El MNAC allibera Gala dels tòpics i el morbo dalinians

Una gran exposició amb més de 300 peces reivindica la tasca de Ielena Diàkonova com a artista i escriptora

La catedràtica i comissària Estrella de Diego va començar a pensar en Gala el 1998, després de visitar per primera vegada el Castell de Púbol. Dues dècades i un assaig després - Querida Gala (Espasa)-, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) obre avui la gran exposició sobre ella que ha comissariat De Diego. Al marge de trencar amb tòpics com ara que Ielena Diàkonova va ser una dona dolenta, manipuladora i àvida de diners, Gala Salvador Dalí: una habitació pròpia a Púbol és un projecte profundament d’autor: Estrella de Diego presenta Gala com a artista, escriptora, dandi, performer i la meitat d’un projecte artístic a quatre mans amb Salvador Dalí. “Si el públic no comparteix la meva tesi espero que es prenguin l’exposició com un blockbuster i vinguin a veure els quadres de Dalí”, diu Estrella de Diego fent broma. Gala, subratlla la comissària, “devia ser molt més dolenta del que es deia, perquè era molt més complexa del que es creu”.

Per a Estrella de Diego, el temps que ha passat des que va començar a estudiar la figura de Gala és essencial, perquè avui estem més familiaritzats amb conceptes que ha fet servir com ara “l’autoria compartida i trencada” i “l’economia col·laborativa”. “Dalí i Gala es construeixen mútuament, tenen un projecte col·laboratiu”, afirma. També posa en relleu que l’artista empordanès va signar diverses pintures amb el nom dels dos, que van col·laborar estretament en el pavelló Somni de Venus a Nova York el 1939, i recorda la tasca com a escriptora de Gala i que va ser l’autora d’almenys dos objectes surrealistes perduts. La mostra, que compta amb el patrocini d’Abertis i la Fundació Damm, inclou 315 peces, 234 de les quals provenen de la Fundació Gala-Salvador Dalí, entre pintures, dibuixos, fotografies, reportatges televisius històrics, vestits i peces d’indumentària, objectes, manuscrits i cartes. “Hem tingut moltes peticions d’itinerància i hem dit que no, perquè hi ha materials molt delicats -afirma la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer-. Molts no havien sortit mai del Castell de Púbol i el Centre d’Estudis Danilians”. Entre les pintures més destacades de Salvador Dalí hi ha diversos treballs de l’època surrealista com ara Naixement dels desitjos líquids, propietat de la col·lecció Peggy Guggenheim; Apoteosi d’Homer (somni diürn de Gala), de la Pinacoteca Moderna de Munic, i la posterior El concili ecumènic, del Museu Dalí de Florida.

També es poden veure pintures i dibuixos de Max Ernst, el company de Gala anterior al poeta Paul Éluard, i un conjunt molt sucós de fotografies. Les imatges d’artistes com ara Man Ray, Brassaï i Cecil Beaton han donat molt de joc a la comissària: el trajecte finalitza amb un passadís en una banda del qual hi ha retrats icònics de Gala, i a l’altra, una sèrie de retrats íntims amb Dalí fets en un fotomaton. “Gala és un personatge molt conegut, però ho és superficialment”, afirma el director del MNAC, Pepe Serra. Gala Salvador Dalí: una habitació pròpia a Púbol ha costat 950.000 euros -un 60% del pressupost per a la programació, va lamentar el director- i estarà oberta fins al 14 d’octubre.

Una dona sempre canviant

Estrella de Diego ha evitat qualsevol detall sensacionalista de les biografies de Gala i Dalí i s’ha centrat en els aspectes artístics i intel·lectuals de les seves vides. “Max Ernst és qui va pintar Gala d’una manera més especial, és qui millor la va entendre. Gala és l’única dona de la pintura de Max Ernst Reunió d’amics, on hi ha tots els membres surrealistes del grup, i la va retratar marxant, perquè sempre la va veure com una dona que se n’aniria, que no seria sempre la mateixa”, explica De Diego. Sobre la trobada mítica de Gala i Dalí a Cadaqués, la comissària l’analitza des d’una òptica diferent de l’habitual: “Si Gala era tan horrorosa com ens han dit sempre, ¿per què de sobte l’any 1929, quan és una dona famosa i viu a París, casada amb el poeta mimat dels surrealistes, es troba amb Dalí, que li va semblar un jove extravagant, i es queda fascinada i ho deixa tot i se’n va a viure en un pis de 20 metres quadrats?”, es pregunta De Diego. “En realitat reinvindiquem un personatge que ja estava reivindicat fa temps -afegeix-, i l’únic que havíem de fer era oblidar-nos dels preconceptes i tornar a replantejar-la”.

El recorregut arrenca amb un àmbit dedicat al Castell de Púbol, que, com explica De Diego, és un “gran objecte surrealista a dues mans” i un “lloc de pensament” on Gala també va aprofitar per repensar el seu passat. “És una dona que es camufla de musa mentre construeix el seu camí com a artista”, conclou la comissària.

Etiquetes

Més continguts de