Cinema

La Filmoteca recupera el clàssic maleït del cinema català 'Vida en sombras'

Aquest dissabte es projecta la versió restaurada digitalment del mític film del 1948 de Llorenç Llobet-Gràcia amb Fernando Fernán Gómez, una joia cinematogràfica maltractada pel franquisme


Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, el considera "un dels films més importants" que s'han fet a l'estat espanyol i, tot i que no és gaire amic de les llistes, no dubtaria a incloure'l "entre els 10 o 15 millors".

Es tracta de 'Vida en sombras', la pel·lícula amb què el 1948 Llorenç Llobet-Gràcia feia realitat el somni de tants directors amateurs –i ell n'era un dels més importants de l'època– i rodava el seu primer llargmetratge professional, protagonitzat per uns emergents Fernando Fernán Gómez i Maria Dolores Pradera. El primer i l'últim: la censura franquista va introduir-hi canvis, els productors van remuntar la pel·lícula i quan finalment va estrenar-se, l'escàs ressò comercial obtingut va relegar-la a l'oblit. Llobet-Gràcia va quedar molt tocat per aquest maltractament rebut i per raons econòmiques i familiars es va allunyar del cinema per sempre.

Anticipant la modernitat

I tanmateix, a principis dels 80, un grup de cinèfils de Sabadell la reivindiquen i gràcies a una primera restauració de la Filmoteca espanyola a partir de l'única còpia en 16 mil·límetres que existeix, el món descobreix un capítol excepcional i fins aleshores desconegut de la història del cinema. "El que fascina d'ella és, sobretot, que s'anticipa a la modernitat dels anys 50 i dels nous cinemes", explica Riambau. "És la història d'un cinèfil que escriu en una revista especialitzada, que té una càmera amb la qual ho filma tot i que acaba dirigint un llargmetratge. En certa forma és una autobiografia de Llobet-Gràcia, que alhora parla del cinema des de dins del cinema, i tot plegat és molt insòlit a l'època".

Riambau subratlla l'absoluta singularitat del film en el context franquista. "Està rodada a Catalunya, apareix Barcelona als exteriors, els protagonistes es casen a Montserrat, se sent el Virolai, durant la Guerra Civil escoltem a Companys parlant el català... I estem parlant dels anys 40! Aquell cinema de la creuada encara estava molt recent. I a 'Vida en sombras' la Guerra Civil apareix com un element dramàtic, però no ideològic, i això només ja és un fet excepcional".

Resurrecció digital

L'any 2007 apareix a la col·lecció Pere Tresserra una còpia en 16 mil·límetres de Vida en sombras amb una qualitat fotogràfica molt superior a la còpia que s'havia utilitzat per a la primera restauració del 1983. A partir d'aquesta còpia –el negatiu continua perdut– , la Filmoteca engega una nova restauració, ara amb tecnologia digital, amb un resultat molt superior a l'anterior. "Si bé no té la qualitat òptima que sortiria d'una còpia en negatiu, si es pot afirmar que 'Vida en sombras' està preservada amb totes les garanties de cara al futur".

Després de presentar la nova versió del film el mes passat al Festival de Sant Sebastià –on s'havia projectat la primera restauració el 1988– i fa unes setmanes al Festival de Sitges, la Filmoteca de Catalunya projecta per primera vegada a la pròpia sala del Raval la versió restaurada de 'Vida en sombras' aquest dissabte a les 19:30 hores, en una sessió d'entrada lliure que s'emmarca dins dels actes del Dia mundial del patrimoni audiovisual.