Marita Lorenz, l'espia enamorada que va ser incapaç de matar Fidel Castro

Península publica 'Yo fui la espía que amó al comandante', la biografia de l'exagent de la CIA

Marita Lorenz va arribar a Cuba a principis dels anys 60 amb una missió: matar el seu amant, Fidel Castro. En un pot de crema per la cara duia amagades les pastilles enverinades. No va ser capaç, però de complir la missió que li havia encarregat la CIA i no se'n penedeix.

Lorenz va tirar les pastilles al lavabo de l'habitació de l'hotel Habana Libre, que compartia amb Castro. Lorenz, que ara sobreviu amb l'ajut de l'assistència social en un pis petit i fosc de Baltimore, explica la seva vida a 'Yo fui la espía que amó el comandante' (Península).

L'exespia no ha tingut una vida fàcil. Va néixer a la ciutat alemanya de Bremen el 1939, 75 dies abans que Hitler envaís Polònia. Un oficial de les SS va atacar a la seva mare, i la germana bessona de Marita va morir abans de néixer. Quan tenia cinc anys la van tancar al camp de concentració de Bergen-Belsen. Va ser dels pocs infants que va sobreviure i va sortir de l'infern nazi el 15 d'abril de 1945. Pesava menys de 20 quilos. Poc després, assegura al llibre, la va violar un sergent nord-americà. Tenia només 7 anys. El 1959, quan tenia 19 anys, va conèixer a Castro a la Habana, a bord del vaixell del seu pare. Es va convertir en la seva amant i es va quedar embarassada. Li van assegurar que el seu fill havia mort, però més tard va saber que havia sobreviscut. La CIA i el FBI la van convèncer per participar a l'Operació 40, una trama governamental per matar Castro. Va tornar a Cuba però va ser incapaç de complir la missió perquè continuava enamorada del líder cubà.

No és el darrer capítol de la intensa vida d'aquesta dona nord-americana. Poc després va tenir una relació amb el dictador veneçolà Marcos Pérez Jiménez i es va tornar a quedar embarassada. La van abandonar a la selva veneçolana amb la seva filla de 14 mesos. Altra vegada, va sobreviure. Va ser 'party girl' amb la màfia nord-americana i es va casar amb un home que espiava diplomàtics del bloc soviètic. "La seva història està construïda amb records que a vegades s'enfanguen amb la història oficial, la desdibuixen, la qüestionen i també la completen", assegura l'editorial. Lorenz però manté al llarg de tot el llibre que la decisió de la qual se sent més orgullosa és la de no haver matat Castro. Diu que encara l'estima.

Més continguts de