Eduard Fernández assumeix el repte de ‘Panorama des del pont’

BarcelonaQuan Borja Sitjà, director artístic del Teatre Romea, li va proposar a Georges Lavaudant dur a escena Panorama des del pont, el director francès no ho va tenir del tot clar, ja que no tenia costum de treballar amb autors contemporanis nord-americans com Arthur Miller, “una mica oblidats a França després de ser classificats com a psicològics i psicoanalítics’’. Però a partir de la direcció de La nit de la iguana, de Tennesse Williams, a París, es va “retrobar’’ amb aquest tipus de teatre. I ara Lavaudant signa la direcció d’un Panorama des del pont que es veurà al Romea del 2 de febrer al 10 d’abril.

Una de les condicions de Lavaudant per acceptar el projecte era comptar amb un bon repartiment, perquè el gran repte era que els actors fossin capaços de posar-se completament a la pell dels personatges. El director francès també remarcava “la importància de la relació dels intèrprets entre ells”, i tant els mateixos actors com el director del Romea coincideixen que “s’ha creat una companyia meravellosa’’. Segons Lavaudant, la clau de l’obra és la “precisió del text’’. Per això reconeix la feina de Joan Sellent i Daniel Loayza, que han traduït i adaptat aquest clàssic contemporani, ja que assegura que han aconseguit reproduir fidelment el llenguatge de Miller.

Sota el pont de Brooklyn

Panorama des del pont, escrita i estrenada el 1955,és una història d’amor, obsessió i venjança que aborda el drama de la immigració il·legal a la Nova York dels anys cinquanta, amb el pont de Brooklyn com a presència metafòrica. Eddie Carbone, interpretat al Romea per Eduard Fernández, és un honrat treballador portuari d’origen italià obsedit per la passió que sent per la seva neboda (Marina Salas), a qui va acollir amb la seva dona (Mercè Pons) quan va quedar òrfena. L’estabilitat de la família es veu interrompuda quan arriben dos cosins italians i un d’ells (Marcel Borràs) comença a festejar amb la noia.

El relat, explicat des del punt de vista de l’advocat de la família (Jordi Martínez), se centra en la personalitat de l’Eddie -“un home complex i masclista”, segons Fernández- i en el seu “conflicte intern”, pel qual acaba “traint els seus propis valors fonamentals’’. Segons Lavaudant, en aquesta obra Miller agafa personatges quotidians i els situa en una tragèdia grega en què ningú no pot controlar la situació. El protagonista arriba “fins al seu propi límit” en el punt en què s’acosta la tragèdia. Eduard Fernández agraeix el “tracte emocionant” de Lavaudant, que no l’ha jutjat i li ha permès “despullar-se i ser sincer a sobre l’escenari”.

L’escenografia i el vestuari segueixen aquesta mateixa línia: es treballa a partir de la idea d’una “caixa negra”, perquè “els personatges es moguin en un espai molt pur, molt net i nu”; mentre que la vestimenta, segons Lavaudant, “acompanya la psicologia dels personatges, més que situar-los en un moment històric determinat”.

Amb Panorama des del pont, estrenada el setembre del 1955 a Broadway, Miller va rebre el seu segon premi Pulitzer. El text va ser portat al cinema el 1962 per Sidney Lumet, amb Raf Vallone fent el paper de l’Eddie. En la versió en català, l’obra es va estrenar al TNC el 2006 sota la direcció de Rafel Duran.