El Mariinski arbora la puresa del ballet clàssic a Peralada

El glamur procedent del Sant Petersburg més llegendari serà l’encarregat d’inaugurar aquest dijous la 33a edició del Festival de Peralada

Quantes companyies de ballet de prestigi internacional hi ha al món? Quatre? Cinc? En tot cas, la del Teatre Mariinksi n’és una, i d’aquelles que desprenen purpurina al seu pas. Aquest glamur procedent del Sant Petersburg més llegendari serà l’encarregat d’inaugurar aquest dijous la 33a edició del Festival de Peralada, que fins al 17 d’agost omplirà els jardins del castell empordanès de música, dansa i bombolletes de cava. En el seu debut en aquest escenari a l’aire lliure que tant cuida la dansa, el Ballet del Teatre Mariinski presenta un doble programa per demostrar que sí, que ha travessat el llindar del segle XXI. Per això els veurem per començar amb les Quatre estacions d’Ilya Zhivoi amb la música electrònica de Max Richter, que ha versionat el hit de Vivaldi. Divendres: canvi de registre amb tres obres de noms-far de la coreografia del segle XX: Chopiniana, de Michel Fokine; In the night, de Jerôme Robbins, i Marguerite and Armand, de Frederick Ashton.

“És essencial per a nosaltres fer noves creacions per estar al dia, i d’uns anys ençà hem començat a produir els treballs dels nostres joves coreògrafs, com Zhivoi, que també és ballarí de la companyia i ja ha fet diverses peces per a nosaltres”, diu Iuri Fateev, director en funcions del ballet del Mariinski. Sobre Quatre estacions explica que és una peça “neoclàssica” ballada amb puntes però que respon a una estètica moderna. “A nosaltres ens interessa treballar sobretot el clàssic i el neoclàssic, perquè no gaires companyies del món poden oferir aquesta qualitat en aquests estils, i en això la del Teatre Mariinski és la millor. No hem d’oblidar que un dels grans genis de la coreografia de tots els temps, Marius Petipa, pare de Giselle, Raymonda i Don Quixot, pertanyia a la nostra companyia i ens va llegar un ric repertori”.

Amb una història de més de dos-cents anys, el ballet del Mariinksi compta amb una escola a Sant Petersburg -l’acadèmia Vaganova- que forneix nous i talentosos ballarins. “Mantenim una relació molt estreta, i els ballarins que es retiren de la companyia van a l’escola a ensenyar a les noves generacions”. Sobre les noves fornades de ballarins, Fateev destaca quatre noies que s’han incorporat aquesta temporada a la companyia. Una, Daria Ionova, ballarà divendres un pas de deux a In the night. És cert que la imatge del ballet rus ha estat passada pel filtre de l’allau de documentals i pel·lícules recents que mostren amb més o menys finor el viacrucis de molts d’aquests ballarins russos per reeixir en la seva carrera: “Està clar que no tots els ballarins que estudien a la Vaganova arriben al final, perquè és molt dur; la selecció és molt forta per l’estil, l’esforç físic i també la salut”. En aquest punt, Fateev considera que l’exigència ha anat in crescendo : “Els ballarins cada vegada són més atletes, i això es veu en la forma dels cossos, que ha canviat, i en el fet que sempre trobes noies amb les cames més llargues i una extensió més bona”. Ara bé, segons el director, el que distingeix el Mariinski del Bolxoi de Moscou és precisament l’expressió. “Mentre ells treballen la potència i la força nosaltres preferim fomentar la delicadesa, la bellesa i, sobretot, la interpretació”.