Avui s'estrena Última sesión , un títol que malauradament coincideix amb la pèrdua de Paco Morán, el protagonista.
Fa un mes li vaig trucar per dir-li que finalment l'estrenàvem. Ell estava tocat de salut i li va fer molta il·lusió, però no podrà ser en persona a la primera projecció de l' Última sesión . Serà un petit homenatge.
Quin Paco Morán veuran els espectadors?
Un que no té res a veure amb el que tothom recorda amb Joan Pera. Veuran un Paco Morán desconegut, un Paco Morán dramàtic, un Paco Morán diferent.
Com va ser treballar amb ell?
Quan li vaig passar el guió, ràpidament em va dir que sí. Era cinèfil i volia fer cine des de feia temps. Es volia evadir de tant teatre, però ningú li havia donat una oportunitat. Es va entregar al projecte, amb l'equip, i tot i tenir 77 anys aguantava molt bé les 15 o 16 hores de rodatge diari. Sabia moltes coses de cinema, i no només com a actor. Amb tants anys de teatre i televisió sabia de tot i per a algú jove com jo que començava com a director [la pel·lícula es va rodar el 2007], va ser una molt bona experiència, em va donar moltes indicacions, m'ho va posar molt fàcil.
Què explica Última sesión ?
Fa anys que van tancant totes les sales petites de cine, i ara si vols veure alguna pel·lícula has d'anar a veure blockbusters a grans cinemes. Aquesta va ser la idea de partida. Volia reflexionar sobre aquesta impressió sense fer crítica, solament volia plasmar un homenatge als cinemes de tota la vida. I aquesta és la història: les últimes 30 hores d'un cinema, l'adéu de les persones que hi treballen que es diuen moltes coses que mai s'han dit, una última nit plena de records i de moments especials. Paco Morán fa de l'acomodador que hi ha treballat tota la vida.
