El Macba, entre el silenci i la indignació
Les institucions no es posicionen i el sector de l’art condemna la decisió del museu
BarcelonaNo s’havia cancel·lat mai una exposició al Macba. La decisió del director del museu, Bartomeu Marí, de no obrir les portes de l’exposició La bèstia i el sobirà dimecres per no exhibir una escultura en què apareix el rei Joan Carles va fer esclatar la crisi. Ahir, pels passadissos del museu, la paraula que més es podia sentir era “insòlit”. Tan insòlit que, després de quatre hores de reunió, els treballadors no havien pogut consensuar com havien de reaccionar. Tampoc es va poder sentir la veu de les institucions públiques. Van optar pel silenci. El conseller de cultura, Ferran Mascarell, va dir que si els directors s’escullen per concurs públic és per reforçar la seva independència. L’Ajuntament de Barcelona tampoc va voler valorar en calent la decisió de Marí.
Els únics que sí que van expressar a l’ARA “tot el seu suport” a Marí van ser la Fundació Macba. L’entitat privada, que forma part, amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el ministeri de Cultura, del Consorci del Macba, també va voler deixar clar que retirar l’escultura de l’artista austríaca Ines Doujak i l’activista britànic John Barker Not dressed for conquering, en què apareix el rei Joan Carles, havia sigut una decisió exclusivament de Marí.
L’endemà de la polèmica, ahir al matí, en una reunió es mantenien les postures enrocades entre el director i els comissaris de la mostra -que encara no s’havia començat a desmantellar, malgrat que un cartell ho indicava-. I es mantenien les contradiccions. Marí va explicar que havia sabut que l’obra s’incloïa a la mostra aquest dilluns, mentre que els comissaris Hans D. Christ, Iris Dressler i els dos directors artístics externs del Macba, Paul B. Preciado i Valentín Roma, ho van negar hores després. “És un gran error tancar l’exposició abans d’inaugurar-la. No s’entén que el director no tingués la informació detallada de totes les obres que s’hi exhibeixen. No es tracta d’una simple llista de noms, sinó de la fitxa i les explicacions de cada obra. Tan greu és que no l’hi haguessin facilitat com que no hi hagués posat interès. Sembla que hi ha un gran conflicte de confiança entre el director i el seu equip”, assegura Rosa Pera, exdirectora del Bòlit, el Centre d’Art Contemporani de Girona, i comissària de l’exposició d’Ai Weiwei a la Virreina.
De moment, però, l’afer queda de portes endins. Ahir també es va anunciar l’anul·lació d’una altra roda de premsa: la de presentació de la nova temporada del Macba, amb Bartomeu Marí, Paul B. Preciado i Valentín Roma. Una roda de premsa que ja s’havia cancel·lat el 12 de març.
La bèstia i el sobirà era una coproducció amb el Württemberg Kunstverein de Stuttgart. Ahir el Macba va especificar que l’exposició tenia un cost de 180.000 euros, més 30.000 euros per a la instal·lació a cada seu, i que s’havia finançat amb una beca de la fundació Kulturstiftung des Bundes. Ahir al museu català encara no sabien si s’hauria de tornar la beca, ja que no l’havien fet efectiva.
El sector encén l’alarma
Ahir les xarxes socials i els artistes seguien indignats. La Plataforma d’Arts Visuals, que agrupa l’Associació d’Artistes Visuals, la de Crítics d’Art i el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, entre d’altres, va “exigir” que s’obrís l’exposició tal com l’havien pensada els comissaris. L’Associació de Gestors Culturals va defensar que qualsevol centre d’art ha de “permetre i garantir la llibertat d’acció del seu comissariat per evitar punts de vista parcials”.
Nora Ancarola, presidenta de l’Associació d’Arts Visuals de Catalunya, opina que és com fer un salt al passat: “La crisi provoca precarietat i els estaments de poder pressionen més”. Per a Joan M. Minguet, president de l’Associació de Crítics d’Art, és “molt preocupant”: “La censura s’ha produït en un museu d’art contemporani que sempre s’ha distingit per ser honest, combatiu i i irreverent”. “Totes les institucions s’impregnen de la manera de ser dels seus responsables, sempre es paguen peatges i, per tant, cal mantenir-se alerta exigint pluralitat i honestedat”, opina l’artista Joan Fontcuberta.
