Cultura en quarantena: fent feina en la incertesa

Així viuen el confinament gent de la música, el teatre, el cinema, el còmic, l'arquitectura...

Valèria Gaillard / Jordi Garrigós / Sílvia Marimon /Antoni Ribas/ Xavi Serra

"La situació d'estrès social és tan bèstia que no et pots concentrar", diu l'escriptora Llucia Ramis. A causa del coronavirus, el director teatral Àlex Rigola no ha pogut estrenar La gavina, però mira d'aprofitar el temps documentant-se per a nous reptes escènics. El músic Josep Maria Martí fa números sobre el que ja està deixant d'ingressar i l'actor Enric Auquer es pren la quarantena com un temps per reflexionar. Com diu l'escriptora i artista Alicia Kopf, "no és en absolut una situació per dedicar-te a fer projectes creatius com si te n'anessis de vacances". Són cinc exemples de com la cultura entoma l'estat d'alerta i la incertesa del futur.

Anna Aldomà

Viola de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu

Anna Aldomà, viola de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, s'ha vist afectada per la cancel·lació d'un dels grans espectacles de la temporada a Barcelona, la producció de l'òpera Lohengrin: "Ens quedaven per fer tres jornades d'assaig amb l'escena, el pregeneral, el general i set funcions", explica Aldomà, que, com la majoria dels seus companys, durant aquestes setmanes de confinament intentarà continuar estudiant i preparant els futurs projectes individualment. En l'apartat docent —és professora al Conservatori del Liceu i a l'Escola de Música de Sant Feliu de Llobregat— es posarà en contacte amb els seus alumnes telemàticament per continuar el curs.

Frederic Amat

Artista i escenògraf

Després de "la tristor" que li va produir la cancel·lació de les funcions de l'espectacle RRR al Teatre Lliure, Frederic Amat encomana entusiasme, optimisme i vitalitat per telèfon. Viu "el malson" del confinament en família, i amb el repte de tranquil·litzar els seus fills, de 7 i 15 anys, enmig una situació que a ell mateix li produeix "perplexitat". Amat no para, i aquest dilluns treballa en una petita pel·lícula en stop motion per penjar-la al seu compte d'Instagram. "Rebo molts missatges de resistència, que és una etiqueta que sempre ens hem penjat els artistes, però ens en sortirem si hi ha solidaritat i interlocució —explica l'artista—. Faig el que faig cada dia: pintar, que és una manera de pensar, i un exercici per anar més enllà de la impotència. Vivim un moment d'impotència i la manera d'anar més enllà és la solidaritat. És mot curiós, perquè aquest moment de confinament convida, en l'aïllament, a estar més junts que mai". L'estat d'alarma té un vessant reivindicatiu en el cas d'Amat perquè considera que els polítics de Catalunya i Espanya menystenen la cultura amb uns pressupostos irrisoris malgrat que la cultura és "el que es posa damunt la taula a les cases i entra pels nous mitjans". "Potser aquest confinament serà un retrobament amb la cultura. Ara que els polítics diuen que abans que res la sanitat, que no ho oblidin: la sanitat i la cultura són imprescindibles", subratlla Amat, que posa en relleu la gravetat de la situació: "Ara tot és passat, perquè el futur que ve serà un altre, i el present està penjant d'un fil. La situació és d'una gran fragilitat i tot el que pensàvem s'haurà de passar de nou pel sedàs". Tot i així, recomana dues pel·lícules, una altra de les seves ocupacions durant aquests dies: El meu sopar amb l'André, de Louis Malle, i An elephant sitting still, de Hu Bo. I un cineasta: Béla Tarr.

Enric Auquer

Actor

"Estic com si m'hagués jubilat", explica l'actor Enric Auquer des de casa dels seus pares a l'Empordà, on s'està amb la seva filla aprofitant la interrupció del rodatge de la sèrie de Netflix Sky rojo. "Aquí només faig gimcanes, bicicleta, cabanyes... Però ja em va bé, entre els premis i la feina estava saturat. Els últims dos mesos he rodat a Tenerife, a Madrid, a Barcelona... Si mires els trajectes que he fet a Google Maps al·lucines. Així que agraeixo l'oportunitat de parar i reflexionar una mica. I crec que això li passarà a més gent, que ens obligarà a pensar què som com a societat i què volem ser després d'això, perquè no pot tornar a ser el mateix", diu l'actor premiat amb un Gaudí i un Goya pel seu paper a la pel·lícula Quien a hierro mata.

Lluís Cabot

Músic del grup Da Souza

Amb disc acabat d'estrenar, als Da Souza els esperava un març il·lusionant. "Teníem presentació a Barcelona i a Lleida, concerts molt especials i als quals hem dedicat molts esforços", explica Lluís Cabot, principal compositor del grup mallorquí. Ajornades aquestes cites per l'epidèmia, i amb un abril que "està en l'aire", Cabot, que fa de professor de guitarra, mira la part positiva del confinament. "No sé si hi haurà un baby boom, però un disco boom segur. Quan fas un àlbum és com si estiguessis confinat, entre 10 i 15 dies tancat en un lloc, de manera que no és tan diferent", diu el cantant de Da Souza.

Martí Domínguez

Escriptor

Una cambra pròpia. Aquesta és la condició imprescindible per poder escriure, tal com afirmava Virginia Woolf, perquè els escriptors s'aparten del món per poder crear-ne un de fictici. "Per a nosaltres l'aïllament no és cap trauma perquè sempre l'estem buscant, tant per escriure com per llegir", comenta l'autor valencià Martí Domínguez, reclòs a casa seva, a València. "Però ara no pots desconnectar de l'actualitat —afegeix—. Els escriptors no podem tancar-nos al nostre món davant d'una realitat tan inquietant". Apel·la, a més, a la "responsabilitat" de l'escriptor. "Està bé tractar de les coses que passen a nivell social i no tant del que li passa com a individu per denunciar en aquest cas la mala gestió i la falta de planificació per fer front a la pandèmia", diu l'autor de  L'esperit del temps, que també opina que els moments de crisi actuals són un caldo de cultiu ideal d'on emergeix "el millor i el pitjor de la humanitat", un laboratori per als novel·listes.

Olga Felip

Arquitecta

A la fundadora del despatx Arquitecturia juntament amb Josep Camps, l'estat d'alarma no l'ha agafat per sorpresa: "Des de dijous al vespre tots els membres de l'estudi som a casa", afirma Olga Felip. I han creat una rutina de treball: "Cada matí a primera hora fem una reunió per Skype tots junts i ens organitzem per equips", explica l'arquitecta. Pel que fa les visites de les obres que no han parat, han decidit aturar-les i fer un seguiment "telefònicament". Com que tenen diversos projectes a nivell internacional, s'han d'ajustar a les condicions de cada país: "A Londres també han reduït les reunions presencials o les ha cancel·lat però participem en un concurs restringit a Alemanya, i de moment tot segueix bé i no ens l'han ajornat".

Toni Fernández

Arqueòleg

Toni Fernández treballa com autònom i és director de les excavacions del Born. "Preveia que això podia passar perquè estic en contacte amb arqueòlegs italians i ja ens havien dit que ens acabarien confinant", explica Fernández, que des de fa dies ho havia preparat tot per poder treballar des de casa. La seva feina consta de fer treball de camp, fer inventaris als magatzems que l'Ajyntament de Barcelonai té a la Zona Franca i redactar memòries: “Ara mateix puc concentrar-me a fons en la redacció de memòries. Puc centrar-me en una sola cosa, però tampoc és del tot fàcil perquè tinc una filla que ha d’estar amb mi”. 

Josep Ferrando

Director de l'escola d'arquitectura de La Salle, i vocal de cultura del COAC

Com que Josep Ferrando té obres en curs en diversos països llatinoamericans, està acostumat a treballar telemàticament. Tots els membres seu despatx tenen accés a un servidor central i des de divendres treballen des de casa i estan connectats per Skype. "Aquesta situació també vol dir acostumar-se al que serà la vida del futur, a treballar online —afirma Ferrando—. El que hem fet ara és importar el que fem quan treballem a l'estranger a un nivell més local". Pel que fa a les obres d'aquí, s'han "ralentit", com és el cas el parc de bombers de Moià. I com a director de l'escola d'arquitectura de La Salle afirma que les classes s'estan fent per videoconfèrencia. Malgrat tot, el confinament és una oportunitat creativa: "Tens més temps per projectar, hi ha menys incendis i quan el temps es dilata com ara t'adones que en realitat són un llum".

Núria Graham

Música

La cantant de Vic va salvar la presentació del seu nou disc,  Marjorie, a Barcelona pels pèls a finals de febrer. Tot el que tenia després ha anat caient: "El meu concert a Madrid i els que tenia amb Amaia estan ajornats. A més, tinc una gira a finals d'abril a Anglaterra que no pinta gaire bé", diu Graham, que es posa l'estiu com el pitjor dels escenaris per tornar. És freelance i no pot fer teletreball, però les despeses no es redueixen: lloguer, quota d'autònoms, manteniment... tot pagat amb estalvis per un temps indefinit. Batallant contra l'angoixa d'estar confinada, la cantant ja està fent cançons noves: "Sort en tinc de la música!", diu.

Alicia Kopf

Artista i escriptora

L'artista i escriptora Alicia Kopf està acostumada al treball solitari. "La vida d'un escriptor s'assembla molt a estar confinat", afirma l'autora de la novel·la Germà de gel (L'Altra). Però ha hagut de reorganitzar la seva vida laboral per poder seguir fent les xerrades i tallers dels quals també viu sense sortir de casa. "Tinc prou vida interior, lectures pendents i feina per fer per estar a casa durant hores i fins i tot pensar que això té una part positiva", afirma. Creu que tindrà més temps per escriure, però la reflexió que fa de l'estat d'alarma va molt més enllà d'ella mateixa. "No és tant una qüestió de tenir espai com de la qualitat de la concentració que pots arribar a tenir. Ara es pot arribar a donar, però és un repte tenint en compte l'estat general de la qüestió i que hi ha una gran quantitat de notícies que ens fan estar inquiets a tots. Tots hi tenim molt a perdre a nivell personal, familiar i econòmic, i hem de tenir en compte que, tot i que enviem missatges positius, això és molt dur, i no és en absolut una situació per dedicar-te a fer projectes creatius com si te n'anessis de vacances". Per això fa una crida a tenir una mirada comunitària: "Jo no soc jo, jo ets tu, i hem de començar a pensar en aquesta clau i no en una de tan individualista. Això ens pot donar moltes lliçons. No tinc clar que siguin dues o tres setmanes a casa meva sinó que serà un estat força inquietant". Malgrat tot, com a artista, té previstes dues exposicions a Portugal al juny, i creu que en principi no es veuran afectades.

Jordi Lafebre

Dibuixant

El dibuixant Jordi Lafebre riu quan li pregunten com l'afecta professionalment el confinament. "Això és el dia a dia dels dibuixants de còmic, no canvia gairebé res per a nosaltres". Ell continua treballant en els seus projectes, però admet que la situació el pot afectar a llarg termini. "El còmic que estic fent hauria de sortir al setembre, però el coronavirus ha generat molta incertesa –explica l'autor del còmic Lydie–. Ahir vaig parlar amb la meva editora i em va dir que de moment no canvien les dates, però tot pot canviar d'un dia per l'altre".

Oriol Malet

Dibuixant

El dibuixant i il·lustrador Oriol Malet explica que la presència de la seva dona i les seves filles a casa fins i tot li ha anat bé. "A les nenes ja hi estic molt acostumat, perquè la meva dona i jo vam decidir no portar-les a la llar d'infants i, com que la meva dona és mestra, era jo qui tenia cura d'elles, tot i que això m'obligava a fer l'animalada de treballar de nit o quan elles dormien –explica–. Però ara que la meva dona està confinada, ella em pot ajudar i no haig de fer tants jocs malabars, és meravellós".

Carlos Marques-Marcet

Cineasta

A Carlos Marques-Marcet la crisi del coronavirus l'ha enxampat a Madrid, treballant en el guió de la seva pròxima pel·lícula. "Però en realitat és una sort, perquè això t'obliga a concentrar-te més", explica el director d' Els dies que vindran. El confinament tampoc atura la postproducció del seu últim treball, La mort de Guillem, sobre l'assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló. "Em vaig fer portar els discos durs i estic treballant a distància amb el muntador de la pel·lícula –comenta–. De fet, la situació està fent que treballi més que abans. Si ni tan sols pots sortir de casa per distreure't, què fas? Treballar".

Josep Maria Martí

Músic

"Si no treballo no tinc sou. No hi ha compensació possible, perquè per cada producció en què treballo em fan contracte. Tampoc puc ser autònom perquè la part més important de feina és a l'estranger", explica Josep Maria Martí, a qui ja li han cancel·lat diverses dates: una al Palau de la Música, una gira amb Jordi Savall per França i concerts a Madrid i Berlín. I el pitjor és no saber quan s'acabarà aquesta situació. "Hauré de tirar d'estalvis i feines que encara m'han de pagar, una altra part de la nostra precarietat", diu. Tanmateix, aquests quinze dies de confinament els aprofitarà, perquè vol deixar preparat el seu projecte com a solista.

Elena Martín

Cineasta

El coronavirus va obligar Elena Martín a marxar de Sant Sebastià, on estava escrivint el guió de la seva segona pel·lícula, becada pel Festival de Sant Sebastià. Ara s'està al pis que comparteix amb la directora de teatre Anna Serrano. "Estic acostumada a la dinàmica de recloure'm per escriure, de manera que espero que no m'afecti gaire", diu. Per sort, ja havia enllestit el seu treball com a guionista a la sèrie dels Javis sobre la Veneno i només ha hagut de cancel·lar un bolo de l'obra This is real love que tenia a Valladolid. "L'Anna ho té pitjor, ella estava assajant una obra per estrenar-la al Mercat de les Flors", explica Elena Martín, directora del film  Júlia ist.  

Josep Maria Miró

Dramaturg

L'autor de Temps salvatge es va recollir a casa dimecres després de comprar aliments "sense excessos" i viu aquests dies seguin el lema "responsabilitat, comunitat i solidaritat". "M'he posat a disposició d'uns veïns que són grans, per si necessiten alguna cosa. Crec que tots hauríem de pensar qui pot necessitar ajuda als nostres blocs", explica Josep Maria Miró. Com a professor de dramatúrgia de l'Eram, enviarà els continguts teòrics als estudiants, i està obert al contacte amb ells a través de videoconferències i el mòbil. I pel que fa la seva feina com a autor, aprofita el temps a casa per escriure i llegir. I a nivell més personal, ha començat a fer servir una plataforma de continguts audiovisuals per mirar una pel·lícula, "no sèries", cada nit.

Marta Orriols

Escriptora

"Ja treballava des de casa, però ara amb els nens (tenen 10 i 15 anys) és més complicat, a banda que el clima d'incertesa i por, no saber fins quan ens haurem d'estar confinats, fa que no et puguis concentrar", explica des del pis on viu a Barcelona l'escriptora Marta Orriols, guanyadora del premi Òmnium Cultural 2018 amb la novel·la Aprendre a parlar amb les plantes (Periscopi). "La situació no m'inspira gaire literàriament perquè mai m'ha agradat la ciència-ficció. Però, bé, és una situació que afecta tothom i et fa reflexionar molt sobre la nostra societat. El món de la cultura ha quedat tocadíssim i ja veurem què passarà. Al capdavall, els escriptors podem continuar treballant des de casa però penso en els altres, en la gent que ha d'anar a la feina", diu Orriols.

Llucia Ramis

Escriptora

Des del seu pis de Barcelona, Llucia Ramis feia un tuit fa uns dies confessant: "Sempre he estat misantropa. Ja no hauré de dissimular". "És cert que d'entrada el confinament no m'afecta gaire perquè sempre he treballat des de casa —comenta Ramis—. Primer vaig pensar que, amb un ritme més relaxat de feina, tindria més temps per llegir i escriure, però la situació d'estrès social és tan bèstia que no et pots concentrar". Resulta que Ramis tenia previst, de cara a la propera novel·la, presentar un estat apocalíptic "cutre" i sent que, d'alguna manera, la seva idea ha estat premonitòria. "M'interessa veure, com en la pel·lícula 2012 de Roland Emmerich, com en situacions apocalíptiques els únics que se salven són els que poden pagar, i ara estem veient el mateix: només es fa les proves del coronavirus als polítics". La periodista i novel·lista creu que s'haurà de reflectir literàriament aquest moment de pandèmia, però no tenim prou perspectiva, a banda que "la quantitat d'escriptors que escriuran farà que sigui més difícil dir coses originals".

Jordi Ramos

Arqueòleg

L'arqueòleg Jordi Ramos forma part de l'equip que l'11 de març va començar a excavar la fossa de Sencelles, a Mallorca, per trobar tres víctimes del franquisme. L'exhumació forma part de la segona fase del pla de fosses del govern balear i s'havia fixat un màxim de 50 dies per trobar les restes de Josep Miralles Garau, Josep Serra Juan i Pilar Sánchez Llabrés. Els familiars esperaven amb ànsia poder trobar els cossos d'aquestes víctimes del franquisme, però tot s'ha hagut d'aturar. "El projecte està aturat fins a nou avís, però com a arqueòleg puc avançar des de casa en temes de memòries i informes, que són feines que demanen molt de temps", explica Ramos. De fet, treballar des de casa o des dels arxius, cosa que ara tampoc pot fer, forma part de la rutina d'aquest arqueòleg. 

Àlex Rigola

Director teatral

Els tancaments dels equipaments culturals van fer que Àlex Rigola i la seva companyia no poguessin fer divendres la primera funció amb públic de La gavina a La Villarroel, ni cap de les següents. "En aquests moments és molt difícil pensar per on sortirà tot plegat", afirma Rigola. Com que té una companyia, ara divideix el seu temps entre tasques de gestió i creatives. D'una banda, està revistant temes de comptabilitat i de l'altra està preparant les versions castellanes d' Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers i la de la mateixa La gavina. I, malgrat tot, pensa en els pròxims projectes i ja ha començat a documentar-se.

Toni Sala

Escriptor

Segons Toni Sala, "estem davant d'un bon observatori de la nostra època perquè ha emergit tot el cinisme i l'agonia, en definitiva, tota la merda acumulada, i veus com l'estat d'excepció és aprofitat pel rei, i la mala gestió dels polítics posa de nou en evidència que la vida humana no és el primer valor que tenim". Sala, confinat a Sant Feliu de Guíxols, no pot deixar d'escoltar la ràdio, "amb un punt addictiu", perquè en l'aïllament es nota la "tensió del perill". "D'altra banda, el confinament és molt ric literàriament, perquè et permet veure coses que abans quedaven més amagades, com ara la relació amb la mort", assegura l'autor de la novel·la Persecució (L'Altra).

Marilia Samper

Dramaturga

Autora d'obres com L'alegria, Marilia Samper també és professora de dramatúrgia, en el seu cas a la Sala Beckett, i aquest dilluns al migdia ha fet la classe per videoconferència. "Ho vam decidir diumenge, perquè tots els estudiants estan començant els seus projectes d'escriptura, perquè ja portem un temps amb els projecte, i ara és el moment ideal perquè tothom tingui temps per escriure —diu Samper—. No té sentit paralitzar les classes perquè no puguem estar físicament a la Beckett, així que vam organitzar una plataforma de videoconferència". Però altres feines les ha perdut, com unes classes que donava a l'Escac, i no sap què passarà amb diversos projectes a mitjà termini, sobretot de direcció, si es prolonga l'estat d'alarma. Malgrat tot, es pren la situació amb prou filosofia, perquè considera que "viure en confinament" és una de les condicions de les persones que es dediquen a escriure.

Pepe Serra

Director del MNAC

"Crec que és important transmetre la gravetat de la situació però alhora serenitat i energia per afrontar la situació, i aprofitar-ho per pensar", afirma el director del MNAC, Pepe Serra. Els equips del museu es van organitzar amb rapidesa arran del tancament d'equipaments culturals i l'estat d'alarma: la gran majoria d'empleats treballen des de casa, i el director i els caps estan contacte amb els seus equips per correu electrònic. Només segueix el personal imprescindible de seguretat, manteniment i alguns serves informàtics. "Ho porto bé, pensant a mitjà i llarg termini més que en el dia a dia. Estic perfecte de salut i activat, perquè ara no ens podem desanimar. També hem de demanar ajuda i protecció per als serveis externs i els autònoms i professionals i petites empreses que poden patir molt econòmicament i de feina. És important no oblidar-los", diu Serra.

Francesc Torres

Artista

Francesc Torres celebrava aquest dilluns la decisió del Centro Galego de Arte Contemporánea de prorrogar un trimestre la seva exposició i les altres en cartell i les activitats ajornades per poder-les fer més endavant i que ningú surti perdent. Ara aprofita el temps per llegir i escriure. "En certa manera és un luxe, no haver d’estar fora, o viatjant, que és una cosa a la qual li he perdut tot el gust que li podia tenir". Però no han sigut setmanes senzilles, perquè després de passar una setmana a la Costa da Morte amb la seva dona, l’artista nord-americana Terry Berkowitz, van rebre la notícia que Trump cancel·lava els vols des d’Europa només amb 24 hores de marge. "Teníem tres opcions: quedar-nos els dos a Barcelona, marxar els dos, o que un marxés i l’altre es quedés per tenir els dos extrems coberts", explica Francesc Torres. Al final es van haver de separar perquè Terry Berkowitz encara no té resolta la cobertura mèdica a l’Estat i estan en contacte a través de Skype. Torres no sap quan podrà tornar als Estats Units, però està agraït de la situació per un motiu: "Havia de marxar per ser als Estats Units el dia 13 perquè, com que tinc la nacionalitat nord-americana, m’havien convocat per formar part d’un jurat popular. És la tercera vegada que em toca. La segona vegada me’n vaig lliurar i aquesta estic excusat, però la primera vegada em va tocar un triple assassinat i per acabar-ho de rematar em va tocar ser el president del jurat. I no pots dir que no, perquè és un deure cívic", conclou l'artista.

Carles Viñas

Historiador

Doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona i especialista en moviments urbans violents, Carles Viñas continua donant classes des de casa i aprofita la nit (és pare) per treballar en un nou llibre sobre la història dels últims 50 anys de l'esquerra independentista. "L'únic avantatge és que m'estalvio els desplaçaments, però tot plegat és una mica caòtic. Intentem passar els temaris i documents online als estudiants i, si hi ha dubtes, resoldre-ho per Skype, però ho he de combinar amb fer de cangur", explica. Aprofita també per avançar en la feina d'investigador i en el nou llibre de l'esquerra independentista: "Tinc la sort que tinc la biblioteca a casa i m'hi puc posar a la nit. Començo a les deu de la nit i acostumo a treballar-hi fins a les 2 de la matinada".