams d’aquells que venen entrades per si sols. Aquest any ni Foals ni Bastille ho eren, i Kylie Minogue va funcionar tot i la punxada de l’última vegada que va actuar al Palau Sant Jordi, quan amb prou feines va aplegar 5.000 espectadors. Així i tot, el públic ha respost. Hi han tingut a veure elements conjunturals com la cancel·lació del Doctor Music, però també la memòria de marca del Cruïlla, un festival agradable (malgrat les cues) on els concerts són més llargs que en altres. Però el més determinant ha sigut programar grups espanyols i catalans en hores nobles.

Diu el director del Cruïlla, Jordi Herreruela, que “el 95% del públic del festival és local”. És el públic que dissabte cantava totes les cançons de Dorian i Love of Lesbian, i el que divendres va omplir l’escenari principal amb Vetusta Morla. També es poden afegir a aquesta categoria Els Pets, Xoel López i l’uruguaià Jorge Drexler. És a dir, noms capaços de gestionar audiències de més de 15.000 persones. I no només passa amb grups que tenen trajectòries de més de deu (i de vint) anys. El triple concert de hip-hop de dijous (Lildami, Ayax y Prok i Natos y Waor) va tenir 15.000 espectadors, la majoria molt joves, 1.000 més dels que havien aplegat dimecres els Black Eyed Peas. La lògica recomana situar aquest hip-hop, equivalent al rock urbà de fa dècades, en les jornades principals del festival. Aquesta és la línia més clara a seguir.

Davant la cruïlla del futur, i potser perquè la programació musical serà cada vegada més difícil, Herreruela insisteix molt en la idea de fer “un festival multidisciplinari” que aquest any s’ha traduït en propostes d’art de carrer com les de la companyia Antigua i Barbuda, la performance solidària de La Fura dels Baus i el Cruïlla Comedy, una carpa per on divendres i dissabte van passar una trentena de còmics. Herreruela parla de reinventar el concepte de festival, que en la pràctica significa poder sobreviure.