La Generalitat vol identificar les restes humanes de la Guerra Civil

Un equip estudia si és "tècnicament" viable l'anàlisi genètica i tindrà un veredicte a principis de l'any vinent

Fa anys que els familiars de víctimes de la Guerra Civil batallen per recuperar-ne els cossos. A Espanya hi ha localitzades 2.382 fosses comunes on podria haver-hi enterrades 45.000 persones. A Catalunya el mapa de fosses comunes n'assenyala 237. El cens de persones desaparegudes, que va impulsar la Generalitat, té 4.601 casos inscrits. Però són molts més els que van ser colgats en cunetes i trinxeres. Només a l’Ebre hi van morir entre 100.000 i 130.000 homes. No hi havia temps d’enterrar-los. Entre el 1938 i el 1953 a Catalunya es van afusellar 3.385 persones. La majoria també van acabar desapareixent en alguna fossa comuna.

Avui, a la presentació de la prospecció de dues fosses comunes de la serra de Riés, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha assegurat que la Generalitat té la ferma voluntat política d'identificar les víctimes de la guerra enterrades al territori català: "Volem impulsar de manera decidida –perquè és un acte d'una transcendència important, estem parlant d'un dret fonamental de persones que han estat oblidades o deixades de banda durant molt de temps– la identificació genètica de les restes humanes que es recuperin".

Les dificultats tècniques

Falta, però, ha matisat Puig, saber si és tècnicament viable. Puig assegura que des del desembre passat, quan el Parlament va aprovar una moció en què es donava suport explícit al Banc d'ADN, a modificar la llei de fosses per exhumar i identificar els cossos i a actualitzar el mapa oficial de fosses català, hi ha un equip treballant-hi. També des de fa mesos s'estudia si és possible o no fer l'anàlisi genètica de cossos que fa més de 75 anys que estan enterrats. Puig calcula que aquest equip, encapçalat pel genetista Jaume Bertranpetit, tindrà un veredicte a principis de l'any vinent.

Puig ha detallat les dificultats d'analitzar genèticament les restes dels qui van morir a la guerra i víctimes de la repressió: "Hem de trobar la metodologia adient, les restes estan molt deteriorades i per fer una inversió tan important necessitem estar segurs que els èxits que obtindrem són raonables". I ha afegit que es farà una prova pilot amb alguna fossa que ja hagi estat estudiada.

Per fer aquests estudis, Puig ha destacat que les fosses hauran d'estar molt ben documentades i que caldrà el consens i l'acceptació de tots els implicats. "De moment, la iniciativa del Banc d'ADN –que recull les mostres de sang dels familiars vius per després poder-les comparar amb les restes localitzades– és privada. Si més endavant veiem que és viable analitzar genèticament les restes, estudiarem formes de col·laborar-hi".

Els impulsors del Banc d'ADN s'han queixat en reiterades ocasions de la lentitud del govern. La seva darrera actuació va ser portar el cas al Síndic de Greuges. Els familiars recorden l'informe del relator especial de les Nacions Unides Pablo de Greiff. De Greiff va visitar Espanya al febrer, i al setembre va presentar el seu informe demolidor davant el Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra. Entre altres coses, De Greiff es mostrava preocupat per la "indiferència" de l'estat espanyol cap a les víctimes de la Guerra Civil i la seva insistència a "no remoure el passat". Les Nacions Unides també demanaven a l'estat espanyol que presentés un pla de treball en què detallés com pensava implementar les recomanacions de l'organisme internacional. La resposta ha estat el silenci. Els familiars recorden que no tot és responsabilitat del govern espanyol: "La Generalitat és qui té –almenys en un 80%– les competències en els compromisos que Nacions Unides demana a l'estat espanyol". El proper dijous, els impulsors del Banc d'ADN presentaran al saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona un documental audiovisual sobre les fosses. L'objectiu és aconseguir el suport de més familiars.

Els soldats de la serra de Riés

El març del 2014, de manera fortuïta, es van trobar restes humanes al torrent dels Albans a la serra de Riés (Alt Penedès). Es tractava de dues fosses comunes. Després d'una primera prospecció s'hi han localitzat objectes i ossos corresponents a quatre soldats. Entre el 21 i 23 de gener de 1939, la 196 Brigada Mixta republicana, procedent de Madrid i traslladada a Catalunya per mar, va intentar resistir l'avenç dels franquistes sobre Barcelona en diversos punts de les serres d'Ordal. Aquests soldats havien de cobrir el flanc de la línia defensiva. Els combats van deixar molts morts. Segons l'Institut d'Estudis Penedesencs, podrien existir 21 fosses comunes en les poblacions de les muntanyes d'Ordal (Subirats, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès). 

Les tropes de la 196 Brigada Mixta van ser encerclades en el camí cap al pic de les Mentides. La Generalitat completarà la intervenció a la serra de Riés, durant el proper any 2015, mitjançant una prospecció del terreny per localitzar totes les restes humanes que s'hi puguin trobar i analitzar-les amb posterioritat. Entre altres coses es constituirà un equip interdisciplinari amb professionals dels camps de l'arqueologia, l'antropologia física i forense i la història contemporània. Es delimitarà i documentarà exhaustivament l'àrea d'intervenció, es recolliran les restes òssies humanes i els objectes que es trobin disseminats en superfície, s'excavaran les fosses, i, si és tècnicament possible, s'identificaran genèticament les restes humanes que es recuperin (en superfície o colgades). També es proposaran mesures de dignificació i senyalització de l'espai.


Més continguts de