Lleida es planta pel cas Sixena

La Generalitat diu que esgotarà la via legal per evitar la sortida de 97 objectes dels museus però que acatarà les sentències judicials

Quinze entitats de la societat civil lleidatana s'han plantat aquest dimecres davant del Museu de Lleida per “llançar una alerta ciutadana a nivell nacional” –en paraules del portaveu Xavier Quinquillà– davant la possibilitat que abans del 25 de juliol surtin 97 peces del museu lleidatà i del Museu Nacional de d’Art de Catalunya (MNAC) rumb al Monestir de Sixena, a l’Aragó. Aquesta plataforma d’entitats –hereva dels Amics del Museu de Lleida, extingida el 2012 després de batallar per l’art en litigi de la franja– exigeix a la Generalitat que es posicioni “de forma decidida i clara” a favor de la unitat de les col·leccions dels museus i reclama que utilitzi “tots els mecanismes legals i administratius” per bloquejar la sortida de les peces.

9 claus per entendre el conflicte de Sixena

Quina és la situació?

97 peces del Museu de Lleida i el MNAC s’han d’enviar a Sixena

El que hi ha en disputa són 97 objectes del monestir aragonès que van ser venuts per les monges a les institucions catalanes, on es conserven des de 1960. El jutjat de primera instància d’Osca va donar la raó al govern de l’Aragó l’abril del 2015 declarant nuls els contractes de compravenda, pels quals es van pagar 40 milions de pessetes. El govern català va interposar un recurs –que encara no s’ha resolt i és la principal via judicial de defensa de les obres–, però el maig del 2016  97 peces del Museu de Lleida i el MNAC s’han d’enviar a Sixena i, per tant, el trasllat de les peces abans del 25 de juliol. El que no obliga el jutjat és a què les monges tornin, també provisionalment, els diners rebuts.       

Legalment, què s’ha fet?

La Generalitat presenta un nou recurs per evitar el trasllat

La immediatesa de la data ha obligat la Generalitat a contraatacar als jutjats. El conseller Santi Vila va anunciar que “esgotarà la via judicial” La setmana passada va interposar un nou recurs de revisió contra el trasllat dels béns, que ha estat acceptat a tràmit. El MNAC va fer el mateix. Els arguments són la falta de fermesa de la resolució del jutjat d’Osca –que està recorreguda–, la vulneració de la llei de patrimoni i de museus catalanes, la ruptura del discurs i la unitat de les col·leccions i, finalment, el fet que Sixena ni tan sols té un espai habilitat per protegir, conservar i custodiar les peces. Des de la plataforma lleidatana dubten que el recurs es resolgui abans del 25 de juliol, com confia la conselleria. “Si no es pronuncia el Tribunal Constitucional, preval l’ordre d’execució”, alerten. La Generalitat també ha presentat dos incidents d’execució davant el TC i es planteja presentar un incident de nul·litat d’actuacions perquè el procés contravé la normativa catalana.  

Una solució política?

Les maniobres de la conselleria han “generat dubtes”

Per a les entitats signants del manifest –entre les quals hi ha des de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians fins a Òmnium Lleida-Ponent–, en l’actitud de la conselleria de Cultura “hi ha elements que han generat dubtes”. Es refereixen a l’acord que el conseller va anunciar el febrer passat amb la seva homòloga aragonesa per resoldre políticament el cas i que implicava, d’entrada, cedir les 53 peces del MNAC. El gest va posar en guàrdia els dos museus, però tenia intenció estratègica: la prioritat del museu barceloní sempre ha estat guanyar un segon judici que obert sobre el destí de les pintures murals de Sixena, que les monges del monestir van cedir al MNAC i ara l’Aragó també reclama. El decret, però, mai es va signar per “falta de consens polític dins del govern i també territorial”; és a dir, per l’oposició d’ERC i precisament de les entitats lleidatanes.
Fonts de la conselleria ahir assenyalaven que “el jutjat d’Osca es pronuncia quan fracassa la via política”, “es volia evitar precisament que fóssim on som ara”. Des de la Plataforma lleidatana ho veuen diferent: creuen que s’obria la porta al trasllat de les seves peces, que consideren importants per “aprofundir en la història de la Corona d’Aragó i del territori històric del Bisbat de Lleida”, diu el manifest. “Sobre el paper, podem creure en la negociació –diu Quinquillà– però un marc de confiança mútua és lluny del que hi ha ara mateix, quan es qüestiona la legitimitat i la titularitat de les obres”. No només això, el lletrat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena ha sol·licitat a la jutge d’Osca que garanteixi la vigilància de les peces 24 hores al dia perquè “un descuit no les faci desaparèixer”, insinuava.

Què pot passar?

Amenaces de multa i confiança en els arguments judicials

L’advocat aragonès també ha sol·licitat una multa de 3.000 euros diaris durant quinze dies si no es compleix el retorn de les peces i, si hi insisteixen, que la policia judicial comissi les obres d’art. Des de la conselleria veuen impossible arribar a aquest extrem, i confien en tenir sentències abans:“Això no passarà”. Des de Lleida és el que temen:“Si les peces surten del museu, en perdem el control”. La plataforma vol fer pressió perquè el govern i també el Parlament anunciïn que, arribat el moment, s’optarà per complir les lleis catalanes abans que ordres judicials contràries. “No és qüestió de triar –diuen fonts de la conselleria–. La Generalitat complirà les sentències judicials hi estigui o no d’acord”.