PATRIMONI

La Generalitat posa un peu a l’Arxiu Tarradellas

El fill del president català diu que l’acord no serà legal fins que no hi hagi el vistiplau del patronat

El president Josep Tarradellas era molt reticent que el seu ingent arxiu depengués de la Generalitat. Volia que els documents estiguessin lluny de Barcelona i el 10 de març del 1980 va anunciar que els dipositava a l’arxiu cistercenc de Poblet amb l’argument que allà hi havia enterrats els reis catalans. Ahir, 37 anys després, la Generalitat va fer públic un acord perquè, a partir del març del 2018, els arxius de Poblet es converteixin en una secció territorial i autònoma de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El Govern també ha anunciat que entrarà a formar part del patronat de l’arxiu. “Aquest acord no serà legal fins que no hi hagi l’acord de l’actual patronat”, explica el fill de Tarradellas, Josep Tarradellas Macià, a l’ARA. “M’han informat aquest mateix matí [ahir] de l’acord. La col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya pot ser molt positiva però l’arxiu ha de conservar la seva llibertat. Les decisions de futur, les decisions estratègiques les ha de prendre el patronat. No hi pot haver cap govern per sobre”, afegeix el fill del president Tarradellas.

El patronat és l’òrgan de govern de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i l’integren vint-i-dos membres (onze representants de la família Tarradellas i onze de la comunitat monàstica). Així ho va decidir Tarradellas: “A Catalunya hi ha pocs historiadors i molts tafaners, molta gent encuriosida per coses que potser són les menys importants”, va dir en aquell moment el president. “Eren els anys 80 i la dictadura i l’exili eren capítols molt recents, i Tarradellas volia mantenir l’arxiu al marge de les pugnes polítiques”, assegura l’historiador Joan Esculies, que ha investigat a fons l’arxiu. El fons Tarradellas el formen més de 140.000 cartes, 38.000 fotografies i 11.000 llibres que sumen 1.250 metres lineals de documentació. Hi ha dos milions de pàgines documentades imprescindibles per conèixer la vida i la trajectòria personal i política de Tarradellas i per a l’estudi de la Guerra Civil, l’exili català i la Transició. Durant 35 anys, l’arxivera Montserrat Catalán, que es va jubilar l’any passat, va fer una tasca ingent amb pocs recursos per ordenar-lo i facilitar-ne l’accés als investigadors i historiadors. I el Govern li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

“No hi ha un canvi de titularitat de l’arxiu, sinó que es volen aprofitar els recursos de l’Arxiu Nacional de Catalunya per poder catalogar els arxius, difondre’ls i fer-los més visibles”, assegura l’actual directora de l’arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, Núria Gavarró. Aquest any el Govern farà una primera aportació de 30.000 euros per elaborar l’estructura del quadre de classificació i reordenació física dels fons documentals. L’arxiu, però, continuarà rebent les aportacions de les diputacions de Tarragona i Barcelona i la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, que el 2010 va iniciar la digitalització dels documents. En els últims anys s’han publicat molts dels papers que hi ha a l’arxiu. Carles Santacana revela les baralles i les penúries dels primers anys d’exili, l’intent franquista d’extradir Tarradellas i els enfrontaments amb Jordi Pujol a Josep Tarradellas. L’exili 1 (1939-1954) i L’exili 2 (1954-1977), d’Edicions DAU. A Pau Casals. La carta secreta de Tarradellas i Prieto (Base), Esculies explica com Pau Casals podria haver sigut president del govern de la República a l’exili l’any 1950. Josep Tarradellas. La Guerra Civil 1936-1939 (DAU),de Josep Lluís Martín Ramos, recull escrits breus, i sovint punyents, d’un Tarradellas a primera línia de foc. Les 140.000 cartes que es conserven han donat per a molts altres llibres.

Els fons de Samaranch i de Batet

Al llarg de les últimes tres dècades, a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià s’hi han sumat una seixantena més de fons personals com els de Lluís Gausachs, secretari personal del president durant 22 anys; Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil; Carles Sentís, periodista i president de la UCD Catalunya; Joan Antoni Samaranch, Paul Preston i el general Domènec Batet, afusellat per Franco.

L’arxiu del primer president de la Generalitat restaurada, que ho guardava absolutament tot, ha recorregut un llarg periple. Els pares del president, Salvador Tarradellas i Casilda Joan, van aconseguir salvar la documentació dels nazis. Van tenir tres escorcolls durant l’ocupació alemanya de França però els soldats mai van descobrir els bidons segellats i enterrats a la finca de Saint-Martin-le-Beau. Tarradellas sempre va ser molt gelós del seu patrimoni documental i mai el va voler vendre, ni tan sols quan Jordi Pujol l’hi va demanar.