El nou 'Joker', amb Joaquin Phoenix, i quatre pel·lícules més per veure aquest cap de setmana

Arriben a les sales 'El crack cero', l'homenatge de Garci al cinema negre, i 'Amazing grace'

'Joker'

El superpoder interpretatiu de Joaquin Phoenix

El Joker de Todd Phillips es mou en el mateix territori que el Travis Bickle de Taxi driver (1976) i el Rupert Pupkin d' El rei de la comèdia (1982): un Gotham que s'assembla més que mai a Nova York, en concret a la Nova York que els títols esmentats de Martin Scorsese i bona part del cinema dels 70 i principis dels 80 van convertir en l'escenari escaient per mostrar de manera explícita la violència estructural als Estats Units. Malgrat desenvolupar-se com la història dels orígens de la Nèmesi de Batman, la guanyadora del Lleó d'Or de Venècia es desmarca així en el to, l'estètica i la voluntat de funcionar com a obra única de la majoria de constants dels blockbusters de superherois. Continuar llegint.

'El crack cero'

José Luis Garci recupera la seva millor versió amb un homenatge al cinema negre clàssic

El que podria ser el testament cinematogràfic de José Luis Garci comença i acaba amb dues de les obsessions del director madrileny: una partida de mus i una cançó de Cole Porter. D’una radicalitat d’autor insubornable però alhora d’una posada en escena clàssica que homenatja el cinema en blanc i negre del Hollywood dels anys 40 -el film està dedicat a James M. Cain, escriptor de novel·la negra i guionista nord-americà-, El crack cero recupera la millor versió de Garci, la d’un cineasta a contracorrent, fora del temps i nostàlgic que amb aquesta preqüela de les seves dues pel·lícules més celebrades, El crack (1981) i El crack dos (1983), radiografia amb lucidesa les ombres de l’Espanya de 1975: la de la mort de Franco. Continuar llegint.

'Una pequeña mentira'

Pare i fill units pel futbol

Queda clar que per a Julien Rappeneau el còmic és una cosa molt seriosa. Ja va adaptar l’obra gràfica de Camille Jourdy a la seva òpera prima, 'Rosalie Blum' (2015), i ara reincideix amb el còmic 'Drem team', de Mario Torrecillas i Artur Laperla, que adapta a 'Fourmi', barroerament traduïda com 'Una pequeña mentira'. La mentida piadosa d’un nen al seu desastrós pare serveix al director per construir una història molt ben explicada i amb notables espurnes d’emoció humanista. Una història sobre un home a qui la vida ha clavat unes quantes puntades de peu i a qui el seu fill li serveix d’al·licient per continuar lluitant. Continuar llegint.

'Amazing grace'

El rescat d'una nit històrica per a Aretha Franklin

Si elaboréssim una cadena d’enregistraments de nits històriques de la música afroamericana, és gairebé segur que 'Amazing grace' desembocaria en 'Homecoming'. En qüestió de plantejaments cinematogràfics, però, l’una és l’antítesi de l’altra. En el cas del recent film-concert de Beyoncé trobem una brillant posada en escena de la música en què l’artista és sobirana davant i darrere la càmera. En canvi, 'Amazing grace' se’ns apareix estripada, plena d’accidents tècnics que l’han mantingut invisible durant prop de mig segle, des del seu rodatge el 13 i el 14 de gener de 1972. Continuar llegint.

'Diecisiete'

Un discret còctel de drama edificant i comèdia benintencionada

Orquestrada com un precís còctel genèric, 'Diecisiete', la nova pel·lícula de Daniel Sánchez Arévalo, recorre múltiples escenaris i tons per perfilar l’odissea moral de l'Héctor (l’olesà Biel Montoro), un jove pispa que, abocat a una vida de marginació, troba un fil d’esperança en la companyia d’un gos. La trobada entre l’animal i el noi (que respon a un perfil psicològic que fa pensar en la síndrome d’Asperger) es produeix a l’interior d’un centre de menors, un espai claustrofòbic que la pel·lícula explora en clau de film carcerari. Aviat, però, cedirà pas a la 'road movie' de carreteres secundàries, en què el protagonista i el seu germà gran hauran d’aprendre a conviure mentre redrecen els seus destins. Continuar llegint.

Més continguts de