Publicitat
Publicitat

TEATRE

Declan Donnellan: “Ens roben l’atenció i ningú es queixa”

El clima polític posa gravetat a la inauguració del Temporada Alta, però ‘Nit de Reis’ marca una treva

Els intèrprets són el gran valor del muntatge de Nit de Reis, de Shakespeare, que va inaugurar ahir a la nit la 26a edició del festival Temporada Alta. Els fundadors de la companyia Cheek by Jowl, el director Declan Donnellan i l’escenògraf Nick Ormerod, fan confiança absoluta als tretze actors de la seva companyia russa: els elements escènics són mínims i el vestuari en blanc i negre. No volen que res enterboleixi els matisos de les interpretacions, i a la segona part el blanc esdevé omnipresent. “És molt difícil entrevistar-nos perquè el Nick i jo mai comencem a treballar amb un concepte, el procés és més orgànic i obert, es tracta de compartir vida amb el públic. Esmercem tots els esforços a fer que l’obra estigui viva. Si ho està, segur que té sentit”, afirma Donnellan. “No m’interessa transmetre cap missatge -subratlla-. Anar al teatre ja és un acte polític per ell mateix. Que la gent vagi a veure com un altre grup de gent interactuen entre ells és revolucionari”.

La inauguració del festival va comptar en el terreny institucional amb l’esposa de Carles Puigdemont, Marcela Topor; el conseller de Cultura, Lluís Puig; el director del Grec, Francesc Casadesús, i el director de Fira Mediterrània, David Ibáñez. Però l’aforament del Teatre Municipal de Girona no era ple a vessar com en altres ocasions. Des de l’1 d’octubre costa més vendre les entrades i el director del festival, Salvador Sunyer, va fer una crida al públic fa pocs dies perquè la gent torni al teatre. A Donnellan no li ha passat desapercebut que Catalunya passa per un moment polític excepcional: “M’interessen moltes coses d’aquest moment. Hi ha una gran divisió entre la gent i la intelligentsia. Els periodistes tenen una feina molt important, per les coses que expliquen i per les que no. Ens roben l’atenció cada dia, i ningú es queixa”.

En aquest muntatge -avui es fa una segona funció-, Donnellan segueix les convencions del teatre elisabetià, així que el repartiment és exclusivament masculí. Els canvis de gènere comencen gairebé al mateix moment en què la companyia surt a l’escenari, i es produeixen a la vista del públic. “Ignoro totes les tradicions teatrals. En canvi, sí que m’interessen les tradicions humanes, de la compassió i la memòria, que em sembla molt important”, diu Donnellan, estranyat que la decisió de treballar només amb homes pugui resultar sorprenent. “Ens pensem que som més oberts, però en realitat no ho som”. En qualsevol cas, tampoc fa servir l’ambigüitat de gènere per fer riure. Es van sentir riallades, sí, però a mesura que el públic es va anar escalfant i sobretot a la segona part, menys continguda que la primera. Els russos que hi havia entre el públic van marcar la diferència, perquè no havien d’estar pendents dels sobretítols i reien abans que la resta d’espectadors. El ritme d’aquesta Nit de Reis també inclou algunes melodies de bossa nova que endolceixen els embolics amorosos del text.

“Quan era jove pensava que les obres de Shakespeare parlaven de l’amor, i al llarg dels anys vaig entendre que parlaven de la pèrdua. No pot haver-hi l’un sense l’altre. No té sentit dir a algú que és un perdedor, perquè està en la nostra naturalesa”, diu Donnellan, abans de parlar d’algunes de les claus del teatre de Shakespeare. “Està obsessionat amb l’autoengany, els personatges demanen al púbic que es creguin les mentides que s’expliquen a ells mateixos. I a mesura que envelleixes coneixes millor els teus propis autoenganys i entens millor les coses”, conclou el director.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT