Cultura 13/02/2015

Se subhasta una carta de la vídua d'Ernest Hemingway que podria aclarir el misteri de la seva casa cubana

La carta, venuda per la casa de subhastes Alexander Historical Auctions, mostra la voluntat de la vídua de Hemingway de donar la finca al govern cubà

Ara
2 min
Carta de Mary Hemingway a Roberto Herrera (1961) / ALEXANDER HISTORICAL AUCTIONS

BarcelonaUna carta signada per Mary Hemingway -la quarta esposa del cèlebre escriptor Ernest Hemingway- podria treure l'entrellat sobre si la casa del matrimoni a Cuba, Finca Vigía, va ser expropiada pel govern cubà o donada voluntàriament per la vídua de l'escriptor. La carta data del 25 d'agost de 1961 i va dirigida a Roberto Herrera, amic de Hemignway.

La finca va ser ocupada per l'escriptor i la seva dona durant 21 anys (del 1939 al 1961) i va veure el naixement de diverses obres com 'El vell i la mar' (Edicions 62, 2009) i 'Per qui toquen les campanes' (Ayma, 1978), així com altres obres pòstumes com ara 'París era una fiesta' (Editorial Lumen, 2013). El mateix any de deixar la casa, Hemingway es va suïcidar a Ketchum (Idaho). L'any següent, Finca Vigía es va convertir en un museu envoltat de polèmica ja que mai va quedar clar si aquest havia estat el desig de Mary Hemingway o si havia estat una imposició del govern cubà.

Aquest misteri podria ser resolt amb l'aparició d'aquesta carta, fins ara inèdita, en la que Mary explica a Herrera que creia "que a ell li agradaria que aquesta propietat es donés al poble de Cuba, com a centre d'oportunitats per millorar l'educació, i per ser mantingut en la seva memòria". En la carta, Mary Hemingway cita específicament la seva donació de la finca per l'ús públic "Amb aquest document, com a única hereva de la propietat d'Ernest (Hemingway), dono al poble de Cuba aquesta propietat, amb l'esperança que aprenguin i en gaudeixin tant com l'Ernest i jo ho vam fer".

La carta, que es va trobar entre els documents d'Herrera, s'ha subhastat aquest dimecres a través de la casa Alexander Historical Auctions per 964 euros, un preu inferior a l'esperat (1.753 - 2.630 euros). La casa de subhastes destaca en el seu catàleg la importància d'aquesta carta manuscrita, ja que poc després de la mort de Hemingway la seva dona va declarar que el govern de Cuba s'havia posat en contacte amb ella per anunciar-li que tenien la intenció d'expropiar la casa. Aquest document, en canvi, "mostra que Mary tenia la intenció de donar la casa al poble cubà".

És possible, però, que el cas no sigui tan planer. Segons Naomi Wood, autora de la novel·la 'Mrs Hemingway' (Pan Books, 2015), "es tracta de saber si la casa de Hemingway va ser 'donada' per Mary, 'expropiada' o bé obtinguda a través d'una negociació diplomàtica. El més probable és que sigui una barreja de les tres". I és que en les memòries de Mary Hemingway, 'How it was' (Mass Market Paperback, 1977), ella mateixa fa ús de les paraules 'adquisició' i 'apropiació', que suggereixen que el traspàs de la propietat es va dur a terme en contra de la seva voluntat (al contrari del que es mostra en la carta).

La Dra Susan Beegel, editora emèrita del diari acadèmic 'The Hemingway Review', explica que hi ha d'haver voluntat per part de Mary Hemingway de donar la finca ja que es coneix que va negociar amb el govern per poder extreure pertinences personals, art i manuscrits de Hemingway de la casa a canvi de la donació, a diferència de moltes altres finques que van ser preses pel govern de Castro sense consideració pels seus propietaris.

stats