BarcelonaEl festival Mas i Mas es desplaça al Born Centre de Cultura i Memòria per acollir aquesta nit el concert d’Ester Rada, filla de jueus etíops rescatats per Israel durant l’operació Moisès. Nascuda a Tel Aviv, va créixer a Cisjordània, on el seu color de pell li va comportar força problemes des de jove. Als 18 anys va ingressar a la banda de l’exèrcit per fer el servei militar obligatori i va arrencar la seva carrera. Rada presentarà les cançons del seu nou disc, després que el primer l’emparentés amb Nina Simone, Ella Fitzgerald o Mulatu Astatke.
Vas passar de cantar amb l’exèrcit d’Israel a ser una solista reconeguda arreu del món.
Van ser sis anys en els quals vaig agafar moltíssima experiència. En aquesta etapa que va de l’exèrcit fins al primer disc vaig fer cinema, sèries de televisió i vaig col·laborar amb molts projectes musicals ben diversos.
¿T’ha condicionat que el teu primer disc funcionés tan bé, per encarar el següent?
Ho penses abans d’entrar a gravar, però, una vegada ets a l’estudi, enmig del procés de creació, tot l’estrès i negativitat es transformen en alegria i entusiasme. I em sembla que aquests sentiments es poden percebre en l’àlbum. Estic molt contenta amb el resultat. Venia d’una gira molt llarga i he notat molt la diferència del procés de creació del primer. En aquest només tenia tres mesos per treballar-hi. Tenia molt clar com volia que sonés el disc.
L’avançament, Cry for m e, és una cançó molt forta i immediata.
És la primera cançó que vaig escriure del nou disc i ja quan la tocava en directe em feia la sensació que la gent reaccionava molt bé. Vaig tenir clar molt aviat que aquest seria el primer senzill. Està clar que la simplicitat serveix per arribar a més persones, i aquest tema ho era, però no vaig pensar en cap moment que faria una tornada pop per arribar a més gent, va sortir així. Per a mi és una cançó molt important: va ser com un toc d’atenció a la meva vida.
Sempre que et pregunten sobre el conflicte que viu el teu país, respons que no parles de política. Es pot viure a Israel i no parlar-ne?
S’ha demostrat que la política no és una resposta de pau en aquest món. Jo crec en l’amor, la música i la llibertat, i així és com espero que siguin totes les persones.
