FOTOGRAFIA

‘Gent del segle XX’: una fita de la fotografia

La Virreina mostra un terç de les 600 imatges amb què August Sander va documentar els alemanys

A La Virreina l’han feta grossa: avui obre Fotografies de ‘Gent del segle XX’, la selecció més gran que s’ha vist a l’Estat d’una obra mítica del fotògraf alemany August Sander (Herdorf, 1876-Colònia, 1964), un festí de 187 retrats amb què l’artista va deixar un testimoni carregat d’humanitat d’Alemanya entre la República de Weimar (1918) i els anys 50. “Exposar August Sander en un centre dedicat a la imatge com és La Virreina és com exposar Picasso en un museu d’història”, afirma Valentín Roma, el director del centre i comissari de la mostra juntament amb el professor de l’Escola Elisava, Guillermo Zuaznabar. “A Sander se l’acostuma a veure a través de cinc o sis fotografies -afegeix-, però Gent del segle XX és un projecte molt ampli i va incorporar un concepte al seu treball fotogràfic”, els oficis i les professions dels models.

L’exposició de La Virreina inclou un terç de les més de 600 fotografies de l’obra i respecta escrupolosament els set capítols en què la va dividir el mateix Sander, dedicats, entre altres, als camperols, els artesans, les classes i les professions i els obrers qualificats. De fet, han mantingut la proporció de fotografies que hi ha en cadascuna de les carpetes i Zuaznabar subratlla que han treballat perquè les retallades que han fet “no es notin”. “Aquest treball de Sander és una gran obra mestra, una fita en la història de la fotografia -explica Zuaznabar-. Les grans obres d’art es caracteritzen perquè guarden tots els temps: Gent del segle XX es forja el 1927 i mira un món que s’acaba i alhora hi ha un temps que mira cap al que ha de venir, cap a la modernitat. És un document que reflecteix el passat, el present i el futur en un mateix cos”.

Com expliquen els comissaris al llibret que acompanya l’exposició, a les 619 fotografies de Gent del segle XX hi ha retratades 1.461 persones, un 60% de les quals són homes i el 40% dones, i també posen l’accent en el detall que gairebé sigui una xifra paritària tot i ser un treball realitzat abans del final de la Segona Guerra Mundial. De fet, Roma creu que Sander va dedicar una carpeta específica a les dones, entre les quals hi ha una professora de dansa, una escultora, una modista, una hipnotitzadora i una oficinista, per donar-li més presència, i va fer que diversos homes representats segons els seus oficis apareguin com a marits.

Un autodidacte a les mines

August Sander es va formar com a fotògraf de manera autodidacta: va començar quan era un adolescent ajudant un fotògraf que havia rebut l’encàrrec de documentar les mines i la vida dels miners de la zona, i quan es va adonar que es volia dedicar a la fotografia, va rebre el suport del seu oncle per comprar-se la primera càmera. Les fotografies de l’exposició són còpies modernes realitzades a partir dels negatius de vidre originals i provenen de l’arxiu de Sander, conservat a la Photographische Sammlung/SK Stiftung Kultur de Colònia. Durant la preparació de la mostra, Roma va poder veure de primera mà el seu procés de treball: “Per fer el retrat de l’escultora Ingeborg von Rath va fer una dotzena de fotografies, i en va triar una, la més intemporal”. En aquest i altres casos va descartar les fotografies en què un somriure o el gest d’una mà podien revelar una certa emotivitat i allunyar-lo de l’objectivitat.

La majoria de retrats de Gent del segle XX van ser encàrrecs, però en una visita acurada a la mostra es pot veure que no ho són les que Sander va fer al carrer a algun captaire, a canvi d’unes monedes o de menjar, o bé les de persones que van picar a la porta del seu estudi, com un venedor de botons, un altre captaire o la filla d’un treballador d’una fàbrica que demana ajuda després dels estralls del crac del 1929.

L’acarnissament nazi

Els fets més terribles del segle XX són evidents en els retrats de sis perseguits i presos polítics. Aquests retrats no els va fer Sander, sinó el seu fill Eric a dins mateix de la presó, i els hi va donar en secret. Eric Sander va ser empresonat un any després de l’arribada al poder del partit nazi, el 1934, i va morir el 1944 a la presó a conseqüència de la desatenció i la denegació d’auxili que va patir. No va ser l’únic cas en què els nazis es van acarnissar amb la família Sander: el 1936 van confiscar els llibres d’una altra gran obra de Sander, El rostre del nostre temps, i també en van destruir les plaques originals. En tot cas, Sander no els havia obviat en la seva mirada exhaustiva de l’Alemanya del seu temps i es poden veure retrats de diversos membres de les SS. “Tots els jueus que es van haver de fer un nou passaport el 1938 van passar pel seu estudi. Era tan discret amb la seva feina que també hi van passar dirigents nazis”, afirma Gabriele Conrath-Scholl, la directora de la institució que en custodia l’arxiu.

A més dels retrats, la mostra inclou una selecció de documents de Sander i vuit fotografies d’una sèrie centrada en les mans dels models que s’exposa rarament, algunes de les quals són detalls d’altres fotografies i algunes altres les va realitzar expressament. Com també explica Conrath-Scholl, així com les mans reflecteixen “les eines” que fa servir l’home, els oficis revelen “la identitat” dels protagonistes de les imatges. L’exposició estarà oberta fins al 23 de juny.

Fotocollages contra els tòpics masclistes

Coincidint amb Fotografies de ‘Gent del segle XX’, La Virreina obre una altra exposició, Womankind, del’artista peruana María María Acha-Kutscher. Aquesta artista combat “els arquetips que han construït una imatge banalitzadora i masclista” de la dona, com diu Valentín Roma, fent uns collages fotogràfics amb imatges extretes de fotografies i revistes antigues. La cronologia de les imatges que Acha-Kutscher fa servir per “empoderar” les dones arrenca a finals del segle XIX i finalitza amb l’aparició de la píndola anticonceptiva als anys 60. “Les dones de les meves obres es pertanyen a si mateixes”, subratlla l’artista.

Més continguts de