Jaume Plensa tenyeix la Filmoteca de cinema negre

Barcelona"No ens esperàvem aquestes pel·lícules, la veritat", reconeix divertit Octavi Martí, el ja exprogramador de la Filmoteca. Es refereix a un dels últims cicles que va proposar abans de jubilar-se: una Carta Blanca a Jaume Plensa que l'artista ha aprofitat per proclamar el seu amor pel cinema negre. El cicle s'obre aquest dijous amb una adaptació de John le Carré, El talp, però també inclou clàssics com El son etern, Set de mal i obres modernes com Mort entre les flors i Promeses de l'est. "Ens ha sorprès molt perquè les obres del Jaume suggereixen calma, serenor, silenci... I els films que ha triat són tot el contrari!", comenta Martí. "Segurament les trobareu poc intel·lectuals –respon Plensa–. Però jo no soc un intel·lectual, soc un escultor de polígon. Treballo molt amb la matèria, acariciant-la amb els dits, i la meva manera d'arribar al cinema és similar".

Dins el cap de Jaume Plensa: del taller a Montserrat

Plensa reconeix que va poc al cinema. "Sobretot el veig a casa i a l'avió i normalment sense so, perquè m'estimo més imaginar-me els diàlegs", diu. El seu amor pel gènere negre neix amb la literatura arran de llegir Collita roja de Dashiell Hammett. L'artista veu "poesia en estat pur" en els diàlegs de Hammett o Raymond Chandler. "A El son etern li pregunten a Bogart «Com li agrada el conyac?» i ell respon «En un got». És sensacional, com un haiku. Què més es pot dir?". La seva tria per al cicle no vol ser un cànon del noir. De fet, inclou títols que s'allunyen del gènere negre com el thriller financer The international (Diners a l'ombra), el drama polític Els idus de març i fins i tot un film d'acció ambientat a l'imperi maia. "Apocalypto és cinema negre a la selva! –defensa Plensa–. És un film extraordinari i ni tan sols cal abaixar el volum perquè no s'entén res [els diàlegs són en llengua maia]. Des que la vaig veure, la meva opinió sobre el seu director, Mel Gibson, ha canviat molt. I amb George Clooney em passa el mateix des d'Els idus de març".

Menys sorprenent resulta l'elecció del clàssic de Hitchcock Els ocells, tot i que va estar a punt de triar Perseguit per la mort ("Em fascinen els caps dels presidents del Mont Rushmore, però no el cartó pedra que va fer servir Hitchcock"). Al cicle només hi ha una obra sobre el procés creatiu, The fountainhead, que protagonitza un arquitecte, però Plensa no la va triar pel seu discurs sobre la creació sinó "perquè pot generar polèmica, ja que es basa en un llibre d'Ayn Rand, que ara està molt mal vista –i afegeix–. En realitat no sé ben bé perquè l'hi he posat, perquè té un to tan ridícul que fins i tot és tendre. Potser perquè, en el fons, és cinema negre". El que no l'ha temptat mai, diu, és fer cinema: "No tinc la capacitat de crear moviment, només estructures perquè algú creï després el moviment".