'Exhibition': vida interior d'un matrimoni d'artistes (en crisi)

Filmin recupera dos films de Joanna Hogg, una de les veus més personals del cinema d'autor actual

Paula Arantzazu Ruiz

2 min

Albacete Direcció: Joanna Hogg. Guió: Joanna Hogg. 104 minuts. Regne Unit (2013). Amb Viv Albertine, Liam Gillick i Tom Hiddleston. Disponible a Filmin

“Estaria bé que pugessis a dalt, per distreure’m de la feina”, li diu H. a D. a través d’un intercomunicador. H. és arquitecte i D. performer; són la parella protagonista d’Exhibition, la tercera pel·lícula de Joanna Hogg, i el matrimoni que ocupa una esplèndida casa brutalista de grans finestres al centre de Londres. L’espai, en aquest cas, no és un escenari qualsevol sinó l’altre protagonista d’un film en què el conflicte apareix precisament quan H. i D. decideixen que s'han de desprendre de la casa, llar i lloc de treball, i posar punt final a una crisi que palpita en les dinàmiques de la relació.

Hogg fixa la mirada en la intimitat del matrimoni i ens mostra els gestos banals i les coses que fan en les habitacions pròpies quan ningú els mira. Però les tribulacions sentimentals queden fora de camp gràcies a un muntatge que, de mica en mica, transforma la narració en comú en un cúmul d’impressions individuals, un flux fragmentari de vivències distanciades. Si H. sembla pragmàtic amb la decisió de vendre la casa, D. anirà exhibint un dol orgànic i misteriós, que pren una dimensió performativa lligant cos i espai en una sola entitat: arquitectònica, domèstica, femenina i sensual.

La directora no amaga les seves simpaties per aquest personatge (interpretat per Viv Albertine, membre de la banda The Slits i amiga de la directora), malgrat les contradiccions que desplega. L’alienació que pateix s’emmiralla en el sentiment d’estranyesa i marginació de la protagonista del debut de Hogg, Unrelated (2007), que segueix el viatge de l’Anna a la Toscana, on recala per visitar uns amics i oblidar durant uns dies la seva crisi de parella. La manera com la directora presenta l’aïllament de l’Anna és frontal i contundent, i els intents del personatge per encaixar, desassossegadors.