Lucrecia Martel, de Björk als joves talents catalans

BarcelonaNo fa ni una setmana que la cineasta argentina Lucrecia Martel va presentar a Nova York un dels treballs més complexos de la seva carrera: la posada en escena de Cornucopia, el nou concert de Björk. Mentre encara ressonen els elogis unànimes per l’espectacularitat del xou, una de les distopies futuristes característiques de la islandesa, Lucrecia Martel ha aterrat a Barcelona convidada a impartir un curs a 45 talents emergents dins el projecte L’acceleració cinematogràfica.

L’autora de pel·lícules com La ciénaga - que va entusiasmar els germans Almodóvar fins al punt que se’n van convertir en productors-, La niña santa i Zama destaca especialment per la importància que dona al so com un dels principis bàsics de creació: “Treballem l’audiovisual, però la imatge monopolitza tota l’atenció, en contra del so. És una mania molt de la classe mitjana blanca menystenir-lo”, explica la directora, que està considerada una de les veus fundadores del Nou Cinema Argentí. En aquesta trobada, en què participen realitzadors de fins a 18 nacionalitats, Martel pretén que els directors “aprenguin a treballar d’una altra manera, pensant a establir un diàleg que no passi necessàriament per filmar dues persones que parlen”.

L’acceleració cinematogràfica és un projecte del cineasta iranià Abbas Kiarostami adoptat també per Werner Herzog i que a Barcelona està impulsat per la cooperativa creativa La Selva. Com diuen els organitzadors, l’objectiu del curs és que els participants “accelerin el procés de creació d’una pel·lícula”, i esperen que de la trobada de Martel amb els joves talents en sorgeixi una “obra polifònica”. Els participants acabaran les jornades amb una peça pròpia en què només podran utilitzar una localització i que ensenyaran al públic el 15 de juny a la seu de la SGAE de Barcelona.

Paral·lelament a la participació de Martel en aquest curs, la Filmoteca de Catalunya ha programat una retrospectiva de l’obra de l’argentina, integrada per quatre llargmetratges i dos curts, entre els quals hi ha els films amb els quals va presentar-se al festival de Canes, La niña santa i La mujer sin cabeza. “Al món hi ha massa de tot i tenir una cinematografia curta és ecològic”, explica somrient l’argentina. Martel, que serà present en un col·loqui sobre la seva última pel·lícula, Zama, el 13 de juny, va ser notícia al desembre, quan es va saber, tot i que ella no en pot parlar perquè va signar un contracte de confidencialitat amb la productora, que havia refusat ser la directora de Black widow, el film sobre l’heroïna de Marvel que encarna Scarlett Johansson.

La directora argentina reconeix els contactes amb la productora, però es mostra crítica amb el cinema de superherois, just ara que encapçala la taquilla amb Vengadores: Endgame: “ El seu èxit és cíclic en el món del cinema, vol dir que hem tornat a una narrativa de guerra i salvadors. En aquelles pel·lícules no s’hi fa res que la humanitat no hagi acceptat”.