MÚSICA

Marcos Franz: “Quan dius que ets el noi de ‘Merlí’ la gent t’escolta més”

Actor a la sèrie ‘Merlí’, debuta com a músic amb el disc ‘Start’

Marcos Franz (Mataró, 1993), el Gerard de la sèrie Merlí, debuta com a músic amb el disc Start (Discmedi) just quan la seva carrera com a actor comença a recollir fruits internacionals. Ha interpretat un paper a la sèrie The young Pope de Paolo Sorrentino i combina la presentació del disc amb el rodatge a Praga d’una sèrie en anglès per a History Channel. Marcos Franz tocarà les cançons de Start a La Mirona de Salt el 21 d'octubre, al Clap de Mataró el 5 de novembre, a Lo Submarino de Reus el 12 de novembre, al Manolita Night Life de Lleida el 18 de novembre i a l'Apolo de Barcelona el 15 de desembre.

¿La popularitat de la sèrie Merlí t’ha facilitat fer el disc?

Sí, en sóc conscient. Quan dius que ets el Marcos Franz, el noi de Merlí, la gent t’escolta més. Tot i així, no penso que el meu CD Start sigui una espècie de producte a l’estil «Sóc jo, compreu la meva cara». Faig bona música perquè sóc músic. Abans de ser actor era músic.

Diuen que el primer disc d’un artista reflecteix tota la seva vida anterior. És el teu cas?

Sí, crec que sí. En aquest àlbum es reflecteixen moltes vivències. Són composicions que vaig fer des dels 17 anys i fins ara, que en tinc 23. N’hi ha que intenten parlar amb una època passada. No et vull deixar marxar, per exemple, la vaig compondre fa uns mesos i parla del desig de trobar-me amb el meu nen interior, que penso que l’he perdut. En canvi, Deixa’m reivindica les ganes de jugar, de passar-ho bé, de no fotre res, i això ho vaig compondre amb 17 anys. Tinc cançons més madures i altres de més innocents.

La menys innocent és Serveis?

La majoria de cançons són en primera persona, i aquesta és en tercera. La vaig compondre amb 19 o 20 anys, i no té res a veure amb mi. Simplement em venia de gust explicar una història. Parla d'una prostituta. Suposo que les cançons menys innocents són Mayday i Mai en tinc prou, que parlen del poder, del domini que tenen les persones que dominen els estats, la política, les gran empreses. Jo vull dormir també parla d'això, però potser és més innocent.

A Mayday et planteges a quin lloc pertanys?

Sí, exacte. Em vaig imaginar un pilot de la Segona Guerra Mundial, i vaig començar a tocar els acords pensant en l'hèlix de l'avió. I em vaig imaginar el pobre pilot dient: «Vull tornar a casa». Arran d'això vaig començar a pensar per què ell pensava d'aquesta manera i vaig entrar en aquest tema.

I a Mai en tinc prou parles d'un "sacrifici necessari com a requisit d'entrada". Quins sacrificis has hagut de fer?

La vaig compondre fa un any. Estava mig obsessionat amb totes aquestes bandes que van en contra del sistema, bandes com Pink Floyd i Muse, que parlen d'un domini que hi ha sobre nostre. Quin domini és aquest realment? Vaig arribar a la conclusió que hi ha sectes que dominen el món que són tan poderoses que poden influir en la política. Als Estats Units passa molt, això. Potser hi ha una secta que domina tot això. I no sé per què vaig decidir fer una cançó que reflectís aquest desig de pertànyer a una cosa així. Més que de lluitar-hi en contra, d'estar-hi dins: «Jo també vull ser coronat». Però és una tonteria, perquè realment no penso així.

Les cançons han quedat com t'imaginaves?

Les he treballat amb l'Abel Jazz, el productor. Ell sempre deia que jo manava, perquè les cançons són meves, però que en algunes coses em podia aconsellar. Algunes coses sí que li deia que no les volia canviar perquè les porto al cor, però ell fa molts anys que es dedica a això i hi havia coses que em recomanava que sí que estaven bé i llavors acceptava els seus consells. Però no hi ha grans canvis. Potser Lliure, que tenia un ritme més lent i ell la va fer més swing.

¿La música que escoltaves quan eres adolescent es nota en el disc?

Crec que sono molt Beatles, i és perquè als 15 anys vaig escoltar molt Beatles i Rolling Stones, les dues grans bandes, i me’n vaig enamorar completament. I a partir d’aquí vaig començar a escoltar més bandes britàniques com The Who i The Kinks. Després vaig entrar en bandes més denses de rock progressiu com King Crimson i Genesis. Sóc molt fan de la música britànica.

Gairebé tots els grups que menciones no són contemporanis teus.

M’agrada la música pop i rock atemporal. Penso que Drive my car dels Beatles encara es pot escoltar perfectament ara. He escoltat bandes atemporals, i per això penso que Tot en ella és un single que es pot escoltar tant el 2016 com el 2020. No és un single que pugui passar de moda. És música pop, bàsicament. Jo no faig música moderna. La música pop actual és com molt morbosa, amb molta electrònica. I a mi m’agraden les melodies boniques que transmeten coses.

¿I a l’institut trobaves gent per compartir aquests gustos musicals?

No. La veritat és que a l’institut em sentia una mica sol, un bitxo raro. Més endavant sí. Als 18 anys, que és quan vaig començar a compondre cançons més rock’n’roll, sí que vaig trobar col·legues per compartir-ho.

Acabes de tornar d'un rodatge a Praga.

Sí, estava rodant una sèrie de la qual no et puc dir res perquè encara s'està rodant i ja saps com va això. És una sèrie d'època en anglès per a History Channel. Jo parlo anglès des de petit, i tenia ganes d'actuar en anglès. Vaig parlar amb la meva representant i va començar a buscar. De fet, és el meu segon projecte internacional després de The young Pope, de Sorrentino. Allà faig d'Ángel Sánchez, un noi que vol estudiar per ser capellà al Vaticà. Però no vull fer-te spoilers.

Quina carrera t'agradaria seguir com a actor?

M'agradaria tirar pel cinema internacional. També m'agradaria fer coses tant a Catalunya com a Espanya, però tinc ganes de fer coses en anglès. M'agrada la musicalitat que té l'anglès. És una llengua preciosa.

I no vas arribar a plantejar-te fer les cançons del disc en anglès?

De fet, sí, però vaig pensar dues coses. Una, l'anglès no és la meva llengua materna, llavors no pots arribar a projectar el 100% de la teva ànima en anglès. I l'altra és que penso que a Catalunya falta això [agafa el seu CD]. Penso que falta un canvi en la música pop. Realment, penso que estem en una època una mica confusa, amb bandes que fan totes el mateix, totes s'imiten entre elles, i tinc moltes ganes de veure bandes que facin música autèntica i pròpia.

Fas una aposta molt decidida per la música, però la podràs mantenir si fas carrera fora com a actor?

És el que m'ha passat. Venia de Praga i tothom estava nerviós perquè havia de fer entrevistes. De fet, havia de gravar veus del disc i estàvem pensant com ho faríem. Em queden dues sessions de rodatge i per sort no coincidiran amb cap concert. De moment, el més important és la sèrie de Praga, no puc dir-los que no.

Què t'ha donat Merlí?

Personalment m'ha donat ganes de fer coses, perquè abans no aconseguia treballar com a actor i estava una mica frustrat. Estava fent moltes classes d'interpretació i cap m'agradava. Però va caure Merlí i va ser com un canvi; per fi vaig veure que tenia la possibilitat d'aprendre, de fer coses, sobretot professionalment, perquè he estat amb actors realment bons. La Marta Marco, que fa de la meva mare, és una molt bona actriu i m'ha ensenyat moltes coses. Les escenes amb ella eren supernaturals i fresques. I Francesc Orella, el Merlí, quin actoràs. N'hem après molt. Merlí m'ha servit com a trampolí per a la meva carrera com a actor.

I el teatre no et crida?

No hi entro gaire, però hi hauria d'entrar perquè hi ha coses precioses al teatre. És que sóc tan gandul... Em fa molta mandra sortir de casa. Sóc dels que prefereix fer el possible per veure una pel·lícula gratis a l'ordinador si cal. Sóc el pitjor.