John Travolta: “Si no corro riscos, no soc jo”

CanesEl Festival de Canes va intentar compensar ahir l’escassetat de múscul hollywoodenc d’aquesta edició convidant John Travolta a presentar una projecció a la platja de Grease amb motiu del 40è aniversari del film i a passar revista a la seva carrera en una xerrada conduïda per un periodista francès que va evitar temes espinosos -no era el moment de parlar de la Cienciologia o dels seus miracles capil·lars- i va definir l’actor així: “Abans de Pulp fiction era l’home més cool del cinema; després, de l’Univers”. Ben ensabonat, Travolta va reconèixer que li deu la carrera a Grease i a La febre del dissabte nit, tot i recordar que la segona va néixer com un film independent: “Mai em va passar pel cap que seria un fenomen cultural”.

Amb Pulp fiction, tampoc: “Per a nosaltres era una pel·lícula petita i artística. ¿Qui podia imaginar que passaria a formar part de la cultura popular i m’obriria un nou horitzó com a actor?” Sobre l’èxit de Grease, menys sorprenent, sí que va assenyalar la transversalitat generacional de la pel·lícula i l’impacte que va tenir en gent de tot tipus. “Vaig rodar una pel·lícula amb Benicio del Toro, Salvatges, i un dia ell em va confessar que quan tenia 12 anys havia vist Grease 40 vegades al cinema i que jo era el motiu pel qual ell es va fer actor. El Benicio, que és tot profunditat. No ho hauria dit mai!”, se sorprenia l’intèrpret.

Entre els consells que Travolta ha rebut al llarg dels anys, en destaca un que va donar-li Marlon Brando. “No treballis amb un director que no estigui boig per treballar amb tu”, li va dir el protagonista d’ El padrí. “Tots els grans directors amb qui he treballat tenen una característica en comú: confien en els actors que trien -explicava Travolta-. Tarantino, per exemple, sabia que jo era un actor impredictible i que reaccionaria a les situacions i improvisaria. Si hagués volgut un actor previsible, no m’hauria fitxat a mi”.

Travolta també es va reivindicar com a actor que escriu les seves pròpies regles. “No necessito que m’agradi el meu personatge, no els jutjo moralment -diu-. És la meva feina i això em treu pressió”. En un moment de sinceritat, va reconèixer que l’avorreix ser ell mateix. “No és que no m’agradi. No estic malament, però prefereixo ser algú altre”. Un exemple: l’Edna, la dona que interpretava al remake del musical Hairspray. “És el que faig: córrer riscos -va afirmar-. Si no ho faig, no soc jo”.