ART

El Govern no acatarà el retorn dels murals de Sixena

El jutjat d’Osca dóna 20 dies al MNAC perquè informi de les condicions en què farà el trasllat

Tot i que previsible, el nou capítol del litigi entre Catalunya i l’Aragó pels murals de la sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) no deixa de ser inquietant: el jutjat de primera instància d’Osca va demanar ahir l’execució provisional de la sentència del 4 de juliol que obliga el MNAC a arrencar unes pintures del segle XIII d’una sala creada ad hoc per retornar-les al monestir.

La reacció de la Generalitat no es va fer esperar. Al migdia, la portaveu del Govern, Neus Munté, afirmava: “Entenem que es tracta d’un nou despropòsit, coneixent  el risc elevat que poden córrer les pintures del MNAC si són traslladades”. També subratllava que aquesta nova interlocutòria “no té cap sentit, i més en el marc d’un procés que no ha acabat”, garantia que la Generalitat esgotarà “totes les vies legals” perquè les obres no surtin del museu: “És la posició encertada i legítima, i encara hi ha recorregut judicial a explorar”. La voluntat de l’executiu en aquest litigi no és cap altra que “donar compliment a la legalitat catalana i les lleis que fan referència al patrimoni”, va dir la portaveu.

La magistrada del jutjat d’Osca demana al Museu Nacional que informi en un termini de vint dies de com es desmuntaran les pintures, en quines condicions seran traslladades al monestir i els noms dels tècnics que es faran càrrec del procés. També requereix al Govern de l’Aragó que informi en un termini de deu dies de les condicions estructurals i climàtiques de la sala capitular, per garantir que són les adequades per acollir els murals. A la tarda, el c onseller de Cultura, Santi Vila, va comparèixer davant els mitjans de comunicació per explicar que ni el seu departament ni el MNAC havien rebut aquesta nova interlocutòria. En aquest sentit, va qualificar com “una falta de respecte” el fet que el Govern s’hagi assabentat d’una novetat judicial del cas Sixena a través de la premsa.

Alt risc

El conseller de Cultura va afirmar que es pronunciaran de forma “rotunda i nítida”: “Sota cap circumstància autoritzaré la sortida d’aquestes pintures”, va dir. Santi Vila va reiterar que tornar a arrencar les pintures és “una temeritat” i “un atemptat cultural”. “No estem davant el trasllat d’unes pintures murals qualssevol -va explicar-. Les de Sixena van ser tractades després d’haver viscut important incendi. Estem davant d’unes pintures que van arribar a Barcelona profundament malmeses. Qualsevol desplaçament les podria posar en risc definitivament. Ni el Govern ni el MNAC n’acreditaran la sortida”.

Després de rebre la interlocutòria, el Govern transmetrà al jutjat d’Osca la seva “oposició frontal”, va dir Vila, a tirar endavant l’execució provisional de la sentència. “ Jo personalment, el departament de Cultura i el govern de Catalunya assumirem tota la responsabilitat i conseqüències que es derivin d’aquesta decisió”. Per a Vila, en aquesta fase del litigi, ja no es qüestiona tant “la propietat” dels murals com “la preservació” d’un bé artístic. “La nostra raó de fons és la protecció d’un patrimoni que creiem que és del conjunt de la humanitat”, va dir el conseller. L’escrit amb la negativa anirà acompanyat dels informes tècnics que el MNAC ha encarregat els últims mesos a institucions com la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i el Sincrotró i que es faran públics perquè l’opinió pública catalana i espanyola també coneguin amb profunditat l’estat de conservació de les pintures. Aquests informes van ser presentats a la comissió delegada del MNAC celebrada el dia 26 d’octubre i encara no s’havien difós perquè formen part de l’estratègia jurídica de la Generalitat. A més d’aquests estudis, també està previst que es facin públiques les mostres de suport d’institucions internacionals. “La pregunta no és si es pot fer. Els temples egipcis d’Abu Simbel es van traslladar. Les coses es poden fer. Però estem convençuts que algú que sigui solvent des del punt de vista tècnic i científic acreditarà si el risc de traslladar-les compensa. És una pregunta difícil i que ens interpel·la a tots, també a les autoritats espanyoles i les que aparentment tenen tant interès que els ciutadans aragonesos puguin veure Sixena”, deia el conseller.

L’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, també es va pronunciar sobre la nova interlocutòria. Pel que fa a les condicions de la sala capitular del monestir de Sixena, va dir que les obres d’adequació estaran “totalment” finalitzades a començaments del 2017. I va intentar reforçar la reclamació aragonesa amb un argument tan bàsic com és que el MNAC va prestar dos fragments dels murals -un arc i dos plafons- per exposar-los a Nova York i a Londres. Salillas creu que el trasllat de tota l’obra mural a l’Aragó seria més senzill perquè “el viatge és molt més curt”.

Pressió judicial continuada

El litigi pels murals de Sixena és un dels dos que enfronten Catalunya i l’Aragó en matèria patrimonial. L’altre afecta 97 objectes d’art sacre. El MNAC va retornar a finals de juliol els 53 que guardava a les reserves, arran del seu escàs valor artístic, en compliment de la sentència provisional que havia dictat el jutjat de primera instància d’Osca. En canvi, el Govern no va autoritzar el trasllat dels 44 béns dipositats al Museu de Lleida argumentant que estan catalogats.

La titular del jutjat de primera instància d’Osca ha dictat la interlocutòria feta pública ahir només dues setmanes després de l’última actuació en aquest cas. El 18 d’octubre es va fer pública una advertència de responsabilitats penals al conseller de Cultura i al director del MNAC, Pepe Serra, si no lliuren al monestir de Sixena els 44 béns pendents de retornar. La jutge no va establir un nou termini per a la devolució dels béns però va afirmar que en virtut de la llei d’enjudiciament civil totes les actuacions judicials es realitzarien “sense dilació”.

Els murals de Sixena es conserven gràcies a la  tasca de l’historiador de l’art Josep Gudiol, que va salvar els fragments que van quedar després que el monestir, fundat al segle XII, fos incendiat per un grup d’anarquistes durant la Guerra Civil. Al judici, l’Aragó ho va titllar de “robatori” i la jutge va qüestionar que arrencar-les fos “l’últim recurs”. El 1940 els murals es van restaurar en un taller improvisat a la Casa Amatller i van ingressar al Museu d’Art de Catalunya.

El litigi per les pintures té a la base una operació mal tancada. El 1992 les monges van firmar la voluntat que el comodat que havien fet es convertís en donació, però van morir abans d’obtenir el permís de la Santa Seu per tancar l’operació. A més dels murals arrencats durant el 1936, vint anys després el MNAC va recuperar unes altres pintures del monestir, amb el suport de l’Estat, l’Ajuntament de Vilanova de Sixena i la comunitat religiosa.