Publicitat
Publicitat

MERCÈ 2011

L'èxit artístic i de públic marca els concerts de la festa major

La Mercè celebra un divendres triomfal i un dissabte remullat

La pluja -o santa Eulàlia- va aigualir La Mercè dissabte al matí i va impedir la celebració d'algunes de les activitats previstes. Però va respectar els concerts que el BAM, el festival Barcelona Acció Musical, programava a l'hora del vermut: el dels egarencs Estúpida Erikah a la plaça Reial i el dels lleidatans Renaldo i Clara a la del Rei.

Paraigües i impermeables omplien ahir al migdia cadires molles a la plaça del Rei per veure l'estrena del format elèctric del grup que lidera Clara Vinyals, que fins ara només tocava en directe amb instruments acústics. Guitarres i baix elèctric, bateria i teclats van donar un matís més pop-rock i menys folk a algunes de les cançons de la lleidatana, diverses de noves, que formaran part del seu primer elapé, que el grup ha enregistrat aquest estiu.

Música i llaunes

Divendres a la nit no plovia, i l'únic element extern que va alterar la triomfal jornada de concerts van ser els venedors ambulants, que elevaven packs de llaunes a l'alçada dels ulls del públic, tapant els escenaris, a ritme de la salmòdia cervesa-beer . "Espero que us ho acabeu de passar molt bé i que compreu moltes birres als pakis ", va deixar anar Louise Sansom, una de les dues veus del sextet de Collbató Anímic, al final del seu concert a la plaça del Rei. La formació, acompanyada de violí, violoncel i trompeta, va defensar amb solvència un repertori de folk, pop i rock, a estones prou contundent, basat sobretot en cançons del seu últim disc, Hannah (2011). Abans que ells, i amb la plaça una mica menys plena, els barcelonins Bedroom, liderats per Albert Aromir, van interpretar els temes de pop-folk delicat del segon treball, el recomanable Fum blanc (2011), amb una elegant formació de guitarra elèctrica, teclats, trompeta, contrabaix i bateria.

Però més enllà del pop intimista català, l'oferta del BAM i de La Mercè divendres al centre de Barcelona era tan àmplia i eclèctica com per satisfer a tothom, i el públic va respondre en massa en tots els escenaris. Els manresans Gossos van rebentar la plaça Catalunya i la van fer tremolar amb l'himne Corren , sense que això restés quòrum a la festassa dels barcelonins The Pinker Tones a la plaça Sant Jaume, en el comiat de la gira del seu últim treball, Modular (2010). El flamenc de Bajarí va omplir l'avinguda de la Catedral, i tant la dominicana Rita Indiana com els nord-americans Man Man van triomfar amb projectes que empelten pop, electrònica i músiques del món.

A la plaça Reial, però, hi va regnar la música negra vintage . "Esteu llestos per a una mica de soul?", va preguntar el cantant nord-americà Aloe Blacc a l'abundant concurrència. El jove soulman , sorgit del planter del hip-hop, era un dels principals reclams de la programació del BAM, i es va revelar com tot un showman al capdavant d'una banda que incloïa secció de metalls. El repertori va abundar en cançons de Good things (2010), en què s'acosta a Stevie Wonder, s'atreveix amb el funk i versiona The Velvet Underground en un personalíssim Femme fatale .

Després d'ell, i amb el públic ben calent, JC Brooks, al capdavant de The Uptown Sound, va portar de Chicago el seu R&B empeltat de rock garatger, una revisió del soul blanc dels seixanta que defensen amb eficàcia en formació de vocalista més quartet.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT