BarcelonaEls cucs (poliquets terebèl·lids) que han deixat empremta, en forma de cau, en els edificis modernistes de Barcelona van viure fa més de 12 milions d’anys a Montjuïc, que aleshores era un delta on vivien invertebrats i altres organismes marins com els crustacis. El cau fòssil dels cucs del miocè ha format part de les pedres de Montjuïc -els romans ja explotaven la muntanya de manera massiva i les últimes pedreres van funcionar fins al 1950- durant milions d’anys, però fins ara no s’havien descobert ni identificat a les parets de la façana de vuit edificis de Barcelona com el Palau de Justícia, la Duana i la casa Pascual i Pons. El descobriment l’han fet Zain Belaústegui, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, i el seu pare, Alessandro Beláustegui, de l’associació d’alumnes sèniors de la Universidad Carlos III de Madrid. L’han batejat amb el nom de Lapillitubus montjuichensis i és un cau simple, cilíndric i sense ramificacions. Les parets del cau es van fer amb petits fragments de quars -que fan d’1 a 10 mm- disposats de manera caòtica. El fòssil més ben conservat és el de la casa Pascual i Pons, que, segons Zain Beaústegui, es conservarà al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Els poliquets terebèl·lids que van deixar la seva traça a les pedres de Montjuïc serien molt semblants a algunes espècies actuals, i amb el descobriment dels fòssils es podrà conèixer molt millor com era la fauna que va habitar la zona deltaica fa uns 12 milions d’anys. Els fòssils urbans són bastant freqüents. El 1935, per exemple, es va descobrir una petjada de dinosaure a les parets d’un quiosc de música a la ciutat nord-americana de Glen Rose. També hi ha icnofòssils en làpides de cementiris de Leicestershire, en parets de centres comercials londinencs o al paviment de Copenhaguen.
Lapillitubus montjuichensis
