Jàhiz de Bàssora, per primer cop en català amb Adesiara

El ‘Llibre dels avars’ està considerat una joia de la literatura àrab

Arriba per primera vegada en català un dels autors clàssics de la literatura àrab, Jàhiz de Bàssora (Bàssora, c. 776-869) de la mà d’una de les traductores més solvents d’aquesta llengua, Margarida Castells Criballés, professora associada a la Universitat de Barcelona. El Llibre dels avars, publicat per Adesiara dins la col·lecció Vagueries, recull anècdotes i epístoles al voltant de l’avarícia aplegades per Jàhiz de Bàssora, considerat el primer gran prosista de la literatura àrab. Castells, que va començar a traduir-lo fa temps, destaca la vivor d’aquest text, que dona mil voltes a qualsevol assaig històric sobre el segle IX: “Sociològicament el text té un valor excepcional perquè ve a ser una crònica de la seva època; t’adones que moltes coses no han canviat gens, com ara el tractament que reben les dones, les disputes religioses, les festes o els àpats, i Jàhiz ho veu tot amb una distància i ironia molt actuals”.
El cas de l’escriptor iraquià Jàhiz de Bàssora és ben curiós, perquè no pertanyia a cap família benestant, sinó que era un home humil que pels seus mèrits i per la via autodidacta va acabar vinculat amb el califa Abu Jàfar Mansur (754-775). Descendent d’una família d’esclaus procedents d’Abissínia, el seu nom fa referència als trets particulars de la seva cara, ja que jàhiz vol dir “que té els ulls sortints”. “Es desconeix de què vivia, però vora els 40 anys algú s’hi va fixar i li van encarregar escriure diferents tipus de textos. Com Pla, era un grafòman, i va escriure sobre tots els temes”, diu Castells. Es calcula que va enllestir unes 200 obres, de les quals només se n’han conservat 30. Entre elles sobresurt l’enciclopèdica El llibre dels animals, de vuit volums, que delata el caràcter omniabastador de Jàhiz. “Va viure entre Bàssora, al golf Pèrsic, i Bagdad, que era símbol d’una època esplendent de la cultura àrab, com la Nova York d’ara, i atreia tota la intel·lectualitat; l’àrab era la llengua de l’imperi i havia xuclat totes les cultures d’allà on s’havia establert: la grega, la persa i la romana”. Castells, que ja havia traduït per a Adesiara Les perles de la nit, un deliciós recull de poetes andalusines, explica que per escriure el Llibre dels avars Jàhiz es va inspirar en part en personatges coneguts de l’època, i que altres directament se’ls va inventar en un lluïment d’imaginació i humor sense parió. “Per exemple, parla d’un personatge tan avar que anava fent servir sempre el mateix escuradents per no gastar-ne”. La traductora aclareix que en la cultura àrab la generositat és un valor universal, de manera que els garrepes estan molt mal vistos. “A més, sovint els avars no es diuen avars a si mateixos, sinó estalviadors, i quan els critiquen al·leguen que és per enveja”.

Nou premi de traducció
L’editorial Adesiara i l'Ajuntament de Martorell convoquen un nou premi de traducció de clàssics que durà el nom de Memorial Montserrat Ros. El guardó, dotat amb 2.000 euros, s’adreça a projectes de traducció d’obres literàries gregues o llatines de l’Antiguitat, l’Edat Mitjana, el període bizantí o el Renaixement. Jordi Raventós, editor d’Adesiara, reivindica la vigència i la riquesa dels clàssics “més enllà d’Ovidi”.