'Judy': Ha renascut una estrella

BarcelonaDirecció: Rupert Goold. Guió: Tom Edge, a partir d’una obra de Peter Quilter. Regne Unit, 2019 (118 minuts). Amb Renée Zellweger, Jessie Buckley i Finn Witrock.

Hi ha una escena al film de George Cukor Ha nascut una estrella que sintetitza la personalitat interpretativa de Judy Garland: en un bar en penombra, l'actriu canta The man that got away en un pla seqüència que captura la seva desbordant intensitat. Quan es revisen les preses descartades de l'escena s'evidencia que emoció i domini tècnic anaven de bracet: en el mateix instant de cada presa, Garland s'aparta amb la mà els cabells del front en un gest que sembla natural però que no ho és. A Judy Garland and gay men, Richard Dyer afirma que aquesta combinació entre autenticitat i teatralitat va fer d'ella una icona: en cada actuació s'exposava a ella mateixa a través d'un ostentós desplegament gestual que ens recordava que, en el fons, tots som actors de la nostra vida.

La feina que havia d'afrontar Renée Zellweger era, per tant, monumental: imitar els gestos voluntàriament artificiosos de Garland i, alhora, transmetre la seva característica autenticitat. La seva interpretació és el millor d'un film que cau en tots els clixés del biopic: l’acumulació d'addiccions, crisis i naufragis conjugals es combina amb uns flash-backs insubstancials i una triomfant escena final. Només Zellweger, que difumina la seva pròpia presència per mimetitzar-se en Garland, sembla haver entès la grandesa de la figura que encarna, potser perquè, com ella, ha sobreviscut a desterraments artístics i reaparicions estel·lars.