TEATRE

‘L’avar’ de Molière, un clàssic en mans de Joan Pera

Josep M. Mestres dirigeix el seu salt del teatre de bulevard a un text de repertori

Tot i que ja feia vint anys que no es representava L’avar de Molière en el teatre professional català, la notícia no és que torni al Teatre Goya aquest usurer, especulador, vidu sense amics que només vol arraconar fortuna. La notícia és que sota la perilla i el vestit sumptuós d’Harapagon -així es diu en realitat l’avar- hi ha Joan Pera, un actor més identificat amb les comèdies de bulevard per a grans públics que amb els clàssics del cànon universal (aquest, del segle XVII). Tot un “salt mortal” per a l’actor, diu Josep Maria Pou, director del Goya, on l’obra es podrà veure durant una llarga temporada, del 9 de febrer a l’1 de maig.

“No es necessita mai cap motiu especial per fer funcions com L’avar -diu Pou-. Els clàssics haurien d’estar més presents i a l’abast de tothom, sobretot de les generacions que no els han vist. Però segur que no es pot fer un Hamlet o un L’avar si no tens l’actor ideal. I amb Joan Pera el públic quedarà espaterrat. Al capdavall tanca un cicle, perquè en els seus inicis va començar amb els clàssics”, recordava Pou. Dels primers quinze anys de carrera de Pera -i n’ha complert 50 als escenaris- té al currículum títols d’Espriu, Pirandello, Albee, Brecht, Sagarra, Pitarra i Rusiñol, però després del parèntesi dedicat a la televisió (als anys 80 i 90), el públic de teatre el recorda per èxits com l’infal·lible La extraña pareja, La jaula de las locas, La doble vida d’en John, El joc dels idiotes, etcètera. El director de l’obra, Josep Maria Mestres, assegura que “ha deixat els prejudicis de banda” i creu que Pera estava cridat al paper per edat, bagatge, tècnica actoral i sentit de la comèdia. “Tothom repeteix tant que és un salt mortal que pot ser que prenguem mal”, diu mig en broma l’intèrpret. Tot seguit, el primer que fa és assegurar que amb Molière no hi inclourà morcilles (com anomena aquelles improvisacions de collita pròpia marca de la casa). “Ho dic tot, no em deixo ni un punt ni una coma”, remarca, tot i que acabarà la roda de premsa anunciant que ha subornat l’acomodador perquè l’avisi quan no hi hagi el director a la sala.

Una obra d’època “perfecta”

Quan fa l’esforç de posar-se seriós, Pera admet que fer un protagonista de la talla de L’avar “és una de les il·lusions que tens a la vida però també és una temença”. “El teatre que sé fer em surt tot sol. Però en aquesta aventura el meu repte és veure com he de comunicar un text d’aquesta categoria i complexitat al públic de la manera directa en què sempre hi he arribat. I sobretot, amb humanitat”, explica Pera, malgrat el menyspreu que pot generar el vell garrepa capitalista i el seu desfici malaltís pels diners, per les faldilles d’una noia jove i per casar els fills amb bons partits.

“És una de les obres més perfectes que he trobat, per la dosificació de la intriga, la psicologia dels personatges i l’equilibri entre comicitat i pedagogia. I mira que n’he fet, de comèdies!”, exclama Josep Maria Mestres. La base de l’adaptació és la traducció que va fer Sergi Belbel per al Festival Grec del 1996, quan va dirigir L’avar de Lluís Soler. Si ja estava polida de paraules ampul·loses, el dramaturg encara l’ha acabat de pentinar.

Mestres assegura que el text és tan bo que “la feina és trobar l’estil”. La seva opció ha sigut mantenir l’obra a l’època, amb vestits amb enagos i cotilles, i un espai escènic daurat i ostentós “com un Ferrero Rocher”. “Fer-la contemporània era forçat, perquè comprometia la versemblança de la història”, opina. El director recorda que el subtítol de l’obra és L’escola de la mentida, una frase que “revela les intencions de Molière” a L’avar perquè és un espectacle que també parla “de la família, la il·lusió pels diners i per l’amor, i planteja si una persona es pot comprar”, apunta.

Una jove i nombrosa companyia

Des que Els nois d’història va estrenar el nou Teatre Goya la temporada 2008, s’hi han succeït obres comercials, generalment textos contemporanis -amb l’excepció d’Oscar Wilde i J.B. Priestley- i amb repartiments amplis, en els quals actors joves han trobat oportunitats de destacar. L’avar n’és una mostra més: deu actors de dues generacions conviuen a escena, un fet poc habitual que tots han agraït. En la franja veterana, Joan Pera, Manel Dueso i Josep Minguell. En la franja més jove i majoritària, Òscar Castellví, Manu Fullola, Alba Florejachs, Xavi Francés, Elena Tarrats, Ricard Farré i Júlia Barceló, alguns bregats en companyies emergents.

Més continguts de