Justin Bieber, imbatible a l'escenari
BarcelonaLa cultura de masses del segle XXI l’explica una fotografia de Justin Bieber amb Messi, Neymar i Luis Suárez com la que es va publicar dilluns arran de la visita del cantant canadenc a la ciutat esportiva del Barça. També l’explica una samarreta que es podia aconseguir ahir al Palau Sant Jordi a les parades del marxandatge oficial de Bieber: al davant, les paraules Purpose tour acolorides amb les quatre barres; al darrere, Barcelona. I, per si calen més explicacions, Bieber va començar el concert emergint dins d’un cub transparent que va enlairar-se fins que el cantant va tenir prou perspectiva per veure des de les altures les 17.500 persones que omplien el Sant Jordi, segons les xifres facilitades per la promotora Doctor Music. En l’anterior visita a Barcelona, fa tres anys, també va planar sobre el públic.
El cub va tornar a desaparèixer engolit per l’escenari, i Bieber, amb una samarreta del grup de punk Misfits, va reaparèixer per un altre forat, aquesta vegada amb tot el cos de ball envoltant-lo. Tot això va passar en un parell de minuts. Poc després, una altra plataforma l’enlairava. El xou funcionava per l’acumulació de recursos escènics, com ara la plataforma que es va convertir en una mena de gàbia quan va cantar I’ll show you, una de les peces de Purpose, el disc que dóna nom a la gira i que de fet va subministrar la majoria del repertori del concert. O el sofà que va sorgir del no res i on va asseure’s per cantar un parell de peces amb la guitarra acústica.
Quan va cantar Love yourself, així, tan sol, la comunió amb el Sant Jordi era imbatible. Va ser una pausa íntima, ràpidament contestada primer amb els ritmes trencats de Been you i després amb un altre cop escènic: una mena de ring suspès sobre els caps de la gent. Vist des de les graderies era espectacular, però els de sota no veien res i havien de seguir a través de les pantalles el que passava uns metres per damunt d’ells. Coses del directe...
El Justin Bieber d’avui té 22 anys i un públic que ha crescut amb ell. Entre les persones que van pagar entre 62 i 110 euros hi predominaven les dones, ara moltes ja més joves que adolescents, però igualment entusiastes, com van demostrar reaccionant a cada impacte visual i cantant la majoria de cançons. Curiosament, van ballar poc, tot i la munició rítmica que Bieber va posar sobre la pista en la primera part del xou. Potser no és fàcil ballar mentre intentes immortalitzar el concert amb el mòbil.
Qui sap si influït per la visita a Can Barça, el concert del Sant Jordi també va tenir una pausa d’un quart d’hora i el ritme va ser menys dinàmic en la segona part. Bieber va dedicar uns minuts a respondre preguntes del públic, va ballar més aviat poc i va deixar espai entre tema i tema per respirar i afrontar amb més energia cançons com Let me love you, la balada Life is worth living, segurament el tema en què més bon profit va treure a una veu que, sense ser espectacular, ara sí que té certa profunditat expressiva, i especialment What do you mean?, un hit incontestable de Purpose que va enllaçar amb el vell èxit del 2010 Baby. Amb la manera com va defensar-los, semblava dir que el Bieber d’avui és millor que el Bieber adolescent, i que encara és aviat per atiar el foc de la nostàlgia. Al final, després de dues hores rematades amb Sorry, Bieber va deixar ben palès que ha trobat el camí per manar sense rival masculí en el pop de masses del futur.
