Martirio posa flamenca Chavela Vargas

BarcelonaL’art coneix María Isabel Quiñones com a Martirio, i ella reconeix en Chavela Vargas molt més que una inspiració. “M’ha ensenyat moltes coses, sobretot el fraseig. Chavela es va atrevir a viure i a sentir tot el ventall de les emocions”, diu Martirio. I des de “l’admiració, l’aprenentatge, l’amor i el coneixement”, ella i el seu fill Raúl Rodríguez van concebre el disc De un mundo raro (Cantes por Chavela) (Universal, 2013).

Després d’un any de voltar arreu presentant l’àbum, mare i fill arriben avui a Barcelona per oferir un concert a la sala Barts (21 h), dins del Festival de Jazz i amb dos convidats especials. Un és el guitarrista Mario Mas, còmplice de les aventures del Raúl. “Són com germans”, precisa Martirio. L’altra col·laboració és la de la Sol Picó, que “ballarà una granadina”. “L’admiro per la manera de ballar, per l’actitud, pel que provoca. Crec que estem molt a prop l’una de l’altra. Som dones soles amb una línia artística molt clara des que vam començar”, diu Martirio, que en el disc porta cap al flamenc una desena de cançons que Chavela Vargas va popularitzar o que va redimensionar amb la interpretació, com és el cas de La llorona.

“Cada vegada que Chavela cantava una cançó, feia una cerimònia. Un cop la vaig sentir cantar La llorona amb els llums apagats, i semblava un acte màgic, sagrat”, recorda. En el disc, Martirio i Raúl Rodríguez han evitat conscientment la còpia però intentant mantenir “el sentiment” que ella posava en cada interpretació. Amb aquesta premissa va néixer un projecte que havia de ser un disc a partir de cançons llatinoamericanes que volien traslladar al compàs flamenc, però cada cop que arribaven a una cançó de Chavela “tot fluïa”. Això va passar l’octubre del 2012, tot just dos mesos després de la mort de la mexicana, i a poc a poc van anar completant el repertori, buscant “sense forçar” el compàs flamenc més adient en el ritme de cada cançó. “Ha sigut el treball més fluid que he fet mai. A més, el Raúl coneix la meva respiració, i, més que acompanyar-me amb la guitarra, em persegueix, la qual cosa em permet cantar amb tranquil·litat. No he d’estar pendent de res que no sigui que l’expressió sigui de veritat”, explica.

El “gest fantàstic” de Savall

La gira seguirà fins a l’estiu, i en algun moment s’enllestirà un documental sobre Martirio. “M’agradaria que mostrés l’evolució musical que he tingut durant tots aquests anys de recerca infatigable i lliure. No m’he venut mai”, precisa aquesta admiradora de Jordi Savall, a qui considera “un investigador total que ha fet coses meravelloses amb les músiques llatinoamericanes”. “Que renunciés al Premio Nacional em va semblar un gest fantàstic, perquè expressa el disgust que tenim la gent de la cultura”.

A la tardor, Martirio vol fer un disc en directe amb “amics”. I encara té un altre projecte al cap: cantar coplas en anglès en clau de jazz. “Serien com estàndards. Imagina’t Cassandra Wilson cantant La bien pagá ”, exclama.