Hieronymus Bosch torna a casa
El museu de la seva vila natal li dedica l’exposició més ambiciosa en el 5è centenari de la seva mort
BarcelonaHi ha artistes que no necessiten fer grans viatges i descobrir realitats diferents per crear els móns més fabulosos. A la seva creativitat no els cal estímuls externs. La biografia de Hieronymus Bosch és un enigma. No se sap del cert que fes mai cap viatge, però alhora la seva empremta a la seva ciutat natal, ’s-Hertogenbosch, al Brabant Septentrional (Països Baixos), no sempre s’ha reconegut prou. El pintor hi va morir el 1516 quan tenia 65 anys, potser algun menys. Tot i que ja era imitat en vida, un segle després ja no quedava cap dels seus treballs a la vila i la seva figura va caure en l’oblit fins al darrer terç del segle XIX. Per commemorar el cinquè centenari de la seva mort, ’s-Hertogenbosch el torna a reivindicar amb un esdeveniment extraordinari. El museu del Brabant Septentrional va presentar ahir l’exposició més ambiciosa que se li ha dedicat, Hieronymus Bosch. Visions del geni.
La mostra s’inaugurarà demà i estarà oberta fins al 8 de maig. De la producció del Bosch es conserven 24 pintures i 20 dibuixos, i l’exposició en reuneix 17 i 19 respectivament. També hi ha set panells del seu taller i 70 obres més d’altres artistes de la seva època. “Exposem obres que rarament surten dels museus on es troben. En alguns casos és la primera vegada que les presten”, explica a l’ARA el director del museu, Charles de Mooij, que també és el coordinador de l’ambiciós projecte de recerca i conservació del qual ha sorgit la mostra. Aquest és el cas del Tríptic del carro de fenc, que surt per primera vegada del Museu del Prado, tot i que els investigadors holandesos han qüestionat l’atribució de tres dels Bosch que té el museu madrileny, Les temptacions de Sant Antoni abat, L’extracció de la pedra de la bogeria i la Taula dels pecats capitals.
Tampoc havia sortit mai de les Galeries de l’Acadèmia de Venècia El tríptic de Santa Wilgefortis ni Les temptacions de Sant Antoni del museu Nelson-Atkins de Kansas, que ara s’ha atribuït al pintor. En total, la mostra inclou préstecs d’una vintena de grans institucions d’arreu del món, com l’Albertina de Viena, el Louvre, el Rijksmuseum, el British Museum, el Metropolitan i la National Gallery de Washington. Pel que fa als dibuixos, que revelen una visió del món menys ombrívola, s’exposa per primer cop Paisatge infernal, també atribuït de nou.
Hieronymus Bosch. Visions del geni també és una exposició extraordinària perquè s’han tornat a reunir temporalment obres del pintor que es van desmembrar. El Tríptic del pelegrí, que està dividit entre el museu Boijmans Van Beuningen de Rotterdam, el Louvre, el Museu de la Universitat de Yale i la National Gallery de Washington.
Un geni a la perifèria de l’art
El Bosch -el seu nom real era Hieronymus van Aken- provenia d’una nissaga de pintors. Això indica que devia començar a dibuixar i a pintar de molt jove i que un gruix important de la seva producció s’ha perdut. L’escassa informació que es té sobre la seva biografia apunta que sempre va treballar al taller familiar i que, quan es va casar, va viure a l’altra banda de la plaça on hi havia el taller. Les seves composicions plenes de criatures fantàstiques que sovint tenen una càrrega moralista van sorgir dins aquest l’aïllament artístic. No s’ha d’oblidar que el Bosch va ser un pintor medieval i, com a tal, va treballar en la policromia dels objectes més diversos, el disseny de vitralls i fins i tot va assessorar altres col·legues sobre els preus que havien de cobrar. “No se sap si va treballar amb intel·lectuals del seu temps o si ell mateix era un intel·lectual. Malgrat tot, tenim una inscripció en llatí abreujat en un dels seus dibuixos sobre la importància de l’originalitat i la creativitat: Pobra és la ment que sempre s’aprofita de les invencions dels altres i mai inventa res per ella mateixa ”, explica Matthijs Ilsink, comissari de la mostra juntament amb Jos Koldeweij. És també una raresa que hagin perviscut aquests dibuixos, perquè a penes se’n conserven dels seus contemporanis.
Tampoc no es conserven testimonis de quin impacte van tenir les obres del Bosch en els seus contemporanis. Només hi ha una excepció: “El secretari del cardenal d’Aragó, Antonio de Beatis, va veure el Jardí de les delícies al palau dels Nassau a Brussel·les el 1517. Quan va relatar-ho al seu diari va escriure un passatge molt bonic sobre la varietat i la riquesa de la pintura. Va quedar molt meravellat. No va parlar ni de religió ni del cel ni l’infern, sinó que es va preguntar què havia vist”, conclou el comissari.
Una exposició que revoluciona un museu
El Museu del Prado obrirà la seva pròpia exposició commemorativa de l’artista el 31 de maig. Per al Museu del Brabant Septentrional, més modest, Hieronymus Bosch. Visions del geni ha suposat un canvi en la seva rutina. Obriran cada dia. De 36 hores setmanals han ampliat l’horari a 70 mentre duri la mostra. “Hem fet càlculs de públic molt conservadors, 250.000 visitants. Pensem que en rebrem més. Si el Teatre Museu Dalí de Figueres obre a les nits a l’agost, si és necessari, nosaltres farem el mateix”, subratlla el director.
