MÚSICA

Marcelo Mercadante troba la clau del tango total

Nascut a Buenos Aires el 1969, el compositor i bandoneista porta tres dècades a Barcelona, on s’ha convertit en un dels imprescindibles de l’univers jazzístic

Marcelo Mercadante és del país de les nostàlgies indomables i viu a la ciutat dels prodigis esmenats. Nascut a Buenos Aires el 1969, el compositor i bandoneista porta tres dècades a Barcelona, on s’ha convertit en un dels imprescindibles de l’univers jazzístic llegint el tango a duo, a quintet i finalment a sextet, que és el format que ha triat per al tango total de La llave (Karonte), el disc que presenta avui al Jamboree i dissabte al Sunset Jazz Club de Girona.

“El sextet és la conjunció de dues vides meves que es veien separades: el quintet i les cançons. La intenció era ajuntar-los, i per això en el disc hi ha cinc temes instrumentals i cinc cançons. És a dir, he convertit el meu quintet estimat en un sextet amb la veu d’Analía Carril, una gran cantant de tango que a més viu aquí”, explica Mercadante. I poca broma amb els músics del quintet: la violinista Olvido Lanza (“una ànima dedicada a l’art”), el pianista Juan Esteban Cuacci, el guitarrista Javier Feierstein i el contrabaixista Emiliano Roca. Amb aquest equip instrumental i la veu de Carril ha enllestit una desena de peces que flueixen entre la memòria del tango i l’atreviment més contemporani. El diàleg tanguer és evident a Una, una cançó amb lletra del seu soci habitual, el periodista argentí Pablo Marchetti, que té la mètrica d’ Uno, el tango immortal d’Enrique Santos Discépolo i Mariano Mores. “La melodia i l’harmonia són diferents, però si segueixes el ritme pots cantar tant Uno com Una ”, diu Mercadante. La cançó, per cert, és l’al·legat feminista d’un home. “L’exdona del Pablo, Victoria Donda, que probablement serà la propera ministra de Gènere argentina, es va emocionar. No creia que la lletra l’havia escrit un home”, explica Mercadante.

L’origen del disc està carregat d’emoció. A finals del 2017 va morir el percussionista Roger Blavia, estimadíssim per tants músics, i Mercadante va ser un dels impulsors de l’homenatge que li van dedicar a la sala Luz de Gas. “L’Olvido Lanza em va dir per què no feia un tema dedicat al Roger. I em va sortir rapidíssim. Això crec que em va donar la pauta per al disc, en el sentit de no perdre el temps, musicalment parlant, en elucubracions intel·lectuals”, recorda. El resultat és Roger, l’últim tema del disc però el primer que va compondre -tret de Leo en el paraíso, un tango que havia enregistrat a duo i que ara ha adaptat a quintet. Roger, el tema, també mostra una altra característica de La llave : la llibertat de Feierstein, que improvisa amb la guitarra “la sèrie dodecafònica del Concert per a violí ‘A la memòria d’un àngel’ de Berg”.

La societat de Mercadante amb Marchetti funciona amb la complicitat habitual en cançons com Este ir y venir i Un país que se llama Maradona, que inclou un passatge de cúmbia que lliga molt amb el futbolista. “Maradona és símptoma de tot a l’Argentina. La cançó, però, no és per a ell, sinó per a tots els argentins”, diu. ¿També per a Messi? “Messi representa una altra cosa molt argentina. Com diu la cançó: «S oy de una tierra que humilla a sus recuerdos, que crucifica a sus héroes ». Messi pertany a aquesta part”.