Mapa poètic dels països catalans

Mapa poètic dels Països Catalans

La vinculació dels poetes actuals a diferents punts del territori es reflecteix en els seus versos

Mapa poètic dels països catalans
TEXT: CARLA FAJARDO / GRÀFICS: ESTHER UTRILLA

La geografia sempre ha sigut escenari i metàfora per a la poesia. Jacint Verdaguer va dedicar la seva obra més emblemàtica al Canigó, que “és una magnòlia immensa / que en un rebrot del Pirineu se bada”, i Maria Mercè Marçal va travessar les Terres de l’Ebre i es va perdre a Eivissa, on “les busques senyalaven una illa. I endevines / batallades, l’amor en punt a ses Salines”. La centralització i la despoblació fan que molts dels poetes catalans actuals visquin a Barcelona, però venen d'arreu i estan vinculats a molts punts del territori. Tot i que podria semblar que avui en dia no s’escriu sobre el territori d’una manera literal, aquest mapa de versos és una mostra de l’atracció lírica que encara genera la nostra geografia. Els poetes que hi apareixen són només una petita representació de l'activa vida poètica de casa nostra, ara que el confinament no ens ha deixat gaudir de la diada de Sant Jordi i tot i que les xifres fan evident que continua sent minoritària.

Alt Pirineu i Aran

Pallars Sobirà

"Seran les branques tremolant com una esquela
per com callen les feres i les fonts
per com aguanta la respiració la vall mirant amunt
resseguint els camins que porten
als cementiris que funden Nibrós."
Laia Carbonell

Lleida

Segrià

"Li vaig situar estratègicament el nom «Lleida» al palmell de la mà. La hi va travessar com si el nom fos aigua i la mà fos terra.I tot esdevingué arrels. Les arrels buscaven els aqüífers, per la geologia de la imaginació humana i per la geologia de la imaginació de la terra."
Dolors Miquel

Girona

Garrotxa

"Miro el volcà –immens, elevat,
com qui reconeix el fracàs
com qui s’avergonyeix de la mare
mentre l’última llum s’apaga
amb el so de la reixa."
David Caño

La Selva

"Pare meu!,
que no hagi de cremar mai més la meva memòria, pare meu,
i que no me l'hagi de trobar d'improvís mai més,
disfressada de dona escabellada en gavardina i plors
en una cantonada ventosa de Manhattan
quan jo només volia anar a collir fonoll passat el pont dels vermells"
Maria Cabrera

Alt Empordà

"La torratxa atrau els ocells,
ocellots carnissers, però també
la torratxa els espanta,
la torratxa amb els seus crits foradats,
amb tantes pedres que perden l'encaix i cauen
rodolant pedres i mates avall
fins a mar."
Enric Casasses

La Franja

Baix Cinca

"Per l’humor de Mequinensa
–que esbandeix l’aigua de l’Ebre
ajuntant-la amb la del Segre–
passa el rai amb força intensa."
Josep Pedrals

Terres de l’Ebre

Baix Ebre

"Convivència d’aigües, el meu paisatge,
el vol de gavines confon les superfícies, espills
de rogenques nuvolades ponents, riu amunt."
Zoraida Burgos

"Los masos de la ribera es distingien en la llunyania i entre les serres de Prades, la de Cardó, la del Boix, los Ports i el Montsià s’emmarcava l’horitzó de ponent amb relleus, gradacions i negacions dels blaus que no hi ha al cel."
Andreu Subirats

Catalunya Central

Berguedà

"Des d’aquesta serralada amb el perfil
de la clau que obre tots els panys,
des d’aquests meus cimals,
l’amor sempre és borrasca"
Laia Malo

Osona

"A la plana-plana
si hi plou
pots escoltar
la mort xiular"
Raquel Santanera

Bages

"[Baixada dels drets]
De tornada a casa,
baixava els graons
amb la vulnerabilitat
del vers escrit amb ànsies."
Sònia Moya

Camp de Tarragona

Tarragona

"¿Com vols que no envegi la casuística dels accents diacrítics?
Si no vaig errat, van portar les palmeres de les casernes
que havien enderrocat per construir-hi la universitat."
Òscar Palazón

"I quan em calles
els secrets
d’aquesta terra
eixuta,
quan no em dius
com és que creix
alguna flor
devora els morts"
Pol Guasch

Penedès

 

Alt Penedès

"Quan tornava cap als ceps
un vagabund sortit del no-res
m’ha suplicat que, sisplau,
l'abracés."
Anna Gual

Baix Penedès

"Som cada bri d’amor de les runes de Selma,
cada escala tremolosa del campanar de Marmellà,
cada esperit inexorable de Cal Balaguer,
cada mas a l’oblit del pantà de Boadella,
cada mas a l'oblit del cor del Montmell."
Maria Carme Rafecas

Barcelona


Barcelonès

"Després, clarividències: vam saber la veritat
d’aquesta ciutat nostra que és feta per als altres,
vam descobrir-hi claus als peus dels edificis,
pilons de cartró i fusta, pots de pintura oberts
i altres materials d’un decorat modern, cosmopolita.
Recordo el teu ensurt i el to de la pregunta:
si tot és una farsa, tu i jo som figurants?"
Mireia Calafell

"Com aquell horrible sagrat cor del Tibidabo podria mirar-te per damunt de l’esgarip de les gavines. Podria ser-te falda des del cim d’un munt de merda i redimir-te (com aquell horrible sagrat cor del Tibidabo)."
Maria Sevilla

"Travesso Valldonzella,
et busco entre llambordes,
entre cossos estàndard
que creuen realitzar-se on s’alienen."
Laia Maldonado

Catalunya Nord

Rosselló

"A la vall de Camprodon diuen aure i al Rosselló aibre. Taup és talp i feda ovella.
                                 Arondella
                                 Mólser
                                 Igol
                                 Muladó
Lluís Calvo

País Valencià

Plana Alta 

"Som caragolets rapaços
lliscant pel camí absent
que ens portava, d’infants,
d’Orpesa a Cabanes."
Josep Porcar

València 

"Som la llum que s’amaga entre els núvols, com la pluja,
i som el vent sota les ones silencioses de la Malva-rosa.
Som la llengua que cruix entre les palmeres
i també som el parlar oblidat dels pollancres sota les fulles."
Begonya Pozo

La Safor

"Al poble es va quedar la placeta,
que ha estat, des de petita, el meu ideal de felicitat,
i que, per a mi, did placeta és com si per exemple Brines
digués l’Elca, o Josep parlés de La Drova.
Al poble es va quedar la meua col·lecció de fòssils
trobats a les muntanyes de la Font de l’Om."
Àngels Gregori

"Quan vaig i quan torne, travesse el llac del Samaruc
i dic, amic meu, ai, amic meu, ja ha arribat la tardor
i els samarucs ploren i fan bombolles sota l’aigua dels llacs.
A vosaltres vos deixe la meua obra, els dic."
Joan Deusa

"Tarongers de verd immòbil
que us escampeu per les muntanyes amb verdor de
                             geometria,
tan fàcils éreu als poemes de Llorente!"
Josep Lluís Roig


Ribera Alta

"Els dies són una clepsidra amb foscos naufragis.
La fragor d’una llarga nit a la serra de les Agulles confrontada
amb la desídia."
Josep Ballester

Marina alta

"Són altres realitats que s’encenen enllà de les marjals,
del verd vesprada que dorm en la tardor de les palmeres.
Inauguren les llums antigues platges, runes perdudes,
a l’abisme del foc de l’ancestral caverna."
Isabel Garcia Canet

Illes Balears

Mallorca

"Les platges d’un món que toca fons
tal com s’anega Kiribati
sota l’aigua dels nostres excessos"
Maria Antònia Massanet

"Vaig néixer entre gemecs 
i oliveres davall d’un arbre 
antic amb l’absoluta certesa
que jo mai no he de morir"
Jaume C. Pons Alorda

Formentera

"Per la vénda de les Roques
jo he palpat el meu destí.
No era cert, no era mentida,
però era el que volia
i me l’he fet per a mi."
Carles Rebassa

Eivissa

"Vinc sovint a aquest passeig.
Camino entre els turistes
i compartim l’afany d’oblidar
temporalment els llocs d’on venim."
Toni Ribas

"Per tu camin de nou amb obscena
elegància al caire de l'illa,
persuadida pel ganyol de l'aigua"
Nora Albert

Menorca

"Facècic àrid 
enyor d'anar albirant 
arenals fèrtils 
carenes d'ample mar 
illes encinta 
que besa un vent 
                              temós"
Ponç Pons

La doble pàgina amb la infografia al paper de l' Ara Diumenge