Cinema

'Emma.': paraula i sensualitat en l'adaptació d'un clàssic de Jane Austen

Anya Taylor protagonitza una nova i descafeïnada versió del clàssic en clau de 'screwball comedy'

'Emma.'

(3 estrelles)

Direcció: Autumn de Wilde. Guió: Eleanor Catton. 124 min. Regne Unit (2020). Amb Anya Taylor-Joy, Johnny Flynn, Mia Goth i Bill Nighy. Estrena als cinemes

¿A què es pot deure el punt que corona el títol d'aquesta nova adaptació del clàssic de Jane Austen? Potser a la centralitat absoluta que la seva heroïna, la "bella, llesta i rica" Emma (fabulosa Anya Taylor-Joy), ocupa al relat. O potser al profund deute que, malgrat el seu embafador estil visual, el film té amb la paraula escrita. La veterana fotògrafa Autumn de Wilde construeix un univers mil·limètricament ordenat –deutor del Wes Anderson més recarregat– en què les composicions simètriques, els colors pastel i els tirabuixons amenacen amb asfixiar tot el que tenia de corrosiu la novel·la original sobre una noia privilegiada, i ociosa, obstinada a aparellar les seves amigues. Per sort, la directora restitueix de seguida la centralitat del text, no sols el d'Austen sinó també el d'un guió, obra d'una altra escriptora (Eleanor Catton, autora de Les lluminàries), que imprimeix tal velocitat als diàlegs que les paraules semblen punyals travessant l'aire.

Som, per tant, en el terreny de la screwball comedy, on el combat verbal no és sinó el succedani del desig amorós. Des de la presentació de Mr. Knightley (un carismàtic Johnny Flynn despullat sobre el terra de la seva habitació) a una voluptuosa seqüència de ball o a la sang que brolla incontrolable del nas de la protagonista, aquesta versió d' Emma es decanta per una sensualitat que eludien les adaptacions anteriors, la molt acadèmica protagonitzada per Gwyneth Palthrow i la gamberra actualització que va suposar Clueless, amb Alicia Silverstone regnant al seu institut amb minifaldilla. És una aportació interessant que, sumada a la immersió total del film en el terreny de la comèdia, sembla apel·lar a un públic ampli i contemporani. És una Austen descafeïnada, sí, i customitzada per a l'era d'Instagram, però així i tot –i és la cosa extraordinària– la mordacitat, lleugeresa i enginy del text romanen inalterables.