CINEMA

Desxifrant el misteri d’Alan Turing

Benedict Cumberbatch interpreta el matemàtic a ‘The imitation game’, un paper que apunta a l’Oscar

Gairebé res del nostre món hiperconnectat i tecnificat existiria sense el geni del matemàtic Alan Turing (1912-1954), pare, avi, pioner i precursor de la informàtica tal com la coneixem avui dia. I poques vides són dignes de ser reivindicades dins i fora el cinema com la seva: d’heroi amb una ment extraordinària i de temperament aspre va passar a ser considerat un criminal i a ser injustament tractat només per la seva condició sexual. El merescut homenatge cinematogràfic -que s’estrena aquest dijous- ha trigat més de seixanta anys a arribar, però a The imitation game, dirigida pel noruec Morten Tyldum i amb Benedict Cumberbatch en el paper del malmès científic, se li ret homenatge com cal.

“Alan Turing va canviar el món”, diu B. Jack Copeland a la biografia Turing: Pioneer of the Information Age, i de raó no n’hi falta. El llegat de Turing és excepcional en el camp científic, però també com a figura clau en la deriva de la política durant la Segona Guerra Mundial. Ja el 1936 va escriure el primer model teòric de computadora amb intel·ligència artificial basat en algoritmes, la pedra angular d’una línia de recerca que va continuar al llarg de la seva vida i que va materialitzar quan va ser contractat per la unitat encarregada de les comunicacions de la intel·ligència britànica durant la guerra, a Bletchley Park. Allà, Turing va ser el responsable de les màquines que van atacar Enigma -amb la qual els nazis encriptaven les seves comunicacions- i va aconseguir desxifrar el codi secret del Tercer Reich. Gràcies a aquesta fita, la durada d’aquella terrible contesa va escurçar-se entre dos i quatre anys i es van salvar milions de vides.

La glòria no va durar gaire i qui va ser coronat en la Segona Guerra Mundial com a heroi nacional aviat va ser condemnat per una fallada en el seu caràcter imperdonable per a l’època: Alan Turing era homosexual, i cap mèrit previ va poder salvar-lo de ser jutjat. Amb la llei d’indecència pública sota el jou, Turing va admetre haver mantingut una relació sexual amb un home i es va sotmetre a un tractament de castració química experimental. Dos anys més tard es va suïcidar menjant una poma enverinada amb cianur.

La disculpa del govern britànic

Les disculpes públiques i l’indult pòstum per part del govern britànic van arribar el 2013, un any després del centenari del naixement de Turing, i en certa manera The imitation game fa extensible aquesta intenció de rectificar aquell terrible error. La pel·lícula arrenca amb la detenció de Turing i amb la confessió del matemàtic davant l’oficial que investiga el cas. És en aquest llarg flash-back quan recorrem els moments clau de la biografia de Turing, tot i que al director del film li interessa mostrar-nos sobretot l’etapa de Bletchley Park i la gesta de desxifrar Enigma tal com ho va narrar l’altre biògraf del científic, Andrew Hodges.

Sense gaires sorpreses i deixant uns quants secrets fora del guió establert, The imitation game navega per diferents gèneres com la pel·lícula d’època, el biopic i el thriller d’espionatge, i sobresurt com a exemple de gran producció amb atenció pels detalls, des de la partitura que acompanya el film, a càrrec d’Alexandre Desplat, el compositor més reclamat ara com ara a Hollywood; la fotografia, firmada per un ex-Escac, Óscar Faura, i, per descomptat, els actors, dels quals destaquen Keira Knightley, Charles Dance i Matthew Goode com a part de l’equip de cervells que recluta Turing per trencar el codi Enigma.

L’any Cumberbatch

A The imitation game, però, qui desplega el seu talent és l’actor protagonista, un Benedict Cumberbatch que s’ha convertit en l’intèrpret que ho fa tot ara mateix a Hollywood: ha donat vida al drac Smaug a El hòbbit, al malvat Khan a Star Trek: en la foscor, va ser un dels veïns de la família protagonista d’Agost, terratinent a 12 anys d’esclavitud, Julian Assange a El cinquè poder i aquí és el pare de la informàtica en un paper que sembla fet a mida del seu talent i de la seva profunda i camaleònica veu.

“Se l’ha descrit sempre amb el cap mirant a terra, i es diu que mai establia contacte visual”, explicava Cumberbatch sobre Turing en una entrevista a The Telegraph. “Quan es girava per parlar amb el seu interlocutor -continua l’actor-, tenia aquest somriure meravellós. També tenia molt carisma, i era molt educat, però el frenava aquest defecte en la parla que el feia quedar-se embussat amb les paraules”.

La precisió amb què Cumberbatch ha treballat el personatge de Turing probablement serà guardonada amb nombrosos premis (de moment, ha aconseguit ser nominat al Globus d’Or com a millor actor en una pel·lícula dramàtica), però si no aconseguís arrasar en la temporada de premis, sí que deixa una interpretació colpidora, entregadíssima a un personatge molt complex, d’emocions ocultes i turments secrets. “Es tracta del que no es veu -diu Cumberbatch-, dels secrets, del que es reprimeix. Va ser un home a qui mai se li va permetre estimar, i això va ser la seva tragèdia, de fet és la gran tragèdia de la pel·lícula”.

Heroi i àngel caigut en desgràcia, per fi la història redimeix Turing i el seu record, i fins i tot podria arribar el 22 de febrer a la catifa vermella dels premis Oscars. Feu les vostres apostes.

Més continguts de