L’important és tenir acoquinat el poble

BarcelonaArthur Miller va escriure 'Les bruixes de Salem' com un reflex històric de la caça de bruixes de McCarthy contra tot allò que fes pudor de sofre comunista o esquerrà als Estats Units dels anys 50. Va fer un retrat terrible i realista del fanatisme religiós al servei d'un poder que terroritza el poble de Salem el 1692. Creiem que la capacitat del poder per generar por és el que més ens acosta avui a un text de ressonàncies històriques i d'una enorme brillantor teatral. El poder sempre recorre a la por. Penseu en el 26-J i com la dreta ha identificat el partit del canvi com el dimoni comunista, tot i que les eines de pressió s'han sofisticat i afortunadament ja no passen per la tortura o l'amenaça de ser penjat.

Davant d'aquesta evidència, el director Andrés Lima aixeca una versió molt respectuosa amb l'original i d'un cert caràcter didàctic, introduint-hi la figura d'un narrador que contextualitza tant l'escriptura de l'obra com els fets que la van inspirar, a més d'algunes declaracions de l'autor, com aquella en què diu que potser hauria hagut d'escriure una "comèdia absurda" en lloc d'una tragèdia. Fins a cert punt, la recepció del públic li aporta una dosi d'absurd, per delirant, rient com si estiguéssim en una comèdia. Ja ho veu, senyor Miller, potser l'obra és una mica el que vostè volia.

Andrés Lima ha fet un molt bon treball amb l'amplíssim repartiment, en què destaca per sobre de totes les coses el comissionat governador Danforth, un Lluís Homar amo i senyor de l'escena fins al punt d'imposar silenci al públic durant el judici en un apunt improvisat de gran actor. Magnífica la parella de Borja Espinosa i Nora Navas en les seves confrontacions. Demoníac Miquel Gelabert. Entranyable Carles Canut. Nausicaa Bonnín aixeca una Abigail –la noia que lidera la gran mentida de l'obra– tan creïble que agafen ganes de baixar a l'escenari i clavar-li una bufetada. La producció, pensada per al teatre María Guerrero de Madrid, ha sacrificat la singularitat de l'hemicicle.

Deixeu-me acabar amb un apunt de l'espectacle que una setantena de nois, noies, avis i àvies del Raval han presentat al CCCB. El teatre social com a eina per fer comunitat. Un huracà d'energia positiva. Ho havia de dir!