Félix de Azúa: "L'Art s'ha acabat"
En el 'Diccionari de les arts', el filòsof barceloní assenyala la data que va morir l'Art: el 1917, quan Marcel Duchamp va elevar a la categoria d'obra d'art un urinari masculí. Azúa considera que en l'actualitat tot el que es produeix són "objectes fets amb desinterès" que només tenen la funció "d'entreteniment social"
Madrid p { margin-bottom: 0.21cm; } El filòsof i poeta barceloní Félix de Azúa va explicar ahir que en la reedició del seu Diccionari de les Arts (Debat) exposa la tesi que "l'Art s'ha acabat" perquè en la societat contemporània "tots som artistes i qualsevol cosa pot ser una obra d'art".
En una entrevista amb l'agència Efe, De Azúa va dir que en aquest "assaig amb forma de diccionari" de termes d'art, escrit el 1995 i ampliat ara el 2011, defineix l'art de dues maneres: l'Art amb a majúscula i l'art actual, que s'escriu amb a minúscula. L'Art està vinculat a les obres d'art, arquitectura o música, entre altres categories, realitzades per persones amb talent com, per exemple, Leonardo da Vinci. En canvi, l'art s'encarrega de "produir objectes fets amb desinterès" que són qualificats d'obres d'art i la seva finalitat és només de "entreteniment social".
La mort de l'Art, segons De Azúa, es va produir el 1917 quan l'artista francès Marcel Duchamp va donar un cop de timó a la Història de l'Art elevant un urinari masculí a la categoria d'obra d'art amb La Fontaine (La font). Azúa argumenta que no va ser fins a la dècada dels setanta quan es constata el final de l'Art amb el sorgiment de moviments contraris a les avantguardes del principi del segle XX com el BodyArt i el landart.
El filòsof considera que actualment "l'art està subvencionat per l'Estat que construeix espais", els museus, on va la gent més jove que tria entre anar a la discoteca o veure instal·lacions, va explicar amb un to irònic.
"Quin Estat es pot mantenir sense art? L'art és la substitució de la religió". A Occident, només sobreviu la ciència després de la desaparició conjunta de la religió i l'art, va explicar. Però, mentrestant, "es manté la ficció que té sentit", al cap i a la fi, "l'art contemporani –va recalcar– reflecteix el que hi ha: un narcisisme vomitiu".
Un exponent de l'estat del circuit –segons Azúa– és el britànic Charles Saatchi, propietari de la Saatchi Gallery i promotor, sobretot, del Young Britisth Artists (YBAs), un grup d'artistes molt polèmics com ara Damien Hirst, creador d'obres amb taurons i vaques en caixes de vidre plenes de formol.
"L'art contemporani –va recordar el filòsof barceloní– és el banc de proves de cap a on va la nostra civilització que està en fase terminal i vivint una agonia en directe". El mercat de l'art, per la seva banda, ha existit sempre i mostrar una postura contrària denota "la influència d'ideologies del segle XX que ja estàn mortes", va ressaltar el poeta.
