ARQUEOLOGIA
Cultura 03/07/2018

Localitzada una de les ciutats iberes més importants de Catalunya

El georadar descobreix a Banyeres del Penedès un nucli abandonat precipitadament cap al 200 aC

Sílvia Marimon
3 min
01 i 03. Les imatges de la ciutat que s’han aconseguit amb el georadar i que mostren la profunditat de les construccions i el traçat dels carrers. 02. Els investigadors sobre el territori amb el georadar.

BarcelonaLa història dels ibers es reescriu constantment i, com més s’avança en les investigacions, més es constata que la societat ibèrica era força complexa i jerarquitzada. Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona acaben de descobrir amb un georadar una gran ciutat ibera soterrada en una finca rural al municipi de Banyeres del Penedès que podria arribar a tenir 4 hectàrees i fins a 200 recintes, amb places, edificis, muralles i un gran fossat. Es tracta d’una població d’una importància comparable a la d’Ullastret, el nucli urbà dels ibers més important descobert fins ara a Catalunya, i seria una de les grans ciutats de la Cessetània (que comprenia l’actual Penedès, el Garraf i el Camp de Tarragona i tenia la seva gran capital a Kesse, l’actual Tarragona). “Tenim indicis que aquesta ciutat es va començar a construir al segleVI aC i va perdurar fins a l’any 200 aC. Sorprèn perquè no va ser feta en diferents fases, sinó planificada i executada. Hi havia un pla urbanístic i una previsió, amb carrers ben traçats, paral·lels i amples, creuats perpendicularment per unes vies més estretes, i amb places de la mateixa mida”, explica Jaume Noguera, professor de la Universitat de Barcelona i un dels responsables del projecte de recerca amb Joan Sanmartí i Maria Carme Belarte. Una altra singularitat és que va ser construïda en un lloc pla, mentre que la majoria d’assentaments ibèrics són en llocs elevats per poder controlar millor el territori.

Els investigadors sobre el territori amb el georadar

Arrasada per un incendi

Els pròxims mesos es començarà a excavar -les estructures comencen a uns 45 centímetres de la superfície i arriben fins a més d’1,5 metres de profunditat-, però de moment se sap que els habitants d’aquesta gran ciutat van haver de marxar de manera precipitada. “Hi va haver un gran incendi, segurament va tenir un final violent, o va ser assaltada o hi va haver un gran combat”, diu Noguera. Els investigadors especulen amb la possibilitat que fos un dels escenaris de la Segona Guerra Púnica o que hi hagués hagut una revolta i la conseqüent repressió romana. Noguera creu més plausible que el que va precipitar el final d’aquesta ciutat fos el segon enfrontament entre les dues potències de l’antiguitat a la Mediterrània central, Roma i Cartago, que va durar disset anys i va involucrar els poblats ibers.

Mapa de la ciutat ibera soterrada a Banyeres del Penedès descoberta amb georadar

El segle II aC era una època força violenta a la Cessetània. Cissa, una altra població de la zona, va ser l’escenari d’una gran batalla que va acabar amb la victòria romana. Hannó i Indíbil van ser fets presoners, i el campament cartaginès i la ciutat ibera, assaltats. Però abans de l’arribada dels romans i dels cartaginesos hi va haver moltes altres lluites i batalles: “Els conflictes entre les diferents ètnies dels cessetans eren força habituals”, diu Noguera. No només ho expliquen les cròniques romanes, sinó que les diferents troballes arqueològiques ho refermen: “A la majoria de poblats ibers hi ha una gran desproporció entre el sistema defensiu i la superfície ocupada. Les muralles eren impressionants”, explica Noguera. Un exemple d’aquesta proporció són els Vilars d’Arbeca: la muralla torrejada, el camp frisó, els fossats inundables i la rampa fortificada ocupen el 90% de la superfície. La societat ibera era força guerrera. A les necròpolis s’hi han trobat moltes armes, i el fet de posseir-ne està relacionat amb el poder.

La prospecció geofísica, que detecta el contrast entre les pedres i els murs i l’entorn argilós, es va fer en aquesta zona de Banyeres del Penedès perquè en excavacions preventives als anys 80 i 90 ja es van trobar indicis de la possible existència d’un gran assentament. La recerca forma part del projecte El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la protohistòria i l’època romana republicana. “Darrere el projecte hi ha la hipòtesi que a la Cessetània hi havia tot un procés de jerarquització territorial, social i política que hauria portat a la formació d’un estat similar a l’etrusc que es va crear a Itàlia”, destaca Noguera.

L’Ajuntament de Banyeres del Penedès té previst comprar els terrenys els pròxims mesos per començar les excavacions i que el jaciment sigui visitable en un futur. La durada de les excavacions dependrà del finançament que s’aconsegueixi.

stats