Art

Daniel G. Andújar: "La meva pràctica artística genera espais de resistència en un món cada vegada més controlat"

La Virreina repassa la trajectòria de l'artista amb l'exposició 'El tercer estat'

La nova exposició de Daniel G. Andújar a La Virreina, titulada El tercer estat, va ser una de les que van quedar tancades el dia abans que comencés l'estat d'alarma pel coronavirus. Quan l'artista l'ha tornat a veure amb motiu de la reobertura del centre aquest dimarts, ha trobat que la pandèmia dona nous significats imprevistos a algunes peces. "Hi ha moltes línies de treball i elements discursius en la política i l'economia en els quals no són gaire visibles les línies d'investigació, treball i pensament pel ritme de treball que portàvem abans, que era una conseqüència de la globalització", afirma Andújar.

Més concretament, prenen una nova actualitat aquelles peces que aborden el món del treball i els seus espais, que d'ara endavant ja no seran els mateixos; les que aborden la digitalització del cos com una eina de control, i les que parlen "del canvi de la societat industrial a la informacional" i el "procés de digitalització", que s'han vist accelerats per la pandèmia. "L'últim estadi del procés de digitalització de tots els aspectes del món físic és la digitalització del cos humà. Totes les empreses de genètica es defineixen com de big data", explica.

Andújar també recorda el covid-19 amb el fet que la cronologia del contingut de les obres arrenqui fa un segle, coincidint amb la pandèmia de la grip espanyola, i finalitzi enguany. "Deien el 1918 que després d'una pandèmia tan gran ve una revolució, i van venir la Revolució Russa, les guerres mundials i la Guerra Civil", subratlla l'artista. També és especialment actual El museu del poble, protagonitzat per grans obres del Prado i l'Hermitage les reproduccions de les quals van portar pel carrer estudiants de l'escola Massana i que fan pensar en com les restriccions de la pandèmia entorpiran el trànsit de les obres d'art. Precisament en aquesta mateixa sala hi ha el projecte que l'artista va fer per a l'última edició de la Documenta de Kassel.

El recorregut de la mostra, que repassa tres dècades de trajectòria amb 40 projectes -tretze dels quals fets per a l'exposició-, finalitza amb treballs realitzats per ordinador per endinsar-se en la manera com un software i una màquina poden fer la feina d'un artista. Andújar també troba un predecessor d'un algoritme matemàtic en el sistema D'Hondt per assignar escons. "Parlem molt de democràcia, però no ens sabem les regles", diu.

Malgrat tot, queden gravats a la memòria dos dels seus treballs sobre la Guerra Civil: un que evoca, acompanyat de l'únic enregistrament sonor de Miguel Hernández, el camp de concentració franquista d'Albatera (Baix Segura), que Franco va fer arrasar per por que la premsa internacional en descobrís l'existència, i un altre que recorda els refugiats alacantins de la Guerra Civil a Orà. "La majoria es van convertir a l'islam, viuen al barri més antic d'Orà i durant la descolonització van prendre part amb els originaris d'Orà contra els francesos", conclou Andújar.