MÚSICA
Cultura 02/06/2015

Dani Martín: “No em veig cantant ‘La madre de José’, ara no la puc defensar”

Sara González
3 min
Dani Martín: “No em veig cantant ‘La madre de José’, ara no la puc defensar”

BarcelonaEs presenta a Twitter com a “fill del Manolo i la Carmen, amant de la música”. Però Dani Martín ha venut milions de discos. Primer com a vocalista d’El Canto del Loco, i ara en solitari. Procura, diu, clavar l’àncora a terra. Aquesta tardor celebrarà 15 anys en el món de la música amb un concert a Madrid i un a Badalona i ara presenta un disc en directe, Mi teatro, gravat fa un any al Palacio de Deportes de Madrid, en què col·laboren des de Sabina fins a Serrat i Leiva.

Dos concerts amb el títol La corda fluixa. ¿El gran abisme no va ser quan es va dissoldre El Canto del Loco?

És una metàfora del camí que recorre un ésser humà, que trontolla, que no és segur ni ferm. També el planeta i el país trontollen força.

Després de les eleccions del 24 -M, ¿el país trontolla més o menys?

Va trontollar gent que portava anys abusant d’un confort. El més positiu és que no hi ha majories absolutes i que per collons els tocarà posar-se d’acord. En aquest país hi falta diàleg.

Vas votar?

Sí. Molta gent em diu que estic a favor de Podem, però no puc estar a favor de qui no m’ha demostrat les seves virtuts ni dels que han tingut la possibilitat de demostrar-me-les i no ho han fet. Han aparegut aquests revulsius perquè els altres s’han equivocat molt. Tant de bo que ara, sense majories absolutes, puguem veure els encants d’altres partits.

Per què un disc en directe?

No m’agraden, però quan se t’alineen els planetes i en dues nits amb tot venut al Palacio de Deportes vénen Sabina, Serrat, Alejandro Sanz o Leiva, penses que val la pena tenir aquest record gravat per sempre.

¿Els arranjaments de les cançons són diferents de les originals?

Sí, tenen metalls i les cançons tenen un altre tempo.

Tens l’etiqueta de cantar per a adolescents de 15 anys.

Això significa que em continuen escoltant. Les etiquetes em semblen poc intel·ligents. L’important és què es transmet a l’escenari. En tot cas, tinc la sort de tenir tres generacions que vénen als meus concerts.

¿Com et sents cantant les cançons d’El Canto del Loco?

No em ve de gust cantar-les totes, només aquelles amb què ara em sento a gust. No em veig cantant Zapatillas ni La madre de José. En el moment que visc, no les sabria defensar, no vull anar a buscar un amic i tenir un embolic amb la seva mare.

Què vols fer, doncs?

Enamorar-me tota l’estona, sentir papallones a l’estómac i que em passin coses increïbles. Visc enamorant-me de cada cosa que em passa: des del filet amb patates que em menjo fins a l’hora i mitja de boxa que faig.

Ets un Peter Pan?

Absolutament. Ara més que mai. Em sento rejovenit. L’home és immadur per naturalesa.

¿És impossible que El Canto del Loco torni?

Impossible no, però seria com si m’hagués casat amb una dona que m’encanta i em vingués de gust embolicar-me amb una noia que va ser la meva nòvia quan tenia 20 anys. Ara mateix, seria trair-me.

Per què Badalona i no Barcelona?

No m’atrevia a fer el Sant Jordi, són moltes entrades. De vegades sóc massa caut. La meva sorpresa és que només queden mil entrades.

Charlie Rivel té alguna cosa a dir en els dos concerts de la tardor.

Va ser, des de petit, una de les primeres persones que va fer que m’agradessin els escenaris. La posada en escena dels concerts estarà inspirada en el món del circ.

Què queda del Dani repartidor?

Sóc jo i era el més feliç del món repartint caixes escoltant M-Clan, Black Crowes, Los Piratas i Los Ronaldos i somiant que algun dia algú escoltaria la meva maqueta. Si hagués de tornar a repartir caixes, ho faria sense cap problema. Això sí, amb un bon equip de música.

Què va primer, la lletra o la música?

Em surt tot junt. Abans, però, ho haig d’haver passat o molt malament o molt bé. No sé cantar des d’un altre lloc que no sigui des de les entranyes.

És cert que no fas servir calçotets?

És que em sembla molt incòmode, només en faig servir per dormir perquè no m’agrada dormir despullat. Però no, no faig servir calçotets, sóc així de porc.

stats